Goterris Sanmiguel, José

Músic i compositor (1873-1930)

Va nàixer al carrer de l'Hospital (hui d'Artana), el 27 de maig de 1873. Membre d'una família llauradora molt humil, de deu germans, va treballar com a llaurador des de molt jove i se va iniciar en el món musical deprenent a tocar la guitarra pel seu compte. Posteriorment es va incorporar a la Banda de Música local, on va sistematitzar els seus coneixements i va deprendre harmonia amb el mestre Domínguez (per recomanació de Francisco Tárrega que el va sentir com interpretava unes peces a la guitarra en casa d'un amic comú) i posteriorment contrapunt i fuga amb el professor Llurba.

Després de participar com a soldat a la guerra de Cuba, va provar sort de guanyar-se la vida com a músic a Madrid sense massa èxit, tot i algunes satisfaccions com el reconeixement del "Centre Aragonés" que el va nomenar professor numerari de guitarra i bandúrria. El 26 de maig de 1906 va tenir l'honor d'acompanyar al mestre Tárrega i al seu deixeble Daniel Fortea en l'únic concert públic que el gran guitarrista va oferir a Vila-real, al Saló de Sessions de la Comunitat de Regants.

Va retornar a Vila-real, on va contraure matrimoni amb la senyoreta Vicenta Rambla, del qual naixerien dos fills, i el 6 de maig de 1911 se va fer càrrec com a Director de la Banda de Música local, elevant el nivell musical dels seus components i portant-la a participar en nombrosos recitals i competicions regionals. Igualment va ser el promotor i educador de la Banda de Música de Les Alqueries, donant formació musical en cada instrument a tots els seus components.

Al mestre Goterris deuen els vila-realencs alguns dels seus símbols més estimats: la "Marxa de la Ciutat" (Descarrregar - escoltar obra), obra premiada als Jocs Florals de 1922, i l'"Himne a Vila-real" (1910), sobre lletra escrita pel poeta local Francisco Moreno.

Entre altres abundants composicions es poden destacar:

• l'òpera "El dragón de fuego" (a partir d'un text original del dramaturg Jacinto Benavente, adaptat per Francisco Moreno), estrenada al saló de teatre del Gran Casino de Vila-real

• les sarsueles: "El carillón, o El demonio entra en Flandes", "El sino de Gotha", "La paloma", "Lola la risueña", "La niña de nácar", "El ángel de Villarreal", La suerte", "El reloj de Markebal", "Tiempo de vals", "La pájara" i "El capricho regio"

• les peces simfòniques: "Europa 1915" (obertura), "Odisea gitana" (poema de costums), "El Mijares" (rapsòdia valenciana) i "A las diez en punto" (serenata)

• els passodobles: "Vernia", "Pascual Poré", "Villarreal", "Manolo Martínez", "Casino Antiguo" i "Triquiñuelas", "Por la paz", "La boda de Corbató", "Aguas potables",

• marxes religioses i fúnebres: "Concepción", "Rosario", "Recepción", "Triunfal", "Despedida", "Fatal", "Crespones"

• himnes i dianes: "A sant Antoni", "Josefina", "Compromiso"

• obres per a guitarra "La festa del poble", entre altres moltes transcripcions, estudis i peces per als seus alumnes.

• Sis col·leccions de set peces cadascuna de composicions lleugeres de ball.

Després d'haver dirigit la Banda de Música durant vint anys, va morir el 6 de maig de 1930. Al soterrar varen acudir músics de totes les Bandes dels pobles de la comarca, així com una escolta de la Banda Militar del Regiment de Castelló. La cerimònia va ser multitudinària, fet que l'Ajuntament va declarar la jornada de dol oficial, i les despulles varen ser portades a peu fins al cementeri, on el poeta Vicente Sarthou va fer l'elogi fúnebre i la Banda local va interpretar emocionadament la "Marxa de la Ciutat" en el seu honor (J.H.R.)

Documentació: "Villarreal siglo XX (2)", de Manuel Juan Arrufat; "El mestre Goterris", d'Emilio Santos Andrés (1990).