Setmana Santa

Les celebracions profanes a l’entorn dels actes litúrgics de la Setmana Santa, estan documentades a Vila-real des de molt aviat. Al 1369 ja se registra un pagament en raó de la representació pública d’uns “jocs” el dia de Divendres Sant, escenificant o fent lectura dels textos del moment de la Crucifixió. Més endavant se testimonien diverses informacions que indiquen que aquestes representacions contaven amb treball escènic, vestuari, màscares per als actors, lleugeres decoracions, etc. i que les escenificacions, en les quals tenien el seu paper també els jueus habitants a la vila, es realitzaven davant d’algun dels portals de les murades, probablement el recaient a la banda de Castelló.

Durant tot el segle XV i començaments del XVI continuen estes representacions populars a l’aire lliure, fora dels murs de la parròquia, reservats per a les commemoracions estrictament religioses, que eren en tots els seus aspectes costejades pel Consell de la vila, i que tractaven sobre diversos temes de la Passió de Crist que culminaven amb l’escena del “Sant Sopar” i la del “Davallament de la creu”, però incloent també personatges més o menys singulars, com ara el soldat Longí amb la seua llança, el diable Belcebú, el “Rabí major” dels fariseus, els botxins dels romans, la parella de lladres crucificats amb el Senyor, etc. Però, diversos esdeveniments, com poden ser l’expulsió dels habitants de religió jueva a finals del XV i les estrictes normes sobre religiositat popular emanades del Concili de Trento, varen acabar amb aquestes manifestacions dramàtiques, de manera que la devoció espontània dels vilatans va haver de buscar noves formes d’expressió.

Les primeres confraries penitencials

L’antiga capella de la Sang, que se suposa va estar bastida sobre el solar d’algunes de les cases de la jueria local, sembla haver-se acabat al 1583. Almenys aquesta és la data gravada sobre la seua façana, encara conservada. Pels mateixos anys de la construcció degué estar fundada la Confraria de la Puríssima Sang de Crist, al 1546 segons algunes informacions, i al 1601 queda ja documentada a les visites pastorals de la parròquia i se manifesta el seu paper en l’organització de desfilades processionals als dies de la Passió.

Els seus membres participaven de manera penitencial, amb el rostre cobert i uniformats amb una vesta de colors negre i roig, distintiu que, fins als anys 30 del passat segle, varen mantenir en exclusiva mentre que, amb els anys, varen anar formant-se altres confraries, nascudes al sí dels monestirs de frares carmelites i alcantarins, però que realitzaven les seues desfilades vestits de seglar, com a membres devots de les respectives “terceres ordes”.

Aquestes tres agrupacions: Confraria de la Sang, Hermandad Franciscana de Tierra Santa i la Venerable Tercera Orde del Carme, varen ser les úniques existents a Vila-real, com a participants en les processons commemoratives de la Setmana Santa local, fins a l’any 1944, a partir del qual i en un nou impuls de la pietat popular fruit del període de la postguerra, varen anar creant-se altres quatre: la Germandat del Sant Sepulcre, la Confraria de la Santa Faç, la Germandat de la Santa Creu i de la Mare de Déu de les Angústies, i la Confraria de la Verge dels Dolors.

Al 12 de març de 1974 el conjunt de celebracions públiques va quedar consolidat amb la creació de la “Junta Central de Setmana Santa”, creada per a coordinar l’acció de totes les Confraries i Germandats locals que participen en els actes processionals i religiosos. Als darrers anys, la Setmana Santa de Vila-real ha vist incrementada participació en les desfilades penitencials amb la incorporació de noves associacions devotes: la Confraria de Santa Maria Magdalena, la Confraria del Santíssim Crist de l’Hospital i la Confraria de “Nuestro Padre Jesús Nazareno y María Santísima de la Caridad”.

Desfilades

Les habituals desfilades del “Dimecres Sant” (que ha tingut també altres dates de celebració) i la solemne processó del “Sant Enterro” la nit del Divendres Sant, se complementaven amb el Via Crucis en la matinada del divendres, i la festiva processó de “L’encontre” al matí del diumenge de Pasqua. A elles s’han afegit darrerament altres actes com un “Pregó de Setmana Santa” als dies anteriors, amb discurs encarregat a un mantenidor literari, accions protocolàries de l’organització i recitals musicals; un butlletí anual amb interessants treballs literaris, la “tamborrada” dels diversos grups de percussió de les diferents confraries i germandats o la “Processó del silenci” a la nit del Dijous Sant. Igualment, representacions de la Junta Central i les diverses agrupacions participen en les accions i concentracions diocesanes, en col·laboració amb les confraries provincials. (J.H.R.)