Danses de pastorets i pastoretes
- Pastorets i pastoretes,
on aneu tan de matí?
- A rentar-nos les lleganyes
a la bassa del jardí.
Amb anterioritat, els documents municipals confirmen l'existència a Vila-real de balls populars diversos (llauradors, gitanetes, nanos, moriscos, peregrines, cavallets) entre els quals ocupaven un lloc habitual les danses de tipus pastoril, celebrades amb ocasió de commemoracions diverses, processions i cavalcades dels anomenats "carros triomfals". Entre elles, i ja al segle XIX, les danses de "pastorets i pastoretes" comencen a veure's relacionades de manera especialment directa amb les festes pasqualines, per allò d'haver fet el Sant alcantarí en la seua joventut l'ofici de pastor i formar part aquesta característica de la seua iconografia més generalitzada.
Sobre la base del refrany esmentat al principi, el prevere Pasqual Goterris Taurà va escriure al 1924 les estrofes recollides a continuació i que es canten acompanyant els senzills passos dels dansants, presidits per un “rei” i una “reina”, que es mouen entre les corresponents filades d’aquells al so de dues melodies folklòriques molt característiques, interpretades amb dolçaina i tabalet.
Deixats de practicar durant diversos periodes de temps, però recuperats amb força a partir dels anys noranta del proppasat segle, aquests balls formen ja part innegable del folklore local i son uns dels símbols més evidents de les festes patronals pasqualines. A banda de les actuacions públiques a les desfilades processionals, les danses de “pastorets” i “pastoretes” tenen concedida especial llicència per a ser interpretades a l’interior de la basílica de sant Pasqual, davant de l’exposició Eucarística, privilegi que comparteixen amb els “Seises” de la catedral de Sevilla, grups d'infants dansants que en el seu origen també anaven vestits de pastors, els quals ofereixen els seus cants i balls durant les festivitats del Corpus i de la Immaculada.
CANT DE LES PASTORETES
I
Las zagalas que en el monte
apacientan sus rebaños,
en las fiestas de este año
quieren dar pruebas de amor;
y rendir sus homenajes
al glorioso Pascualito,
nuestro Patrono bendito
que de mozo fue pastor.
II
Al Santo le ofrendaremos
las flores de nuestro prado,
y lo mejor del ganado
será para San Pascual;
pues venimos a ofrecerle
nuestros más puros amores,
como le hace sus fervores
la ciudad de Villarreal.
III
Els pares ens ensenyaren
que al Senyor sempre vulguerem,
i devoció li tinguerem
al pastoret sant Pasqual;
per això les pastoretes
anem ballant d’alegria,
en la festa que aquest dia
li celebra Vila-real.
IV
Del nostre poble s’admira
la bellesa clara i pura,
el seus camps plens de verdura
i del taronger la flor;
però allò que a tots encanta
serà sempre la capella
on està la joia bella
del Sepulcre del pastor
V
Allà lluny a la muntanya
tenim herbes i floretes,
i pardalets i fontetes
que beneeixen al Senyor;
però ací tenim la Urna
feta d’or i de riquesa,
ací tenim la riquesa
del cambril del sant pastor
VI
Las zagalitas piadosas
siempre a San Pascual rezamos,
cuando al monte llevamos
el rebaño a apacentar;
y del Santo en las bondades,
nuestros mansos corderitos
son de Dios simpre benditos
pues los hace prosperar.
VII
Que dicha la de este pueblo
del Sepulcro venerado,
que siempre el cuerpo sagrado
de Pascual conserva fiel;
para adornar su Capilla
nosotras hemos cogido
este ramo elegido
en el pastoril vergel
VIII
El candor de las zagalas
es perfume delicioso
que al Dios todopoderoso
y a nuestro Santo gustó;
y por ello nuestras danzas
inocentes y sencillas,
son de candor maravillas
que todo el pueblo aplaudió.
CANT DELS PASTORETS
I
Somos sencillos pastores
que hemos venido del prado
a ofrecer nuestro ganado
al glorioso San Pascual.
Y queremos en sus fiestas
obsequiar con nuestro canto
al pastor y fraile santo
que murió en Villarreal.
II
Hay en la verde pradera
una fuente cristalina
que con la virtud divina
hizo brotar San Pascual;
y nosotros los pastores,
rezando al Santo bendito,
en honor del pastorcito
bebemos del manantial.
III
En el monte y en el valle
el ganado apacentando,
siempre estamos suspirando
el que llegue la ocasión
de lucir estos festejos
y mostrar con nuestra danza
que nuestro amor y esperanza
es el gran Pascual Baylón.
IV
Cuando llega el mes de mayo
y reverdece la pradera,
los pastorcillos se enteran
de que pronto va a venir
de San Pascual el gran día
y se disponen a obsequiarle,
proponiéndose imitarle
y como él a Dios servir.
V
De Pascual en los festejos
nuestro gozo es tomar parte
con el tan sencillo arte
de nuestro alegre danzar;
y por eso hemos venido
a la ciudad fiel y hermosa
que celebra, venturosa,
esta fiesta sin igual.
