Capella del Crist de l'Hospital

Origen

El Consell de la vila va determinar el 7 de maig de 1702 l’ampliació de la capella de l’Hospital, bastida al segle XV i dedicada originalment a Sant Miquel i Santa Llúcia. Les obres s’iniciaran finalment al 1717 gràcies a l’empenta del prevere Vicent Font d’Ursins, beneficiat de l’església parroquial de sant Jaume, que s’encarrega de recaptar almoines entre el veïnat amb aquest propòsit.

Les obres tardaran quinze anys en acabar-se, però el dia 1 de juny de 1732, enmig de grans solemnitats litúrgiques es portada una imatge de Crist Crucificat, molt possiblement procedent de la capella del Crucifix de la parròquia de Sant Jaume Apòstol, que se col·loca a l’altar principal de la capella com a titular de la mateixa, al recinte del nou absis octogonal edificat a la part que dona al barranquet.

Malgrat la difusió per alguns historiadors del passat segle d’una llegenda piadosa que presenta aquesta advocació com originada en l’època de Jaume I, les característiques de la talla confirmen que la seua creació escultòrica no pot ser de molt abans que la de la seua col·locació en la capella de l’Hospital, el mateix que l’extensió de la seua devoció, tan arrelada entre el vila-realencs.

La imatge del Crist, després de la processó inicial, acompanyada de grans celebracions populars, ha estat mostrada de manera molt ocasional pels carrers de la vila i habitualment en circumstàncies excepcionals, com l’esclat de la guerra contra Napoleó, l’epidèmia de còlera de 1834, la gran sequera que va afectar el terme al 1850, la celebració de les Festes Constantinianes al 1913, el setè Centenari de la Carta Fundacional de Vila-real, al 1974, o el quart Centenari de la mort de sant Pasqual al 1992.

La nau

La nau de l’església, que correspon amb la planta rectangular de la primitiva ermita incorporada com a capella hospitalària, té coberta amb volta de canó, les seues quatre seccions estan separades per pilastres adossades i il•luminades per finestres i llunets al pany que dona al carrer, on també s’obri una porta lateral. Sobre la primera secció s’alça l’espai del cor, i a l’altura de la volta està decorada amb un fris de querubins i garlandes vegetals.

En alguna de les seccions se varen obrir fornícules per a imatges que varen anar variant segons les devocions ocasionals. Al 1876, amb l’arribada de monges de l’Ordre de Nostra Senyora de la Consolació per atendre els malalts hospitalitzats i una escola infantil, va ser situada una imatge de la titular de la Congregació; als darrers anys, convertit l’hospital en convent de religioses dominiques, hi va haver imatges de sants relacionats amb aquesta ordre.

Entre 1893 i 1898 se realitzen diverses reformes a l’exterior i al pavimentat del cor, però les principals es produiran a partir de novembre de 1897 degudes a la reforma del centre sanitari gràcies a les donacions econòmiques efectuades pel prohom José Ramón Batalla i la seua esposa, i que permeten la modernització de totes les instal•lacions hospitalàries, sota la direcció de l’arquitecte Francisco Tomás Traver. Les principals afecten al cambril de l’absis, on està la imatge del Crist, que adopta la planta quadrada, a la cúpula, coberta amb i a l’entrada a l’extrem contrari, amb la creació d’un atri o vestíbul que comunica el recinte amb l’exterior com a porta principal, i amb les dependències hospitalàries.

Ornamentació

Durant aquestes obres, al 1895 s’encarrega al pintor Vicente Castell la decoració de l’arc triomfal que separa la nau de la capella de la zona del presbiteri. La pintura al fresc de Castell representa un escenari celestial amb diversitat de formes angèliques. Els comptes de la capellania registren un pagament al pintor de 550 pessetes per la seua obra. Al 1935, a banda d'altres reformes menors la cúpula va ser recoberta amb teules vidriades de color blau, típicament valencianes.

Tant aquest arc d’accés al presbiteri com el recinte amb l’altar major i el retaule del Crist està ricament decorat amb guix pintat i sobredaurat amb forta impressió barroca. El mateix que al fris de la nau, predominen els querubins, els motius vegetals i les plaques amb marcs sinuosos presentant símbols i personatges de la Passió de Jesús, com ara als triangles dels carcanyols de la cúpula. A la part frontal, sobre el retaule dos angelets sostenen un relleu amb l'escut de Vila-real.

Fins a la guerra civil, en que el conjunt original va ser lamentablement destrossat, hi havia un dosser amb columnes salomòniques, un llenç amb les figures de la Verge dels Dolors flanquejada per santa Àgata i santa Llúcia, i les imatges de sant Pere i sant Pau. L’antiga imatge del Crist va ser substituïda per una reproducció feta per l’imatger Pascual Amorós. Les alteracions i simplificacions realitzades als anys de la postguerra varen ser corregides en una pregona rehabilitació a la dècada dels 80.