Festes locals
GENER
Cavalcada de Reis: La vespra del dia 6 de gener se celebra una gran cavalcada de benvinguda als Reis d'Orient que desfilen pels carrers més cèntrics de la ciutat i s’omplin de xiquets que al pas de les carrosses entonen el típic "Tirorí, tirorí", cançó que es repeteix una vegada i una altra i que aconsegueix el seu punt màxim amb l'arribada dels Reis d'Orient a la plaça Major.
Sant Antoni: El dia 17, festivitat del sant, se celebra una de les festes més antigues a la vila, originada als temps medievals, quan hi havia una ermita amb l'advocació de sant Antoni Abat a prop del riu Millars. Ara es fa Missa i benedicció de panets a l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, on té encara el seu altar dedicat. La vespra de la festa principal, el 16 de gener a la vesprada se celebra des del segle passat l'anomenada "matxà", amb benedicció d'animals domèstics, desfilada pels carrers i repartiment de rotllos.
FEBRER
Fundació de la Ciutat: Al voltant de la data del vint de febrer se celebren jornades culturals i socials commemoratives de la fundació de la vila pel rei Jaume I: actes culturals, concerts, exposicions, "fira medieval" d'artesans, així com l'homenatge popular que la ciutat li ret al rei, davant de la seua estàtua, que es troba en la plaça Major, obra de l'escultor local Llorens Poy, i que va ser erigida l'any 1974 en commemoració del 700 aniversari de la fundació de la ciutat.
MARÇ - ABRIL
Setmana Santa: Durant aquesta setmana es realitzen desfilades processionals el Dimecres i Divendres Sant, amb passos representatius, obres dels escultors José Pascual Ortells, Pascual Amorós i Octavi Vicent, entre molts altres, propietat de les distintes confraries de la ciutat.
Diumenge de Pasqua: Després de la processó matinal de "l'encuentro", la gent jove marxa cap al camp i zones residencials de la ciutat per a celebrar aquesta festa, que es prolonga fins al dimarts següent, anomenat "del rossegó".
Sant Vicent Ferrer: Durant el cap de setmana següent al de Pasqua es continuen celebrant festes al camp, arribant a la seua fi el dilluns de sant Vicent, patró dels valencians.
MAIG
Sant Pasqual Baylon: Festes patronals en honor de sant Pasqual, patró de la ciutat des de 1917. Durant deu dies la ciutat canvia la seua fesomia diària per celebrar desfilades, processons, revetles, espectacles, esports, i la festa del bou: "bou per la vila" i "bou embolat". La fira tradicional és continuadora de la que, des dels temps medievals fins al segle XVIII, se celebrava al mes de novembre per concessió del rei Jaume I. Gran activitat de les penyes festeres en els seus casals i en activitats conjuntes. El dia 16, vespra de la festivitat del Sant, s'encén la "foguerà", precedida d'una ofrena de flors en el monument davant de la Basílica. El dia 17, Festa Major, se ballen éls típics "balls de pastorets" per grups de dansants infantils, inclús dins de la Basílica, i se canten els goigs tradicionals en honor del Sant. El dilluns de les festes té lloc la tradicional "xulla" per tots els carrers de la ciutat.
JUNY
Corpus Christi: Solemne processó religiosa amb la custòdia gòtica del tresor de l'església Arxiprestal.
JULIOL
Festa del Termet: El primer diumenge del mes, començament de la temporada estiuenca. Al matí, celebració religiosa amb processó de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia per l'entorn de l'ermitori i a continuació desdejuni popular d’orxata i fartons, continuant una tradició originada l'any 1603 per decisió del Consell de la vila. A la vesprada, "Serenata a la Mare de Déu", vetllada literària i musical, que culmina amb el cant de l'Himne a la patrona de Vila-real.
Sant Jaume: Antic patró de la ciutat i titular de l'Església Arxiprestal. La vespra del dia 25, a la nit, es dona un concert musical des de dalt de la torre, en el que les peces interpretades s'alternen amb el volteig de les campanes.
AGOST
Festes populars estiuenques a totes les contrades del terme municipal. Les més importants se celebren en torn als dies 15 ("Mare de Déu de l'Assumpció", o "d'agost") i 16 ("Sant Roc").
SETEMBRE
Mare de Déu de Gràcia: El divendres anterior al primer diumenge de setembre es realitza la romeria des de l'ermita de la patrona a la ciutat amb la imatge d’aquesta. Aquesta tradició secular data de 1757. Durant els deu dies de les festes se celebra la novena en honor de la Mare de Déu, amb el cant dels goigs tradicionals, així com un ampli programa d'actes festius, igual que en el mes de maig. El diumenge de la setmana següent, tornada en processó i posterior romeria amb la imatge, de nou al seu ermitori.
Sant Lluïs Gonzaga: El tercer diumenge de setembre la "Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís Gonzaga i Sant Joan Berchmans", coneguda popularment com "els Lluïssos", celebra les seues festes anuals de caràcter religiós, esportiu i cultural.
Festes dels barris: Durant tota la tardor sovintegen les celebracions festives de diversos barris i carrers, algunes de molta tradició, com les del Pilar, el Crist de la Penitència, l'Hospital, "sant Xoxim", els Àngels, el Crist de la Pietat,etc.
OCTUBRE
Mare de Déu del Roser: 7 d'octubre, les "rosarieres", nom amb el que son conegudes les components de l"Associació de Filles de Maria del Roser" celebren durant aquests dies les seues festes amb distints actes religiosos i culturals, i una solemne desfilada processional.
NOVEMBRE
Santa Cecília: El dia 22 se celebra la festivitat de la Santa i, entorn d’aquesta data, les entitats musicals de la ciutat realitzen concerts i activitats en honor de la seua patrona.
Santa Caterina:. El darrer diumenge de novembre, pròxim al dia 25, festivitat de la Santa, se celebra un mercat popular d'un dia, de notable arrel a la ciutat i originat al segle XIX com a preparació de les jornades nadalenques. Malgrat la creença d'alguns la fireta o porrat res té a veure més enllà de la coincidència de les dates amb l'antiga fira agrícola i ramadera que se celebrava foramurs durant quinze dies del mes de novembre per concessió del rei Jaume I en el segle XIII mitjançant la Carta Pobla, i que al segle XVIII se va suprimir d'aquestes dates, traslladada per acord del Consell municipal com a complement de les festivitats en honor de sant Pasqual, en l'actualitat al mes de maig.
DESEMBRE
La Immaculada Concepció: Al voltant del 8 de desembre, les components de la "Felicitación Sabatina" i de la "Congregació de Filles de Maria Immaculada", conegudes com les " purissimeres", celebren les seues festes de caràcter religiós, que es completen amb actuacions musicals, culturals i processons pels carrers de la ciutat. Aquestes acaben amb la tornada de la imatge de la Mare de Déu (obra d'Ortells) a la casa social, en la processó coneguda com "del farolet".
Dia de Tàrrega: 15 de desembre. Jornades commemoratives en l'aniversari de la mort de l'insigne guitarrista Francisco Tàrrega, amb concerts i homenatges per part de totes les agrupacions musicals de la ciutat.
Nadal: Celebracions familiars i religioses, campanyes comercials en zones de vianants, recitals corals i concerts de música nadalenca.
