Glacis
Un glacis, peu de mont o raiguer és, en geomorfologia, un pendent suau (menor del 10%) generalment format per la lixiviació i posterior deposició de les partícules fines d’un con de dejecció o d’un vessant.
El glacis és un pla lleugerament inclinat que es troba sempre envoltat de muntanyes. Als glacis d’erosió o rocosos les muntanyes actuen com a àrea de captació de cabals hídrics i de rebles mobilitzats per aquests; als glacis d’acumulació o detrítics els dipòsits arrossegats per rierada enllacen amb els relleus de la capçalera sense solució de continuïtat. Els glacis mixts presenten característiques dels dos tipus.
Glacis d'erosió
També anomenats rocosos, són modelats per rierades difuses sobre rocam compacte in situ i mostra en la seua arrancada una separació amb els vessants dels relleus que els envolten. Resulten d’una eficaç desagregació de les roques durant els períodes secs i un escolament abundant concentrat en algunes rierades anuals, capaces d’agranar el recobriment generat per la meteorització.
Glacis d’acumulació
També anomenats detrítics, són desenvolupats sobre dipòsits arrossegats per rierada i enllacen amb els relleus de la capçalera sense trencament ni pendent. Resulten d’una fragmentació molt intensa dels afloraments rocosos en els propis relleus on s’inicien els sistemes de rierada, tot recobrint la roca in situ i generant un pla inclinat constituït per una formació detrítica de tipus col·luvial atenuat.
