Michalovce

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Michalov.jpg
La ciutat eslovaca de Michalovce, agermanada amb la de Vila-real dins del projecte de l'Europa dels Pobles i dels Ciutadans, és el centre natural, econòmic i cultural de la regió de Zemplin, situada en la part septentrional a les terres baixes de l’est de la República d’Eslovàquia, banyades pel riu Laborec.

Sobre el nucli urbà, a 114 metres sobre el nivell del mar, s’alcen dos altures boscoses que defineixen el paisatge obert de la planície natural que l'envolta: la forma distintiva del turó Hradok amb 163 metres i la més extensa zona de Biela Hora a les rodalies del llac Sirava, que ascendeix suaument fins als 159 metres.

Michalovce sobrepassa, segons el darrer cens de 2004, els quaranta mil habitants, dedicats a la producció de serveis per a diversos nuclis menors de la contornada comarcal, l’agricultura (cereals, vinyes, farratge, fruits secs), administrada a través de variades cooperatives, i una diversificada activitat industrial: metal•lúrgica, ceràmica, tèxtil, electrònica, de construcció i els productes alimentaris.

El seu document fundacional està datat al 1244, però a l’entorn hi ha testimonis d’ocupació neolítica, dels invasors cèltics, de la presència romana i de la dominació hongaresa. Al 1867 la vila va adquirir definitivament el seu caràcter urbà, com a eix de les nombroses aldees agrícoles de l’entorn i seu administrativa del districte. Tota la seua història està ben reflectida en el Museu Municipal ubicat a l'edifici barroc que va ser residència principesca dels Sztaray, el qual adquireix la forma arquitectònica definitiva a començaments del segle XIX, i que alberga igualment seccions dedicades a les arts plàstiques, la ceràmica, l’etnologia i al medi natural del Zemplin.

La ciutat recorda el seu passat comercial medieval amb la fira anual que celebra durant dos dies a la darrera setmana del mes d’agost. La bandera oficial consta de dos franjes horitzontals amb els colors blau i groc.

Serveis ciutadans

Michalovce1.jpg
Michalovce
Entre les dotacions municipals es poden assenyalar dos hospitals (un amb servei annex de psiquiatria i altre amb centre d’hemodiàlisi) i dos policlíniques d’atenció immediata. A més del Museu Municipal, l’infrastructura cultural es completa amb un Auditori i un amfiteatre a l’aire lliure, tres biblioteques, un observatori astronòmic i una Casa de Cultura regional. L’esport pot ser practicat en les diverses instal•lacions d’atletisme especialitzat dels centres educatius, però també en una piscina coberta, un estadi d’hoquei sobre gel i dos de baló a mà, i en el camp de futbol municipal.

Hi ha 10 centres d’educació Primària i 9 de Secundària (el més antic inaugurat al 1922), a més d’Escoles Superiors d’Economia, Periodisme i Informàtica, i una Escola de Diplomats en Infermeria, dependents de la Universitat de Kosice. Sent la religió catòlica majoritària entre la població, existeixen també col•lectius de practicants ortodoxes, calvinistes, evangèliques i catòlics grecs (uniates). Hi ha igualment comunitats religioses de frares salesians, redentoristes i monges teresianes.

La parròquia catòlica-romana, ubicada en un edifici neoclàssic acabat de bastir al 1784, conserva un interessant retaule de l'altar major, una trona i altres elements d'estil barroc, i té com a titular l'advocació la "Nativitat de la Verge Maria". L'església catòlica-grega, consagrada a l'Esperit Sant, està edificada en estil neobizantí, amb iconostasi i pintures murals de començaments del segle XX. La parròquia ortodoxa està dedicada als sants Ciril i Metodi i guarda l'estil de l'arquitectura tradicional.

Atractius turístics

Michalovce2.jpg
Llac Zemplinska Sirava
La ciutat de Michalovce és una destinació turística molt popular a l’Europa Central per tenir a prop l’embassament artificial que constitueix el llac Zemplinska Sirava, el més gran de la zona juntament amb el Balaton hongarès i popularment conegut com "la mar eslovaca". El llac té 11 km de longitud i una amplària de 3,5 km amb una profunditat mitja de 9,5 metres, la major part navegables, i està protegit dels vents per la serralada del Vihorlat i ofereix excel•lents condicions climàtiques per al lleure i els esports aquàtics, mentre que la seua part més oriental presenta un àrea natural de gran interès ornitològic.

