Tárrega Eixea, Francisco
Contingut
Guitarrista i compositor (1852- 1909)
Francisco de Asís Tárrega Eixea va nàixer a Vila-real, el 21 de Novembre de 1852, en una casa situada segons la partida de bautisme a la plaça de sant Pasqual, número 54, molt a prop del santuari del Sant. Son pare, Francisco Tárrega Tirado, i sa mare, Antonia Eixea Broch, treballaven com a casers per a les Mares Clarisses. Passats els primers dies la mare i la criatura van passar a la vivenda que ocupaven al raval de Sant Pasqual, erròniament considerada la casa natalícia del compositor.
Infància i formació musical
A causa de l'ocupació dels seus pares, el xicotet Francesc era cuidat per una assistenta. En cert moment, Francesc es va escapar de la xica que d'ell tenia cura, caient dins de la "sequiola", el canal de reg pròxim a la casa. Açò li va causar un fort xoc que va danyar els seus ulls per sempre. Son pare va pensar que Francisco podria perdre completament la vista, de manera que es van traslladar a Castelló perquè assistira a classes de música i, en cas de quedar cec, poguera guanyar-se la vida tocant algun instrument.
Va ser curiosament un músic cec, Eugeni Ruiz, el que va impartir a Tárrega les seues primeres lliçons musicals. I un altre cec, Manuel González, també conegut per "El cec de la Marina" va ser qui el va iniciar en el món de la guitarra. Aquest es guanyava la vida tocant tal instrument, i sabia molt bé tots els trucs per a animar la generositat del públic, secrets que va ensenyar al jove Tárrega.
En 1862, el famós concertista Julián Arcas donà un concert a Castelló i va tindre l'oportunitat d'escoltar tocar el jove. Va quedar tan impressionat per la seua habilitat que va recomanar a son pare que l'enviara a Barcelona per tal de millorar els seus estudis musicals. D'esta manera, Tárrega es va desplaçar a esta ciutat, però prompte va abandonar la casa dels familiars on residia i es va unir a un grup de joves músics, tocant a tavernes i cafeteries per a guanyar alguns diners, en compte d'assistir al conservatori. Son pare es va assabentar d'açò, i va anar a Barcelona per a portar a Tárrega de tornada a casa.
Anys de joventut
La situació econòmica força a Tárrega a contribuir als ingressos familiars, de manera que després de diversos concerts en pobles veïns, aconseguix una plaça com a pianista en el Casino de Burriana. Durant aquest temps, alterna el seu treball de pianista amb una valenta defensa de la guitarra. Un ric home de negocis, Antonio Canesa, costeja un viatge de Tárrega a Madrid per a millorar els seus coneixements en el Conservatori Nacional de Música. Quan arriba allí, ho fa portant la seua primera guitarra de qualitat, fabricada per Antonio Torres, de Sevilla, i que es convertirà en la seua preferida per sempre.
Els anys d'estudiant són difícils. El piano és l'instrument de moda, mentre que la guitarra ha perdut el seu anterior prestigi, caient al màxim en l'escala d'instruments. Sent considerada poc adient per als concerts, el seu paper estava reduït simplement al d'acompanyament de cantants. Va ser en el mateix Conservatori Nacional de Música on, havent vist la gran qualitat de Tárrega amb la guitarra en un concert, el seu professor Arrieta el va abraçar i li va dir: "La guitarra et necessita, i tu has nascut per a ella". Des d'aquell precís instant, abandona la seua carrera de piano i es concentra exclusivament en el seu instrument preferit.
Durant l'hivern de 1880, Tárrega substituïx el seu amic i guitarrista Luis de Sòria en un concert a Novelda (Alacant), ciutat on coneix a la seua futura esposa, Maria Rizo. La seua fama comença a créixer i el seu sentiment interpretatiu captiva a les audiències. En 1881 es desplaça a França. Després d'un meravellós concert a Lió, arriba a París on coneix els personatges més importants de l'època. Actua en diversos teatres, sent invitat a tocar per a la Reina d'Espanya, Isabel II, i prosseguix el seu viatge cap a Londres. D'allí torna a Novelda per a contraure matrimoni amb la seua promesa Maria Rizo.
Concertista internacional
La nova família es trasllada a Madrid, on la seua primera filla, Maria Josefa, naix i, al poc, mor. Després s'establixen a Barcelona, i des d'ací viatgen a multitud de llocs per a oferir els seus concerts. És el període de maduresa musical de Tárrega. Realitza freqüents gires: Perpinyà (França), Cadis (Espanya), Niça (França), Mallorca (Espanya), París, València, ...
A València coneix una dama que influiria en la seua carrera: Conxa Martinez, rica viuda que el pren davall la seua protecció artística, prestant-li a ell i la seua família una casa en Sant Gervasi (Barcelona). Allí és on Tárrega es dedica a la composició de la majoria de les seues més famoses obres mestres. De retorn d'un viatge per Granada escriu a Màlaga el trèmolo "Recuerdos de la Alhambra", i estant a Algèria li arriba la inspiració per a compondre "Danza Mora". Allí coneix el compositor Saint-Saens i més tard, a Sevilla, escriu la majoria dels seus "Estudis", com el titulat "Adelita". Va dedicar al seu benvolgut amic i compositor Tomás Bretón la bella composició "Capricho Árabe". No obstant, Tárrega no se sentia satisfet amb el so que estava obtenint de la seua guitarra i, als 50 anys, en 1902, decidix jugar-se el seu propi prestigi i comença a tallar les seues ungles a poc a poc fins a fer-les quasi desaparèixer davall la pell dels dits, que s'endurix fins a obtenir eixe dolç so característic de la seua escola.
Continua els seus grans concerts: Bilbao a Espanya, Gènova, Milà, Florència, Nàpols i Roma a Itàlia. En este país demostra la seua incomparable mestria, tal com reflectixen les cròniques, fent multitud d'amics i admiradors. Però inclús la fama no pot canviar la personalitat de Tárrega. Home sensible i afectuós, continua obrint les portes de sa casa tots els seus amics sense tindre en compte la seua condició social. Tárrega era una persona tímida que preferia els concerts d'ambient familiar, amb un reduït nombre d'assistents, als grans teatres.
Malaltia i recuperació
Esta forma de ser li va fer gastar la majoria dels diners que havia guanyat, fins al punt que el seu germà Vicente va ser qui va ajudar a eixir avant a la família donant classes de guitarra als alumnes de Tárrega quan el mestre es trobava de gira. Però la sort no està del costat de Tárrega i al gener de 1906 una hemiplegia deixa paralítica la mitat esquerra del seu cos. La recuperació va ser lenta i penosa. La llarga malaltia va buidar les arques familiars, i els seus molts amics van demostrar que ho eren tornant-li els favors que els havia fet Tárrega en temps millors.
Així, organitzen una sèrie de concerts bimensuals, les "Audicions Tárrega", en les que els seus amics pagaven al mestre per les seues interpretacions. Tárrega es recupera i inicia novament les seues gires. A l'Octubre de 1908 sent nostàlgia i torna a Castelló. D'ací es desplaça a Novelda en 1909, tornant a València, Cullera i Alcoi per a oferir alguns concerts. A Picanya compon les seues últimes obres, "Endecha" i "Oremus", datades el 2 de desembre.
El següent dia 3 de desembre se sent malament i torna a Barcelona, romanent en sa casa del carrer València fins al 15 de desembre de 1909 de bon matí, quan es produeix la seua mort.
