Les Alqueries
Les Alqueries (tradicionalment Les Alqueries del Riu Sec) té el seu origen més remot en les alqueries musulmanes de Bellaguarda, Bonastre i Bonretorn existents al terme de Borriana. Amb la reconquesta del territori, i la creació al 1274 per part del rei Jaume I d’Aragó de la nova població de Vila-real, aquelles pobles disperses varen quedar integrades dins del terme d’aquesta.
El nom castellà actual de la localitat (Alquerías del Niño Perdido) procedeix de la imatge de la Mare de Déu del Niño Perdido que els religiosos agustins del convent de Caudiel (Alt Palància) varen deixar el 1683 en l'oratori del Bon Retorn que els havia estat donat com a lloc d’esbargiment pel cavaller de Begís anomenat Pedro Miralles. Este oratori, convertit posteriorment en parròquia, va exercir com a punt d'unió dels habitants dels diversos masos o alqueries de la contornada.
El nom del "Niño Perdido", aplicat per aquells monjos procedents d’una zona de parla aragonesa, no ha estat mai traduït al valencià i en els documents redactats en valencià a la localitat el nom de la verge s'escriu sempre en castellà, com als llençols que els veïns pengen en els períodes festius i on es pot llegir “Mare de Déu del Niño Perdido, protegiu-nos”.
Les Alqueries varen romandre formant part durant segles del terme i municipi de Vila-real fins el 25 de juny de 1985, quan un decret de la Generalitat Valenciana creà el nou municipi després d’un llarg procés per la segregació que els alqueriencs havien començat l'any 1929 i que el Tribunal Suprem reconegué per primera volta el 1984, assignant al nou municipi essencialment l’antiga partida rural vila-realenca del Cap de Terme, amb una extensió total de 12,6 Km2
Als darrers anys el municipi, originalment format per construccions més o menys disperses, ha tingut una certa reordenació urbanística amb l’obertura de rondes de comunicació, rotondes i carrers, la creació de zones verdes i l’increment en la construcció de nombrosos habitatges per a nous veïns originaris dels pobles del voltant, especialment de Vila-real, Nules i Borriana, on tenen els seus llocs de treball.
S'accedeix al nucli de la població des de Castelló o València per la carretera N-340 o l'AP-7. Té també accés ferroviari a través de la línia de rodalies València-Castelló.
En la vila es poden trobar algunes vivendes d'estil modernista, aixecades per la burgesia agrícola de començaments del segle XX, com la "Casa Safont", seu actual de l'Ajuntament, o la “Torre la Mina”, amb un conjunt arquitectònic restaurat de principis del segle XX, i a hores d’ara reconvertit en complex hostaler. Tenen també un cert interès l’anomenat “Casalot del Replà” i l’església parroquial bastida originalment al 1852 en estil corinti. La seua economia està basada en l'agricultura amb predomini del cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.
La població celebra festes a sant Antoni (gener), sant Jaume (juliol), i la Immaculada Concepció (desembre). Les festivitats de la Patrona al mes d’octubre inclouen celebracions religioses, ofrena de flors i bous pels carrers. Igualment al mes de juny se commemora oficialment el reconeixement d'Alqueries com a municipi segregat, i tenen lloc actes cívics, exhibicions, esports de competició, festa de focs artificials "córrer la traca", i competició de coloms missatgers. El municipi té realitzat un acord d'agermanament amb la població italiana de Sassello.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2006 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 3.656 | 3.612 | 3.566 | 3.508 | 3.531 | 3.543 | 3.628 | 3.746 | 3.805 | 3.866 |
