La fira medieval de la vila
Entre les diverses possibilitats que degueren motivar Jaume I d’Aragó a fundar una nova vila en els territoris del recentment creat Regne de València va estar l’objectiu de la Corona de posar en funcionament productiu tota la franja litoral, establint a les planes els nous nuclis de població.
En aquest sentit cal entendre la minuciositat amb que, a la Carta Pobla de Vila-real, s’expressen les concessions de la fira anual i del mercat dels dissabtes, amb especial protecció per a quants en tots dos participaren, així com les franquícies i exempcions que successivament els monarques apliquen a tota l'activitat comercial de la nova localitat.
El lloc de celebració de la fira
 Escena fira medieval |
És totalment erroni i sense cap base documental, malgrat la insistència d'alguns historiadors, pensar que una fira d'aquestes característiques puguera haver estat celebrada cada any al recinte de la plaça porxada, al nucli central de la vila creuat pel Camí Real, però lloc per altra part totalment idoni per a la realització del mercat setmanal, com està registrat que va succeir fins al segle XIX.
La ubicació del recinte firal, que evidentment requeria abundant espai lliure per a la instal•lació dels corrals per al ramat exposat a la venda, l’emmagatzenament dels productes manufacturats, les tendes per a pernoctar els firers, etc., queda ben documentada a les Ordenances de la vila quan s’estableixen les normes de neteja d’aquest àmbit públic, els antuixans de la fira, el mateix que la resta dels antuixans o esplanades exteriors als portals de les murades. En desaparèixer la fira, el gran solar obert que va deixar, al costat del fossar de la vila, serà aprofitat al segle XVIII per a la construcció del nou temple parroquial de sant Jaume.
Les dates de realització
La vila elegeix com a data per a iniciar la celebració de la seua fira la del dia 21 de setembre, festivitat de sant Mateu, al començament de la tardor i amb l’habitual duració de quinze dies, respectant així l’obligació marcada en el document fundacional de no fer-la coincidir amb la fira de Castelló ni la d'altres poblacions de la contornada de Borriana. Als següents setanta-tres anys, mentre va poder mantenir-se la bonança econòmica durant la qual la vila havia estat fundada, aquest va ser el període en el qual concorrien a la vila comerciants, agricultors i venedors de tota mena a oferir les seues mercaderies. Però, amb data 16 de setembre de 1347 es pren un nou acord per a desplaçar-la unes setmanes més tard, a principis del mes de novembre, un moment que, malgrat diversos intents de modificació, es mantindria estable fins a la decadència comercial de la fira al segle XVIII.
Pel que fa a la data acordada per al començament de la fira, molt adequada per ser el període habitual en el que es produïa la matança dels porcs i l’elaboració dels seus derivats i embotits, explica que el moment de la finalització de la fira coincidira dues setmanes més tard amb la festa litúrgica de santa Caterina, el dia 25 de novembre, la qual cosa va acabar per donar nom popular a l’esdeveniment firal, que no tenia d’antuvi cap vinculació religiosa amb la màrtir d’Alexandria, tan venerada d’altra banda als anys medievals. A la segona meitat del segle XIX comença a celebrar-se el darrer diumenge de novembre a la plaça de la vila un porrat popular d'una sola jornada, dedicat a la venda de joguines i productes nadalencs, sense relació amb l’esplendor i sentit de la fira medieval i que per la coincidència de dates encara hi ha persones que el confonen amb la històrica celebració comercial.
Trasllat a la festa de Sant Pasqual
El 31 de desembre de 1730, al termini de 456 anys, el Consell Municipal va derogar aquesta fira del mes de novembre, i la va traslladar oficialment en torn a la data de la celebració de sant Pasqual que en aquell moment era a començament del mes de setembre i amb una duració de huit dies (Judiciari, fol, 12 vº, AMV) . Així també, el lloc de celebració va passar a ser la plaça al costat del convent del Roser i més tard el raval de Castelló, o de Sant Pasqual.
D’aquella fira d’hivern, originada al 1347, quedarà solament un residu dominical, però molt decaigut en el seu contingut comercial fet que els governants locals no sols li van acurtar la duració, sinó sobretot les exempcions dels imposts amb els quals estimulaven als mercaders que a la fira havien acudit durant segles, aplicant-los a la nova convocatòria entorn a la festa del Sant, deixant aquella afectada només a l’àmbit comarcal i centrada en la venda de productes alimentaris derivats de la matança del porc, com ara les típiques llonganisses, i de joguines i productes previs a les festivitats nadalenques (dolços, arrops, fruits secs, etc.).
Sols a la segona meitat del segle XX aquesta senzilla fireta del darrer diumenge de novembre tornarà a prendre un cert alè comercial, mitificada per la idea de respondre a l’antiga celebració medieval, cosa que en realitat on es manté és a les festes pasqualines del mes de maig.
Font: "Ferias i mercados" ("Cadafal", maig 2005), J.Heredia.
Documentació: "La carta pobla de Vila-real", Arcadi Garcia Sant i Vicent García Edo. Ajuntament de Vila-real, 1995.
