Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf, situada a mig camí de les principals àrees metropolitanes (40 km de Barcelona i 45 de Tarragona), amb una extensió total de 33,9 km2 i una població de 62.826 habitants, segons el darrer cens oficial (2006) . És una ciutat amb una llarga i densa història, que va obtenir la Carta Pobla del rei Jaume I d’Aragó l’any 1274. el mateix any que li va ser concedida a Vila-real. Latitud: 41º 13' 59" N. Longitud: 001º 43' 59" E

Història

La tradició llegendària afirma que la Vila Nova va néixer perquè el senyor feudal de la Geltrú va fer una llei que obligava les noies acabades de casar a passar la primera nit amb ell (dret de cuixa). Això va provocar que molts geltrunencs marxessin vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, el rei Jaume I li concedí la Carta-Pobla.

A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova de Cubelles obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat va viure una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura. És aleshores que a Vilanova de Cubelles es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d’esbarjo.

L’època daurada de la ciutat fou durant el Romanticisme, període que es reflexa magníficament en edificis com el Museu “Víctor Balaguer”, construït pel que va ser el darrer ministre espanyol de “Ultramar” espanyol. Trobem d’aleshores palauets i mansions d’interès com la Casa Renard, el Foment Vilanoví, la casa Cabanyes, la casa Samà i Can Pahissa. Aixa mateix destaquen també ermites i esglésies com les de Sant Cristòfol, Sant Gervasi i Santa Maria de la Geltrú. En aquesta darrera es trona un retaule de fusta policromada del segle XVIII.

D’aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els majestuosos jardins del Tívoli i altres, llocs de trobada social que li donen aspecte de gran ciutat. En aquest sentit, Vilanova va ser anomenada l’Havana xica, tant per la frondositat dels jardins de reunió com per l’ambient que el contacte comercial i humà amb l’illa de Cuba li anava donant.

Aquest ambient festiu i cultural ja no abandonaria la població, i el que començaren essent jardins d’esbarjo donaren lloc a espais per a espectacles permanents i a cobert. El 1804, Pere Gumà erigí el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball, dinamitzador de la vida social de la vila i de tot el seu comarcal.

La ciutat, polaritzadora d’un entorn territorial més ampli, sempre ha tingut un gran dinamisme econòmic, basat primer en l’agricultura i el comerç marítim de vi, als segles XVIII i XIX, després, en la industrialització del sector tèxtil (segle XIX) i, per últim, en una diversificació industrial fonamentada en les grans fàbriques del metall, tèxtil i químic durant la primera meitat del segle XX. Actualment la ciutat manté una certa activitat agrícola, una flota pesquera de les més importants de Catalunya i cal afegir al sector industrial el ràpid desenvolupament del sector terciari i de serveis.

La ciutat actual

Vilanova i la Geltrú, declarada capital de la comarca del Garraf, és una de les ciutats catalanes més avançades en les noves tecnologies, compta amb un centre de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya). Disposa del tercer port en importància de Catalunya i una estació nàutica. Completen les comunicacions l'autopista A-16, coneguda també com Autopista Pau Casals, que comunica directament la ciutat amb Barcelona, i la connexió ferroviària (línia de Rodalies Sant Vicenç de Calders-Maçanet de la Selva).

La seva població ha anat en augment en els últims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 62.826 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat són l'Eixample de Mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.

Entre els vilanovins més il•lustres es poden destacar: Francesc Macià, President de la Generalitat de Catalunya (1932-1933), el poeta Manuel de Cavanilles, l’escriptor Enric Martí i Muntaner, els músics Eduard Toldrà, Leonora Milà i Pere Tàpies, els polítics Josep Piqué i Carles Campuzano, la pedagoga anarquista Teresa Mañé, el periodista Oriol Pi de Cabanyes, els actors Sergi López i Toni Albà, els pintors Martí Torrents i Enric Ricart, o el coreògraf Joan Magriñà.

La ciutat disposa d’infrastructures nàutiques i d’oci: port esportiu, platges, passeig marítim, camp de golf... També l’oferta cultural és molt variada i complerta, amb museus de rellevància nacional com el Víctor Balaguer (dedicat a l’art català del romanticisme), o de tecnologia com el del Ferrocarril. També s’hi gaudeix d’una programació estable de teatre, música i cinema i de festivals, com el de Música Popular i Tradicional (FIMPT) o el Festival de Circ Trapezi, compartit amb Reus.

Així mateix, agents econòmics i de la tecnologia vénen cada any a Vilanova per participar en certàmens d’interès nacional i internacional, com la fira dels invents “Galàctica” o la Fira de Novembre. En una ciutat amb tanta tradició agrícola i pesquera, la gastronomia basada en aquests productes frescos també és molt important i reconeguda.

Atractius turístics i festius

Vilanova posseeix un calendari festiu del més complerts de la cultura catalana, que compta amb la implicació de tota la població i és obert a tothom. Va des de les activitats de les festes nadalenques a la festa major d’hivern dels « Tres Tombs », passant pel seu Carnaval, que és un dels més importants de Catalunya, i sobre tot la Festa Major, a l’estiu, en honor a la Mare de Déu de les Neus, patrona de la ciutat, que s’inicia l’últim cap de setmana de juliol i finalitza el 6 d’agost. Els carrers i places de la ciutat s’omplen dels tradicionals balls populars i d’activitats per a totes les edats. Especial interès tenen les demostracions dels grups de castellers que competeixen entre elles davant la façana de l’Ajuntament.

