Corts del Regne a Vila-real al 1373

Les Corts del Regne de València varen ser convocades per primera vegada al 1239 per Jaume I, tot i que la seua conformació definitiva com a institució essencial en la constitució de la monarquia no va arribar fins al 1261, quan comencen a marcar-se les funcions fonamentals de l’assemblea, el jurament reial dels Furs del regne, les normatives inherents i l’acord de convocatòria triennal (1302). Malgrat això, durant la seua existència, només varen ser convocades en 58 ocasions, fins a l’any 1645 en que varen ser celebrades les darreres sota el govern de Felip IV d’Habsburg, entre altres coses per a demanar diners i ajuda material en la guerra contra Catalunya, la qual cosa va ser assumida i acceptada pels valencians.

Per a la convocatòria de Corts era necessària l’emissió d’escrit formal als membres dels tres Braços (militar, eclesiàstic i reial) indicant lloc, hora i motiu de la reunió. Els escrits eren distribuïts per la Cancelleria Reial o pel Batlle General del Regne. En casos d’urgència la convocatòria es feia per tocs de trompa o de campana, perquè no es puguera al•legar ignorància del fet. Els llocs on més sovint varen ser celebrades les assemblees foren València i Montsó, però diverses altres viles del Regne varen acollir en ocasions les reunions amb el monarca: Sant Mateu, Sogorb, Traiguera, Morella, Oriola, etc.

Vila-real va formar part de les Corts, com a membre del Braç Reial, des de l’any 1329, en la convocatòria feta pel rei Alfons II, el Benigne. Durant la sessió a València, en la que participaren com a Síndics vila-realencs Antoni Pedrona i Guillem de Loreta, juntament amb els representants de Borriana varen jurar l’adopció dels Furs de València en lloc dels d’Aragó pel que eren regides ambdues viles fins a aquell moment.

Corts a Vila-real

El 18 de maig de 1373, el rei Pere II, el Cerimoniós, va convocar Corts per a ser celebrades a Sant Mateu el següent 15 de juny. En arribant eixa data, com que el monarca es trobava a Montsó reunit amb les Corts aragoneses, va delegar la potestat en el seu primogènit Joan, prorrogant el començament per a cinc dies després. L’infant Joan, però, en carta des de Castelló el dia 26 de juliol va traslladar a Vila-real el lloc de celebració per al divendres 29 de juliol, data en que va començar l’assemblea a l’església de Sant Jaume de la vila.

L’infant Joan i els seus acompanyants varen ser allotjat segons costum a l’anomenat “Hostal del Rei” a la plaça Major, i la resta dels membres de les Corts a les cases dels notables de la vila i al campament que va ser instal•lat fora murs als antuixans del portal d'Onda.

Les sessions intensives de l'assemblea varen anar produïnt-se fins al dijous 11 d’agost, en que l’infant Joan va decidir el trasllat de les Corts al Capítol de la Seu de València, on continuaren amb intermitències fins que varen ser llicenciades de manera definitiva el 6 de juliol de 1374.

Oferta i acords

Com a resultat d’esta assemblea, les Corts del Regne València varen oferir a l’infant Joan, per a la defensa del territori, la quantitat de cinquanta mil florins satisfets tots per via de repartiment entre els tres braços, dins del termini dels dos anys següents i en quatre pagues, la primera de les quals va ser efectiva el dia 1 de juliol de 1374. A canvi, i en nom de son pare el Rei, l’Infant va acceptar com de costum diverses peticions i va arribar amb els reunits a variats acords.

Entre els corresponents als capítols institucionals destaquen els referits a que els allongaments i sobreseïments contra furs i privilegis foren revocats imposant penes als impetrants, que els escrivans de la Governació i la Batllia estigueren obligats a jurar els Furs, i altres referits a les obligacions dels notaris i escrivans de la Governació, els oficials reials o els lloctinents del Governador del Regne.

Entre els capítols econòmics se poden trobar acords relatius a que els pagaments de la taxa anomenada “del morabatí” foren de cada set anys i no de cada cinc, sobre els censals de bens de llocs i persones eclesiàstiques, sobre els possibles enganys en l’exacció de les peites, la prohibició de trencar colomers o de caçar els coloms de manera furtiva, o sobre alguns drets relatius a les salines de l’Albufera. En els aspectes judicials s’acorden entre altres normes la relativa a la redacció de les escriptures en els processos, així com de les actuacions dels procuradors fiscals i dels comissaris.

Especialment interès presenta la protecció que l’Infant declara sobre les propietats de jueus i musulmans que hagueren decidit la conversió a la fe cristiana, davant alguns abusos dels oficials reials que fent cas omís dels fur i privilegis concedits per la voluntat reial s’apropiaven d’aquells bens en moltes ocasions.

Per a l’administració del donatiu econòmic al monarca, que les Corts aconseguiren que tinguera caràcter de préstec, que havia de ser retornat als Braços, varen ser anomenats sis diputats, dos de cada braç, i sis comptadors en la mateixa proporció.

Documentació: Simó Santonja, Vicent Lluïs, “Les Corts Valencianes 1240-1645”