Molí de Bisbal

Molí de Bisbal

Situat a la vora dreta del riu Millars, entre l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia i el pont medieval de Santa Quitèria, el seu nom procedeix del que va ser primer propietari, l'escultor Manuel Bisbal Mulet nascut a Cabanes, que el va instal·lar juntament amb el seu soci José White Vague, comerciant de Benicarló , pel permís concedit per l'Intendent General del Regne el 2 de març de 1776, amb l'assignació d'un cens de quaranta sous, amb dret per a l'ús de tres moles i la possibilitat d'instal·lació d'un altre molí al mateix llit del riu Millars. En la seua curta història coneguda ha rebut tota una sèrie de noms que es referixen tant a la propietat: de Bisbal o de Sanmillán (Juan Pérez Sanmillán, al 1877) com per les funcions que ha fet : fàbrica de gel, i de claus ("tatxes") per als embalatges de fusta de les taronges.

Es localitza més avall del paratge de l’Ermita, vora el que hui és el pantanet de Santa Quitèria.

Prenia l’aigua amb un assut de pedres i fang localitzat al lloc on comença el pantanet, però els materials amb els quals estava construït van propiciar que l’abandonament i les successives crescudes del riu el derruïren de manera definitiva, no quedant d’ell cap runa a l’actualitat.

L’estructura que s’aprecia no és l’original de quan era un molí fariner, sembla pel seu estil modernista procedir de finals del segle XIX o començaments del XX, quan va passar a ser fàbrica industrial, d’ací els noms que va prendre. En la seua darrera època es va transformar en molí de borra, última activitat que va desenvolupar. La crescuda que el Millars va patir l’any 1952 va afectar molt seriosament les instal·lacions i l’edifici, tancant-se aleshores de manera definitiva.

Se pot accedir a ell a través de la senda botànica o pel camí ara també conegut com "del molí de Bisbal". (J.H.R.)