Al seu entorn hi ha set àrees turístiques d’esplai, ben accessibles per la carretera que voreja el llac amb zones d’acampada i nombrosos establiments hostalers i de restauració. Al mig de la zona boscosa i a prop de les plantacions agràries que produeixen un conegut vi blanc, es troba a més el llac natural Vinné, rodejat de diversos punts per a l’activitat esportiva i d’esplai. Finalment, a pocs quilòmetres de la ciutat s'enlaira el mont Vihorlat (1.075 metres) amb diversos cràters d'origen volcànic, en un dels quals hi ha el llac "Morske Oko" amb una peculiar varietat de formes vegetals.

A banda dels edificis esmentats (temples i Museu Palau), l'avinguda principal de la ciutat, zona peatonalitzada i ajardinada amb intensa activitat comercial i social, permet la contemplació de diverses edificacions d'estil modernista, entre els quals les oficines centrals de l'Ajuntament, el centre de cultura nacional "Matica Slovenská", l'antic parador hostaler "El bou daurat", el restaurat Hotel Grand o la primera farmàcia de la població. Interessant també és la capella neogòtica que alberga el mausoleu de la família Sztaray al turó Hradok, on es troba a més un Cementeri Memorial dels soldats morts en la II Guerra Mundial. L'arquitectura contemporània està molt bé representada en la nova estació de ferrocarril, l'edifici del departament municipal d'Hisenda o algunes de les més recents insta.lacions bancàries.

L'allotjament dins de la ciutat, a banda d'altres establiments menors, està ben assegurat pels hotels "Druzba"*** (quinze plantes) i "Jalta"****, complementats per una gran diversitat de restaurants i cafeteries amb cuina tradicional eslovaca i internacional.

Procés d’agermanament

L’establiment de les relacions entre ambdues ciutats europees va ser iniciat per l’intercanvi cultural entre els components dels grups de danses “Subor Zemplin” i “La Puríssima” que va provocar a partir de l’any 1983 nombrosos vincles d’amistat entre les famílies dels participants, amb viatges de correspondència que es varen consolidar quan, amb motiu de la creació del “Festival Internacional de Danses” i la participació del grup folklòric “Laborec”, representants dels dos municipis van iniciar rondes de contactes i la promoció d’un major coneixement, en la perspectiva de la creació de la Unió Europea.

La transició democràtica als països de l’est i la posterior segregació de la República Eslovaca varen clarificar la situació política i afavoriren les relacions oficials. Així, als darrers anys han estat constants accions de coneixement com les visites de delegacions de grups esportius, econòmics (Federació Local de Comerç i representants industrials eslovacs) i culturals (“Grup de danses L’Anguila”, Associació “Socarrats”, "Congregació de Filles de Maria Immaculada"), exposicions artístiques i documentals, celebracions festives, recitals musicals, etc.), els intercanvis estudiantils, la mútua retolació del carrers amb el nom de les ciutats agermanades, així com els contactes entre representants polítics i administratius.

Al maig de 1998, en un solemne acte a l’Auditori Municipal i amb una ampla presència dels diversos sectors socials de les dos poblacions, els responsables municipals de Michalovce i Vila-real varen signar el definitiu protocol d’agermanament oficial, en el marc d’un projecte social i cultural comú: l’anomenada “Europa dels Pobles i dels Ciutadans” que busca servir de contrapès a l’exclusiu predomini del factor econòmic en la configuració futura del nostre espai geogràfic.

Els agermanaments entre ciutats europees intenten sempre establir relacions d’amistat entre nuclis de població de característiques semblants que, fins al moment present han viscut d’esquena, per posar-los a caminar en una direcció comuna; crear ponts de simpatia i de solidaritat des de tots els extrems d’Europa, entre tots els seus pobles i nacionalitats, superant distàncies i diferències lingüístiques, per trobar els punts essencials d’afinitat humana i cultural.

Enllaços externs