Vila-real
Contingut
Apunts generals
Vila-real és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa, al sud del riu Millars. Amb un cens darrer que l'aproxima als 50.000 habitants, se situa com a segona ciutat de la província de Castelló, després de la capital Castelló de la Plana.
Fundada de nova planta per Jaume I d'Aragó el 20 de febrer de 1274, entre els seus fets històrics més destacats es poden assenyalar la convocatòria de Parlament dels reialistes per a lluitar contra la Unió (1347), la celebració de Corts del Regne al 1373, la intervenció en el conflicte de les Germanies, l'assalt que va patir al 1706 per les tropes del comte de les Torres durant la guerra de Successió, la defensa del pont del Millars contra els invasors francesos feta pel seus veins al 1810, els setges, incendis i saqueigs durant les guerres carlines durant el segle XIX, i la mort al convent del Roser al 1592 del frare alcantarí Pascual Baylón, molt prompte declarat sant.
Al 1904 va rebre del rei Alfons XIII el títol de Ciutat i el seu Ajuntament el tractament d'Il·lustríssim. Des de 1989 és cap del Partit Judicial nº 5. Per acord municipal de 27 de febrer de 2006, el seu nom oficial i únic és el de Vila-real.
Vila-real té establertes relacions d'agermanament per motivacions de caràcter històric amb les ciutats de Borriana (Castelló) i de Vilanova i la Geltrú (Barcelona), i dins del projecte social i cultural de l' "Europa dels Pobles i dels Ciutadans", amb la ciutat de Michalovce (República d'Eslovàquia).
Evolució demogràfica
| Dades de creixement de la població 1857-2010 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1965 | 1970 | 1975 | 1981 | 1985 | 1991¹ | 1996 | 1999 | 2001 | 2003 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2010 | |||||||||||
| 10.208 | 13.750 | 16.068 | 17.554 | 16.770 | 18.982 | 20.025 | 20.703 | 24.516 | 30.410 | 33.218 | 36.567 | 38.385 | 40.886 | 37.660 | 39.550 | 40.933 | 42.320 | 44.685 | 48.055 | 49.045 | 50.926 | 51.564 | 51.141 | |||||||||||
1 Entre el cens de 1991 i l'anterior, decreix la població perquè es produeix la segregació administrativa del nucli perifèric de les Alqueries (3.625 habitants al 1991).
Dades geogràfiques
Situada a 10 km de la costa de la mar Mediterrània, a 7 km al S de Castelló de la Plana. i a 60 al N de València. Pel seu terme, d'una extensió de 67,9 Km2 trancorreix el riu Millars. El centre de la població se situa a 40 m. sobre el nivell del mar. Limita amb els municipis d'Almassora al N, Onda al W, Borriana a l'E i Les Alqueries al S.
El seu terme forma part de la Plana, comarca natural de la costa valenciana. El triangle de sediments plioquaternaris que el conformen és un glacis relicte pleistocènic comprés entre les isohipses 100-20 m. que descendeix suaument NO-SE. El seu clima és mediterrani litoral amb amplituds tèrmiques molt moderades i pluges suaus que no ultrapassen els 440 mm./45 dies/75% a la tardor.
L'acció antròpica ha fer desaparèixer pràcticament la vegetació autòctona pròpia del domini Querco-Lentiscetum (màquia de garric i margalló), amb restes de pinedes, substituïda per l'explotació extensiva del taronger, després d'haver conegut també diversos cultius de subsistència i comercials (blat, vinyet, llí, cànem, llegums, etc.).
A la primera meitat del segle XX es va convertir del secà al regadiu un 47 % de la superfície total, mitjançant l'excavació de pous que afloraven l'aigua des de la capa freàtica subsuperficial (50-70 m.). Al moment present, l'expansió de la indústria ceràmica ha fet decaure notablement les explotacions agràries. El sector tauleller, que ocupa quasi el 20 % de la població activa, té una notable projecció socioeconòmica internacional. Amb ell es poden considerar els sectors dels transformats metàl.lics (10%) i el de la construcció (11 %).
El conjunt del terme es subdivideix en cinc grans "partides": Solades, Carinyena, Madrigal, Pinella i Pla redó.
