Millars
En direcció nord-oest sud-est, entra al nordoest del País Valencià per la comarca de l'Alt Millars, on es troba el pantà d'Arenós, passa per Montanejos, Cirat, Arañuel, Toga, Torrechiva, Vallat, Fanzara, i s'endinsa a la Plana Baixa per Ribesalbes, on hi ha el pantà del Sitjar. Després continua pel terme d'Onda, el d'Almassora, al nord, i el de Vila-real i Borriana al sud. En el seu últim tram marca la frontera entre la Plana Baixa i la Plana Alta i desemboca a la Mediterrània entre Almassora i Borriana al paratge conegut com Les Goles.
Afluents
A prop del seu naixement és també el del seu principal afluent el Valbona i el del també afluent Albentosa. Ja a la Comunitat Valenciana els principals afluents del Millars són el riu Maimona al terme de Sant Agustí i el riu Montán al terme de Montanejos, El Barranc de Palos a Aranyuel, la Rambla de la Viuda i el Linares o riu Villahermosa a Vallat .
Règim fluvial
El règim del riu és pluvial mediterrani si bé amb un lleuger matís nival a causa de l'altura a la que neix. Això provoca en el curs baix del riu l'existència d'un període de relatiu cabal al febrer i juny, superats a l'octubre així com notoris descensos al gener i sobre tot l'agost. El caràcter mediterrani del riu provoca l'existència de grans crescudes que al període medieval foren freqüents i amb efectes devastadors, de les quals les més importants en èpoques recents van ser la del 1922 amb un màxim de 3.000 m³ / s i la de 1957 de la qual no es tenen estimacions pel fet que va destruir els aforaments.
Curs del riu
El riu, entra a la província de Castelló per l'embassament d'Arenós, construït sobre l'antic poble de Campos de Arenoso, derruït i inundat per les aigües de l'embassament. L'embassament té una capacitat de 136,9 hm ³. Tant el desguàs de fons, com la presa de reg i el nou sobreeixidor intermedi, creuen per túnels vessant esquerra de l'embassament i desguassen aigües avall de la presa.
El curs alt discorre encaixat en calcàries carstificades formant un profund congost entre la província de Terol i Montanejos, en part ocupat pel pantà d'Arenós. Aquest profund congost té unes manifestacions formidables prop de Montanejos (congost dels Chiparrajos, Barranc de la Maimona i Salt del Cavall, per exemple), l'estret de la Cuaz a Arañuel, on la carretera CV-20 travessa una balconada sobre el riu abrigada per la paret vertical del congost, així com el tram entre Toga i Torre-xiva, amb un desnivell de 300 m de paret vertical i ve a acabar en Fanzara, on la vall s'obre cap a la plana d'inundació que forma la comarca de la plana. La superfície de la conca és de 4.028 km ² i el cabal mitjà és de 14,72 m³ / s, a la localitat de Cirat.
En la seua desembocadura forma el paratge de “Les Goles” una mena d'albufera allargada d'uns 90 metres d'amplada, que es fa més estreta en la línia de la costa per l'avanç d'un cordó litoral des del nord que la tanca parcialment (40 metres).
Aprofitament
L'aprofitament de les aigües del riu per al reg és molt important, sent un total de 43.530 ha les que es beneficien de les seues aigües. D'aquestes 41.065 ha (94%) es troben a la província de Castelló, mentre que les 2.470 ha restants (6%) estan a la província de Terol. La major part del regadiu (77%) es localitza a la conca baixa, aigües avall dels embassaments de Maria Cristina i Sitjar. En aquesta zona, la superfície de regadiu és molt superior a la destinada a secà (79 i 21% respectivament). Els cítrics constitueixen el cultiu predominant, amb un percentatge proper al 87% de la superfície en regadiu de l'esmentada zona.
Amb l'aigua del Millars es reguen les hortes històriques de Castelló, Almassora, Vila-real, Borriana i les Alqueries. L'infant Pere, comte de Ribagorça, va dictar una sentència respecte a l'ús que devia fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de 1346, assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, deuria repartir-se en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dèneu parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora.
Amb la recent construcció de nous canals, como ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara Onda, i allunyades, com ara Nules, Betxí i la Vilavella.
Existeix una xarxa d'aprofitament per a generar energia elèctrica, trobant-nos amb diverses centrals hidroelèctriques gairebé des de la seva capçalera. Des de l'embassament de Los Toranes, hi ha un canal subterrani fins a la central d’Olba. Allà es recullen en un assut les aigües fins a la central de Los Cantos a Puebla de Arenoso, ja a la província de Castelló. Les aigües arriben a l'embassament d'Arenós i a dos quilòmetres hi ha la Presa de Cirat, a Montanejos, que recull les aigües fins a la central del mateix nom. Allà, la presa de Vallat, a Cirat, recull les aigües fins a la Central de Vallat, on hi ha la presa de Ribesalbes. De nou l'aigua és traslladada hasta la central del Colmenar, envoltant l'embassament de Sitjar. L'embassament de Sitjar és el que regula el reg de la Plana i controla les crescudes del riu. L'embassament té una capacitat de 49,3 hm ³.
Totes les centrals pertanyen a Iberdrola i funcionen controlades per telecomandament i necessiten una millora per optimitzar recursos, ja que disposen de turbines construïdes abans de 1970. Ecològicament és un desastre per a l'ecosistema fluvial del riu, ja que la realitat és que l'aigua del riu circula pels canals de les centrals elèctriques i no es deixa cap tipus de cabal ecològic en el recorregut des de Los Toranes a Sitjar.
