Margalló

El margalló, bargalló o garballó (a Mallorca) és un un vegetal dioic de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. Es una planta polígamo-dioica (generalment és dioica). Sovint fa rebrots a la base com a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis (als quals és però molt resistent). Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes) amb pecíols proveïts d'espines vulnerants, de flors grogues en raïms densos i fruïts semblants als dàtils.

Distribució

Es tracta de l'única espècie dins el gènere Chamaerops. Es troba al mediterrani occidental (des de Sicília al Marroc). Pel nord arriba a Còrsega i no ultrapassa, al sud, la zona d'influència mediterrània del Magrib.

Es troba al llarg del territori continental i insular (és molt freqüent al País Valencià). Presenta una discontinuïtat en la distribució a Catalunya des del Garraf fins que reapareix al Baix Empordà. A Mallorca apareix aquesta palmera a parts del sud i llevant de l'illa. A Menorca no es troba en l'extrem nord de l'illa.

La palma

Les fulles del margalló són conegudes a les Terres de l'Ebre amb el nom de llata i al País Valencià amb el nom de palma i, tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven antigament per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. Cada estiu, els camperols procuraven abastir-se de fulles de margalló que, després d'haver-les blanquejades amb sofre, les entrellaçaven formant tires que cosien entre si per fer cabassos o barxes.

L'activitat de la palma estava molt estesa a les Terres de l'Ebre i, al Mas de Barberans (Montsià), s'hi celebren demostracions d'aquesta artesania cada estiu al racó dels artesans. També era una activitat molt comuna per tota la comarca alacantina de la Marina Alta (Gata de Gorgos, Pedreguer, Xaló, etc.), en aquesta última localitat es conserva un ban de l'any 1852 en què es prohibia tallar palma a les muntanyes del terme, ja que la recol·lecció massiva havia posat en perill l'espècie. Com a material d'artesania la palma té un tacte agradable, a diferència de l'espart que punxa com una barba imperfectament rasurada.

El tronxo del margalló i el pa de rabosa

La medul·la o tronxo del margalló és comestible i se sol prendre barrejada amb mel. També són bons per a menjar els dàtils que aquesta palmera nana produeix i que al País Valencià reben la denominació de pa de rabosa perquè es diu que formen part de l'alimentació de les guineus. Aquests fruits maduren cap a les darreries de l'estiu, i es caracteritzen per la seua dolçor asprívola.