Camins
A banda de l'autopista A-7 i de la carretera N-340, creuen el seu espai geogràfic la carretera que va d'Onda a Borriana, i la de Betxí-Borriol. Entre els camins rurals més importants cal destacar: el d'Almassora, de Na Boneta, del Cedre, de la Mar, de Sant Jordi, de Vora Riu i el Vell de Borriana a la partida de Solades; els de Carinyena, de Cabeçol, de l'Assagador, del Molí de la Roqueta, de l'Alqueria dels Frares, de l'Hortal, i el de les Voltes a la partida de Carinyena; el de l'Ermita, de Cuquello, del Molí de Bisbal, de Borriol, de la Travessa, del Molí de Llop, del Fornet i de Vora Riu, a Madrigal; el d'Artana, de la Carretera, de Bellot, de Betxí, de Miralcamp, de la Massà dels Frares, del Corral de Galindo i de l'Alqueria de Bou, a Pinella i els de la Massà del Palleter, dels Forners, del Palmerar, dels Mercers i la carretera de Betxí a Borriana, a la partida del Pla redó.
Barrancs
Juntament amb els llits del riu de Millars i del riu Sec, el nucli més antic de la població se situava vorejat pel barranc de Santa Llúcia o de l'Hospital, hui en dia integrat en la xarxa viària urbana. I cal fer esment també dels barrancs de Ràtils, el de l'Espaser, el Roig i el de |Pitoto.
Atractius turístics
Entre els principals punts d'interés per als visitants destaquen la Basílica de Sant Pasqual, amb el sepulcre del sant a la Reial Capella, la monumental església arxiprestal de sant Jaume (segle XVIII) amb la torre de les campanes, les restes de la plaça porxada medieval i l'anomenada torre "Motxa", i la contrada de l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, amb el pinar, senda botànica, piscines i Museu Etnològic Municipal, a la vora del riu Millars.
Altres edificis interessants son la capella del Crist de l'Hospital (1717-1742), la seu de la Caixa d'Estalvis, obra de Pere Cendoya (1931), i la casa pairal de la família Mundina (s. XVIII) al carrer Major, així com el claustre (1655) del convent de Pares Franciscans.
El Museu Municipal conserva obres i records del guitarrista Francisco Tárrega, de l'escultor Josep Ortells i d'altres artistes locals com ara Fernando Bosch, Francisco Broch i Llop i Francisco Gimeno Barón.
Els interessats en la cultura poden visitar igualment altres recintes museístics a l'Arxiprestal (retaules de Paolo de San Leocadio, pintures de Joan de Joanes, Josep Vergara i Vicent Castell, imatgeria i orfebreria litúrgica), al temple de sant Pasqual (sala "del pouet", refectori alcantarí) i a l'ermitori de la Verge de Gràcia (sales d'etnologia, ceràmica i tradicions religioses).
Els visitants poden trobar informació sobre els objectius turístics de la ciutat a les oficines de "Tourist Info" instal·lades al raval de Sant Pasqual, en la casa, recentment restaurada, on va passar el guitarrista Francisco Tárrega els primers anys de la seua vida.
Festes i costums
Vila-real usa com a símbol distintiu la senyera quatibarrada dels monarques de la corona d'Aragó i l'escut reial que la representa. L' himne de la ciutat té lletra de Francisco Moreno i música del mestre José Goterris.
La ciutat celebra festes patronals la setmana del 17 de maig (Sant Pasqual) i la que segueix al primer diumenge de setembre (Mare de Déu de Gràcia). Les dos tenen com a base fonamental els actes religiosos, però inclouen manifestacions esportives, artístiques, bous al carrer i les activitats de les nombroses colles festeres. A més, diverses celebracions tradicionals completen el calendari anual de festivitats.
La fira d'origen medieval perdura molt transformada durant les celebracions del mes de maig en honor de sant Pasqual, patró religiós de la ciutat, tot i que encara es manté un residu puntual el darrer diumenge de novembre, en un mercat de joguines i productes artesanals, conegut popularment com "fira de santa Caterina".
La seua gastronomia conserva molts trets tradicionals, tot i que matisats per les incorporacions de la nova cuina. Destaquen en ella les coques, els arrossos i la rebosteria.
Els costums tradicionals ( jocs, cançons, danses, indumentària) han decaigut inevitablement amb el pas dels temps, però existeixen diverses associacions i entitats molt actives que procuren la recuperació i la difusió del patrimoni històric, folclòric i artístic.
