Torre Motxa
 La torre Motxa i algunes restes de l'antiga murada |
La construcció inicial no devia ser, tanmateix, massa sòlida. De fet, en 1410, la Torre Motxa, que ja aleshores es coneix amb aquest nom tan particular, ha de ser reconstruïda per haver-se ensorrat la part superior de l'estructura original. En maig de 1411, ja reparada, comença a construir-se a sobre la garita de vigilància, però l'obra de restauració, com afirma José Maria Doñate, no devia ser molt honrada, perquè en juliol del mateix any ja s'ha tornat a ensorrar. Per fi, en 1424, el consell de la ciutat pren l'acord de tornar a enlairar la Torre Motxa, aquesta vegada a consciència. El resultat és el que avui, més o menys, coneixem, una torre de planta octogonal i completament tancada a l'exterior.
Quan la muralla perd la seua utilitat defensiva, serà progressivament engolida per un poble en expansió. Enderrocaments, absorcions del llenç com a mur de les cases, acaben poc a poc amb l'antiga muralla. Avui, prop de 650 anys després del seu enlairament, la Torre Motxa resta solitària com a principal testimoni d'aquella primitiva estructura de portals, torres, murs i fosos que encerclà durant tants anys la Vila.
La Torre Motxa resta dempeus gràcies a què l'Ajuntament mai féu efectiva la Reial Ordre publicada en el "Diario Oficial del Ministerio de la Guerra" amb data de 29 d'octubre de 1890. Aquesta disposició autoritzava la demolició de torres i murades perquè ja no tenien interès per a la guerra. De tota manera, el seu perfil orgullós ja no pot retallar-se contra el cel blau de la Vila. La manca de sensibilitat que ha maltractat tants monuments enlairà al 1981 un edifici de pisos tot just darrere de la torre. Des d'aleshores, els fotògrafs han de cercar enquadraments impossibles per retornar-li, almenys en la ficció del paper, una part de la seua antiga esplendor.
Tot i que es decidí conservar-la, no seria fins al 1987 que una Corporació Municipal distinta decidí, per fi, restaurar-la. Les causes immediates foren els desprendiments que es produïen i la manca d'estabilitat del monument. Aleshores, s'eliminà una porta que vulnerava la seua integritat i s'enderrocaren un fragment d'una paret acoblada al llenç original i el barandat interior que el recobria. Així mateix, s'eixamplà la zona ajardinada i se va incorporar el reixat de l'antiga botera medieval, perforació ja existent a la muralla antiga amb funcions de desaigüe. El pressupost inicial era de 750.000 pessetes i el resultat el poden jutjar encara els passejants que s'hi acosten.
Localització en el casc urbà. Vista aèria.
Font: Vicent Usó Mezquita
