Corral de Galindo
 Corral de Galindo |
El cobertís presenta una planta rectangular de sis metres de profunditat per uns dos i mig d'amplària i està adossat exteriorment a un dels angles del tancat. S'accedeix al seu interior per una obertura en forma de mig arc rebaixat adossada a la paret mitgera del tancat, i ja parcialment afonada.
El refugi està dividit interiorment en dues estances separades per una porta intermèdia de característiques semblants a la primera, però de menors dimensions, igualment desplaçada cap a un lateral, de manera que proporcionava un major espai de recer a l'aixopluc en cas de mal oratge, destinació per a la qual estava destinada fonamentalment l'edificació, a més de permetre un millor control des de l'interior al ramat recollit en el corral.
Els murs son prou gruixuts, arribant als 75 centímetres en els punts on descansava la teulada, en forma de senzilla volta de canó, feta igualment de pedres de diversos tamanys emcastades simplement amb argamassa. La volta estava sustentada exclussivament en el mur davanter, el posterior, i la paret mitgera i tindria uns dos metres i mig d'ample per una profunditat de sis metres.
La primera referència documentada sobre aquest corral es troba al Padró de Riquesa de l’any 1770, en registrar-se una finca de “72 fanecades de terra de secà a la partida de l’aljub, tocant el barranc de Ràtils, amb un corral per al ramat a elles annex”.
El seu propietari, Esteve Galindo, degué ser un terratinent ben conegut a la vila i entre les seues possessions consten a l'esmentat registre de contribuents, a més de diverses terres de cultiu, una casa al carrer Major, i altres al raval de sant Pasqual i al d’Onda. A aquell mateix any, a les darreries del segle XVIII, apareix com a procurador general de l’Ajuntament de Vila-real el regidor Josep Galindo, molt probablement membre de la mateixa família.
La suposició de que aquest corral de pedres va ser originat en l’època romana, i en concret a la segona meitat del segle II d.C., ha estat reivindicada insistentment per algun col•lectiu, però manca ara per ara de qualsevol i necessària base documental fonamentada, perquè es basa únicament en l'aparició en una finca de les rodalies d'una moneda de l'emperador Antonino Pius (138-161 d.C.). Cas de confirmar-se aquest fet teòric, resultaria ser una troballa arqueològica de tot punt excepcional, per haver-se conservat el senzill recinte pràcticament intacte durant 18 segles, en una zona geogràfica sense ocupació humana coneguda, i molt menys explotació ramadera de cap tipus, fins a ben avançat el segle XIX.
Documentació:
- Jacinto Heredia Robres, “Els noms de lloc al terme de Vila-real" (2009).
- Vicent Usó Mezquita "Testimonis de pedra" (1994)
