Camí de l'Assagador

Camí de l'Assagador

Senda perifèrica a la població que, des del vell camí d’Onda, passava per tota la partida de Pinella i acabava a la de Carinyena a l’altura del quart sedeny. El significat d’aquest terme és el mateix que els de “canyada real”, “vereda” o “lligallo” emprats a altres zones, és a dir: “carrera de pas o camí estret per on el bestiar ha de caminar un darrere de l’altre”, anant com a la saga.

Aquest recorregut transversal, que va tallant els successius camins radials procedents de la població, va conformar-se al segle XVIII per tal de facilitar el trànsit, per indrets allunyats del nucli urbà de la vila, dels ramats que des dels termes de Borriana i Vila-real eren portats temporalment a pasturar a les terres altes de Terol, un dret que havia estat concedit als pobles de la Plana al 1325 per privilegi del rei Jaume II.

Durant molt de temps aquest pas dels ramaders havia provocat incidents amb els propietaris agraris, sobre tot quan comencen a posar-se en producció noves terres de cultiu a la partida de Pinella, la qual cosa motiva nombroses ordenacions d’àmbit local, recopilades per Emmanuel Montesinos al 1711. Els plets amb els veïns de Borriana sovintejaren fins que al 1714, amb les noves lleis introduïdes a partir del Decret de Nova Planta, el rei Felip V de Borbó estableix una Concòrdia entre les dos poblacions i crea una “Cort de Pastors”, amb un tribunal representatiu dels sectors implicats, per a debatre i resoldre pacíficament els problemes sorgits per l’activitat ramadera en el terme de Vila-real, assenyalant la ruta concreta del pas del bestiar. La Concòrdia va ser definitivament ratificada amb data 7 de juliol de 1735. Encara al 1857, un acord sobre danys produïts per aquest tema confirma la vigència i validesa de les antigues normes locals, malgrat les noves disposicions legals emanades de l’Estat.

El nom d’assagador “d’Andrià”, amb el que aquest camí també és conegut, sembla correspondre al cognom d'un dels notables terratinents i governants locals a la primera meitat del XVIII, Josep Andrià Grosso, els hereus del qual queden registrats al Padró de Riquesa de 1770 com a propietaris de vàries fanecades en una de les zones immediates a aquest camí, a la “partida dels ponts”, a prop del camí del Cabeçol i de la séquia Major. Al Llibre d’Actes municipals de 1862, un trast del camí existent, situat entre el camí Real de València i el camí de la Carretera, és designat com “sedeny del Azagador”.

Font: Jacinto Heredia Robres "Els noms de lloc al terme de Vila-real" (2009).

Localització camí de l'Assagador. Vista aèria