Barranc de Ràtils
Tot i que en l’actualitat solament s’ompli d’aigua amb ocasió de pluges molt intenses, els seus marges foren zones de conreu en temps passats, ocupades principalment per musulmans residents cap al segle XIII a la vila de Betxí, els quals aprofitaven el cabdal de l’aigua que portava amb molta major freqüència. La seua pendent és prou suau i oscil•la entre els setanta metres d’altura sobre el nivell del mar, en la banda més elevada del terme, fins als vint-i-cinc aproximadament quan s’acosta als límits del terme de Borriana a la part més propera a la costa mediterrània, cap on avancen les escorrenties.
El nom d’aquest barranc és probablement el més antic dels topònims vila-realencs. L’historiador Ramon de Maria recull un document de llicència (1314) atorgat a Guillem Rotundo, mercader de València, per bastir un casal per a molins en el terme de Vila-real “entre el barranc de Ràtils i el torrent de Mascarell” (Arxiu General del Regne de València, Tit. i Enag., vol. 4rt, n. 614, fol. 107). A les Ordinacions locals recopilades per Emmanuel Montesinos, consta igualment, al 1326 “lo pou que es en lo barranch de Ratils al cap de la terra den Arnau Gali”.
El filòleg Joan Coromines, en el seu “Onomasticon Cataloniae” (Vol. VI, pàg. 318), fa derivar el nom del lloc de l’àrab ‘râtil’, participi actiu del verb ‘rţl’ (sospesar, ser penjat), d’on ve igualment la paraula ‘raţl’ (balança), i també el nom d’un impost que es pagava pel dret de conreu de determinades terres (de la mateixa base lèxica provenen el castellà “arrelde” i el portugués “arratel”). Aquesta etimologia pot justificar el topònim respecte d’uns terrenys sotmesos a tribut o lliura, o que prenien nom del preu que es va pagar en adquirir-los. L’evocació d’aquesta presència i origen musulmà està documentada al Padró de Riquesa de 1566 quan, entre les propietats del notari local Miquel Avinent consta: “un quartó de terra seca olivar al barranch de ratils apellat del moro”.
Al seu marge, i en la subpartida anomenada “de l’aljub”, es troba el conegut com a “corral de Galindo” recinte de pedres per a tancar el ramat que està documentat al 1770 com una de les propietats del terratinent local Esteve Galindo, juntament amb setanta dos fanecades de terra en el seu entorn. El conjunt dels murs de ribàs es troba a hores d’hora molt malmès i abandonat, tot i la seua apreciable importància com a mostra etnològica de finals de l’Edat Moderna. En altre punt, a la partida de Carinyena, el barranc de Ràtils estava creuat per un aqüeducte conegut de manera popular com “els arquets”, del que lamentablement a hores d’ara sols queden unes mostres residuals del que foren als temps medievals, si més no anteriors, les canalitzacions de les aigües del Millars que, mitjançant l’anomenada “sèquia del Diable”, portaven el reg fins al terme de Nules.
Documentació: Jacinto Heredia Robres, "Els noms de lloc al terme de Vila-real" (2009).
