Alqueria dels frares
L'aparença externa de l'alqueria dels Frares, tot i la seua solemnitat, no denota la magnificència de les seues estances, sobretot les del primer pis. Per fora, sembla una construcció massissa i ferma, però les seues parets interiors conserven encara, qui sap si de miracle, algunes pintures força interessants. L'accés principal està copnstituit per un va rectangular de carreus treballats amb rectangles sobresortits. A la part superior de la façana tres balconades simètriques se presenten tancades per sengles enreixats de forja. A un costat de la porta s'obri el recinte de l'oratori dedicat a sant Albert, indicat per una placa de marbre negre, i a l'altre l'estatge dels masovers, junt al qual es troba el corral de l'alqueria. A cada costat del finetral central hi hagùe dos rellotges de sol, ara molt malmesos.
Les parets i el sostre de cabirons del rebedor de la planta baixa, pintat al fresc amb motius geomètrics i vegetals que emmarquen rectangles de fons blau clar, i situat sobre un sòcol alt que simula marbre, estableix un model que es repetirà, amb lleugeres variants en les peces més importants de l'edifici, una decoració que segueix el gust de l'època isabelina al terç central del segle XIX. A la dreta, la xicoteta capella del sant (3,8 X 5,2 metres) mostra els signes de l'abandó i la barbàrie al seu altar foradat, davant del qual manté la taula de l'altar afegida a la paret. La planta baixa la completen una entrada de carro, una cuina, l'estable i diverses habitacions prou menys interessants que les de dalt.
La vivenda dels servents ofereix un típic paviment empedrat a l'entrada, cuina, xemeneia i rebost. Completen el recinte quatre menudes habitacions, en una de les quals es troba el dipòsit de l'aljub. A la vora hi ha un estable amb dos accessos i crugies porxades amb arcs rebaixats de rajola a l'estil tradicional, mentre que la crugia posterior es un gran pilatres que manté la teulada.
A l'esquerra de l'oratori es troba l'escala que condueix a la primera planta. Si bé totes les peces del primer pis resulten interessants, l'habitació situada a l'angle nord-est de l'edifici és sens dubte la més espectacular. Les seues parets acullen paisatges emmarcats per uns cortinatges que es prolonguen pel sostre, on s'engarcen a una barnilla circular. El més interessant representava una marina amb motius colonials amb un port d'estil venecià i pescadors i passetjants. Al punt central del sostre, precisament on devia ubicar-se la làmpara i emmarcant-la, hi ha una garlanda vegetal amb cintes habitada per dos colomins. l'estil dels frescs correspon plenament als gustos de la segona meitat del segle XIX, però l'abandó que pateix l'alqueria dels Frares ha fet perdre's una part considerable de les pintures i tot sembla indicar que la descura s'encarregarà d'acabar amb les que encara sobreviuen. En la resta de les habitacions continua la decoració pintada amb variades traceries geomètriques. Les golfes, sota la teulada a doble vessant, estan dividides en dues sales.
El nom popular de l'alqueria, coneguda com dels Frares, la dedicatòria de l'oratori a sant Albert, que vestí hàbits carmelites, i l'evidència que l'Església posseïa terres a la partida de Carinyena, on s'ubica l'alqueria, confirmen plenament que la propietat d'aquesta va correspondre a la comunitat carmelita local, amb convent al raval de València, que ací tenia el seu lloc d'oci i estiueig. A mitjan segle XVIII, precisament quan es construeix l'edifici, la vila professa una forta devoció a aquest sant, al qual s'atribuïen dots protectores contra el mal dels parts, les calentures i el còlera. L'alqueria dels Frares, com la resta del patrimoni eclesiàstic, va ser afectada per la desamortització de Carles IV al 1799 i adquirida per la familia madrilenya dels Catarineu que a meitat del segle XIX la va traspassar a Timoteo Calvo Ibarra, prestigiós arquitecte valencià del moment, per la qual cosa serien ja els nous propietaris els que encarregarien les pintures que adornen l'alqueria.
La familia Calvo va dividir els terrenys de la propietat en dues parceles, bastint en l'altra de elles l'anomenada "'alquería de San José'" al 1876. Al 1887 l'alqueria "dels Frares" va patir una intensa reforma i a la mort del propietari dos anys més tard va passar al seu fill Joaquín M. Calvo Thomas, i l'altra al del seu germà José els quals, vivint a Barcelona només acodien per estiuejar ocasionalment, i les van deixar a cura de llogaters. El caser d'aquesta, Pasqual Pesudo Gil i més tard el seu fill José Pesudo Ibañes hi van residir successivament amb les seues famílies fins a la meitat dels anys cinquanta del passat segle, moment en que, havent venut la major part de les seues terres els germans Calvo Thomas, els edificis van restar abandonats.
Localització en el terme de Vila-real. Vista aèria
Fonts:
- Vicent Usó Mezquita
- Paula Menero Saborit: La historia de la alquería de Sant Albert (Limbo, 2013)