Vilanovins i visitants poden gaudir d'uns dies plens d’actes com el convit a la festa, els 12 morterets, activitats familiars al carrer, correfocs, el festival de música « Manani Rock » balls, actuacions castelleres, concerts, havaneres, cinema i molt més. Hi desfilen diversos cercaviles que integren un bon nombre d'entremesos i balls populars: El Ball de Diables, el Drac de Vilanova, el Drac de la Geltrú, la Carpa i el Porró, les Mulasses, els Gegants, els ball de nans, el ball de Serrallonga, el ball de bastons, el ball de gitanes, el ball de pastorets, el ball de cintes, la moixiganga, els castellers, els falcons i altres. Les festes majors dels diferents barris i d’altres, com la diada de Sant Jordi, la revetlla de Sant Joan i la diada de Sant Pere, no són menys importants.

El 17 de gener de cada any se celebra la festa dels Tres Tombs, dita la “festa major petita”, en honor a Sant Antoni Abat, patró de la ciutat. Aquesta tradició, nascuda d’una creença, d’una necessitat de cercar una diada especial en consideració a un desenvolupament important gràcies al treball dels cavalls, matxos i ases, ha esdevingut una jornada lúdica i festiva organitzada per l’Associació dels Tres Tombs. Aquest dia carruatges i carros de pagès tirats per cavalls, ases i rucs donen tres tombs a la rambla principal de la ciutat per tal de ser beneïts.

El Carnaval a Vilanova i la Geltrú té una llarga tradició. Tothom qui ho desitja participa en els actes que el composen: la Merengada, l’Arrivo, el Ball de mantons, la Comparsa, la Xatonada, el Caramel... El 24 de gener de 1985 va ser declarada Festa Tradicional d’interès Nacional. Tradicional però innovador, es tracta d’un carnaval de sàtira en el que qualsevol veí famós pot ser nomenat. L’acte més important son "Les Comparses", en las que, darrere de cada bandera de les associacions, desfilen parelles de joves. Els xics van amb americana i barretina, segons l’associació. Les joves sempre van amb mantó, clavells i falda. Tots porten bosses plenes de caramels i realitzen entre les diverses banderes una batalla de caramels pels carrers per on van passant. A la plaça de la vila es troben totes les banderes segons la seua antiguitat i se realitza la batalla final, mentre ballen al ritme del “Turuta”.

L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú organitza diverses activitats al voltant del Nadal amb la implicació d’associacions de la ciutat. Podem citar, per exemple, la tradicional Cavalcada de Reis, el Retaule de Nadal, les representacions de "Els Pastorets", al Teatre Cèrcol Catòlic, i també en altres ocasions al Teatre Principal, la instal•lació de la Carpa Reial, el Pessebre i d’altres de no tan tradicionals, que estan adreçades sobretot als infants. Totes elles se celebren entre el 13 de desembre i el 6 de gener.

Vilanova és una de les poblacions que s'atribueixen l'origen del xató, una salsa feta, entre d'altres ingredients, amb avellanes, oli, ametlles, pa i nyores. La salsa s'acompanya amb una amanida d'escarola, tonyina i bacallà, i es menjava en el moment que es xatonaven les botes de vi, és a dir, quan es presentava el vi novell de la collita. Actualment la "Ruta del Xató" ha popularitzat aquest plat per les comarques del Penedès.

Procés d’agermanament

El ser les dos úniques viles reconegudes de nova planta per Jaume I (una en territori català, l’altra en el nou Regne de València) pel monarca Jaume I d’Aragó al 1274 va ser la motivació per iniciar uns vincles de mutu coneixement, iniciats a l’any 1983 amb successives trobades dels respectius responsables municipals en les àrees de Cultura i Festes.

A conseqüència d’aquestes se van realitzar exposicions informatives sobre les dades històriques i socials d’ambdues ciutats, acompanyades de l’intercanvi de diverses actuacions artístiques de grups i associacions: castellers vilanovins a Vila-real, concerts de músics vila-realencs a Vilanova, mostres de pintors d’ambdues localitats, excursions de col•lectius socials i d’estudiants, etc. A més de noves trobades dels grups polítics per debatre qüestions sobre economia, gestió i administració municipal, etc.

El procés d’agermanament va culminar el 22 de desembre de 1984 amb la signatura d’un protocol de compromís de mantenir aquesta relació d’amistat i solidaritat entre les poblacions. El lloc elegit per fer-ho va ser el Monestir de Poblet, on se conserva el sepulcre del rei fundador Jaume I. Com a testimonis de la signatura dels alcaldes Enrique Ayet Fortuño (Vila-real) i Jaume Casanovas Escussol (Vilanova), varen actuar l’Abat del Monestir Dom Maur Esteva, l’Alcalde de Vimbodí (municipi on aquest es troba), els respectius Regidors de Cultura Sixte Moral i Jacinto Heredia, els Cronistes Oficials de les dues poblacions i altres representants de diverses associacions presents en l’acte.

D’aleshores ença han sovintejat les reunions de treball entre membres dels consistoris ciutadans, així com l’intercanvi de grups socials, esportius i culturals: excursions de participants en la Universitat Popular de Vila-real i de col•lectius de la Tercera Edat, actuacions del Grup de Castellers “Els Bordegassos” i dels “Dimonis de Vilanova”, competicions de futbol organitzades entre les ciutats germanes per l’Associació “Socarrats”, visites estudiantils, concerts musicals de distints grups, etc. mantenint viu l’interès pel mutu coneixement i aprofundiment en les arrels comunes de les dues localitats.