Joan de Joanes
Les seues primeres obres les va realitzar junt amb son pare, el que ha creat seriosos problemes d'autoria entre ambdós, sobretot en els panells del Retaule de la catedral de Sogorb. Després de 1550 la polèmica se simplifica, ja que, mort el pare, tots els llenços atribuïts a l'un o a l'altre, són obra seua.
En la València de la seua època va ser el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a la iconografia religiosa - va ser anomenat el "segon Rafael" -, entre les seues obres destaquen "El Sant Sopar", "Sant Sebastià en la sinagoga", "La Sagrada Família" i la "Immaculada Concepció" que és considerada com la seua obra més famosa, com predecessora de la tipologia iconogràfica que Pacheco, en el seu "art de la pintura" exposarà com canònica. Al Museu del "Pouet del Sant" de la Basílica de Sant Pasqual se conserva una taula devocional portàtil, obra dels seus tallers que correspon perfectament eixe model de la Immaculada. Altra obra important relacionada amb el taller de Joan de Joanes a Vila-real es troba a l'Església Arxiprestal de Sant Jaume, un oli de gran tamany que mostra la figura de sant Vicent Ferrer, de la que sembla ser el seu autor el pintor lleidatà Miquel Joan Porta, deixeble de la família Macip.
Representant del renaixement valencià en una època certament convulsa per motius religiosos i polítics, Joanes va aconseguir crear un estil propi, uns "tipus iconogràfics" que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (són importants els seus "Salvadors Eucarístics" o les seues "Doloroses"), produeix un abans i un després en l'art valencià i és el millor representant d'aquest ambient prerreformista de mitjan de segle XVI.
La seua obra va ser continuada per diversos pintors, el seu fill Vicent Joanes (també conegut com Vicent Macip Comes), Margarida Joanes, Nicolau Borràs o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no va ser molt apreciat pels mecenes de l'època, sobretot pel Patriarca Joan de Ribera, però tot i així van ser un referent pictòric important.
