Borriana

Amb els seus 33.255 habitants (INE 2007), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló per població, després de la capital i de la ciutat de Vila-real.

Geografia

El seu terme municipal se situa al nord de la comarca de la Plana Baixa, tenint com a límits per l'oest les localitats de Les Alqueries i Vila-real, pel sud a la localitat de Nules i pel nord amb la localitat d'Almassora,fent de limit municipal de les respectives localitats el llit del riu millars,que separa no només els termes municipals sino també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Ubicada enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca, Borriana és envoltada de camps de tarongers. Pel seu terme municipal transcorren dos rius; el riu Anna i el riu Millars. El riu Anna que passa per la ciutat de Borriana abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, arriba a formar a la seua desembocadura, ja a la zona costanera del Grau de Borriana el paratge del El Clot de la Mare de Déu o també conegut com l' Estany de la Vila. El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal delimitant-lo amb el d'Almassora,i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.

Borriana compta amb 15 km de costa plana, linial i contínua. La platja principal de Borriana, L'Arenal, és molt àmplia, de sorra fina i amb mínima pendent. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent turístic per a les poblacions limítrofes, com Vila-real, disposa d'una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat. És pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per la AP-7.

Nuclis de població

Al terme municipal de Borriana és troben també els següents nuclis de població, a més del casc urbà de Borriana:

• Les Alqueries de Santa Bàrbara.
• El Port de Borriana.
• El Grau de Borriana.
• La Serratella.
• Les Alqueries del Ferrer.
• Poblats marítims.

Història

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Ciutat Verda, per la seva situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedeix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones.

L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que és van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el títol de ciutat. La seva economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

Monuments religiosos

• Església d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnífica església, l'absis de la qual és d'estil gòtic primitiu, amb elements romànics; posteriorment, en el segle XV, és va aixecar la torre campanar,que fà 51 metres d'alçada. A la nau gòtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescos de J. Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Històric Artístic Nacional.

• Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se en 1898 i després de diversos períodes de treball és beneïx a l'abril de 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en adorns però elegant en les seves línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus de Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.

• Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions en el segle XVIII, va ser reconstruït a principis del segle XIX. És per això que l'aspecte actual és modern a pesar que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que segueix mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.

• Ermites:

• Ermita de l' Ecce Homo. Del segle XVIII

• Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII

• Ermita de la Sagrada Família. Del segle XIX.

• Ermita de Sant Blai. Del segle XVIII. Possiblement en origen una antiga mesquita.

• Ermita de Sant Gregori. Del segle XIX.

• Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XIX.

Monuments civils

• Torre del Mar. Torre de vigilància ubicada al paratge d'El Clot de la Mare de Déu construïda per a la defensa de les costes en el segle XVI, té una altura de 10 metres i consta de dues plantes. En el seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats.

• Cases modernistes. Són de gran interès un bon nombre de cases particulars, escampades per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i eclèctic, testimoniatge de l'auge produït pel comerç de la taronja a partir de finals del segle XIX.

• Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic d'aquestes característiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conèixer la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació (que recull més de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.

• Museu Arqueològic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'Edat Mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli de Orleyl i El Solaig, al Eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al Neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.

• Jaciment Fenici de Vinarragell.

Altres llocs d'interès

Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la Platja de l'Arenal. Les característiques generals del qual són: 2.000 m. de longitud, 60 m. d'amplària mitja amb un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.

• El Clot de la Mare de Déu ( o l'Estany de la Vila). Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Anna que allotja diverses espècies d'aus aquàtiques. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2002.

• Port de Borriana. Compta amb un excel·lent Club nàutic.

• Centre d'Arqueologia Subaqüàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaqüàtic del País Valencià. Compte amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaqüàtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua.

Festes patronals

El seu patró és Sant Blai i celebren la seva festivitat el 3 de febrer amb una tradicional fira, mentre que la seva patrona és la Verge de la Misericòrdia el 8 de setembre. En honor a ella celebren una setmana taurina. A més d'aquestes festes celebren les tradicionals falles. Compta amb dihuit falles amb les seues corresponents comissions i dames falleres, a més de la Reina de la ciutat, la seva cort i les Dames de la Ciutat. Aquestes festes duen més de 75 anys celebrant-se.