Congregació de Filles de Maria Immaculada
La devoció a la Puríssima Concepció, molt arrelada a la Corona d’Aragó, s’intensifica especialment a Vila-real amb l’arribada dels franciscans alcantarins que funden el seu convent junt a l’ermita del Roser. Els religiosos situen als costats de l’altar major de l’església conventual altres dedicats a Sant Francesc i a la Immaculada, i als peus d’aquest va ser enterrat sant Pasqual en un primer moment, abans que es bastira la capella per al seu sepulcre.
A la parròquia de Sant Jaume consta igualment segons els llibres de visites pastorals un altar dedicat a la Concepció almenys des d’inicis del segle XVII. El Consell de la Vila, per la seua part, en data 4 de desembre de 1651 acorda festejar cada any el dia de la Immaculada, amb celebració de missa major i processó, i totes les depeses al seu càrrec per fer honor a la Mare de Déu.
Confraternitat i Felicitació Sabatina
A finals del segle XVIII els alcantarins creen en el seu convent la Confraternitat de la Immaculada Concepció, per privilegi pontifici concedit pel Papa Benet XIII. Documentat al llibre de comptes del convent de Sant Pasqual existeix un pagament de l’any 1834 per més de cent reials per la celebració de la festa de la Puríssima de les xiquetes i altre tant per la de les xiques majors. Els frares franciscans van dirigir la Confraternitat i la van regentar fins que l’any 1835 hagueren d’abandonar el convent per efecte dels processos de desamortització dels anomenats “bens de mans mortes”.
Poc de temps després arribaren les monges clarisses traslladades des del convent de la Immaculada de Castelló. Junt al franciscà pare Oliver, les monges tornen a promoure la devoció mariana, i més tard amb la col•laboració de les germanes mestres Maria Gràcia i Josefa Aucher, que van dedicar quaranta anys a treballar per la Confraternitat, tornen les xiquetes a fer la “visita” a l’altar de la Puríssima.
El 8 de desembre de 1854 i per voluntat del Papa Pius IX se declara el Dogma de la Immaculada Concepció de Maria, amb grans celebracions per tot arreu. Vila-real ho va festejar l’any següent de manera solemne i una dècada després, al 1864, promoguda pel pare Colonques, de la nova comunitat franciscana establerta al convent del Carme, se va crear l’Arxiconfraria de la Felicitació Sabatina, que en aquells temps inicials estava integrada tant per homes com per dones.
L’acte fundacional de l'Arxiconfraria a Vila-real se va celebrar el 22 de juliol de 1864. El 13 de setembre d’aquell any se reuneix la junta per primera vegada en l’església de Sant Pasqual i el dia 18 tenen en ella la primera funció religiosa, des d’aleshores se celebra la novena amb l'exposició del Santíssim i l'exercici de les ”XL hores”, el primer diumenge de cada mes i tots els dissabtes, a més a més de la festa anual pròpia que se determina el diumenge següent al 8 de desembre, ja que en eixa data celebrava la festa l’Ajuntament del poble segons l’acord municipal del segle XVII. Actualment la Felicitació Sabatina acull a les congregants una vegada estan casades i celebra la seua pròpia festa el diumenge anterior a la festivitat de la Immaculada el 8 de desembre..
Adscripció a la "Prima Primaria"
A finals del segle XIX les “purissimeres” instal·len la seua seu al Convent de Sant Pasqual, restauren l’altar de la Immaculada i participen activa i massivament en les festes solemnes dels centenaris per la beatificació i la canonització de Sant Pasqual. L’últim any del segle va ser primordial ja que el director Juan Bautista López al juny de 1899 va adscriure a la Prima Primaria de les congregacions marianes de Roma la “Congregació de Filles de Maria Immaculada” de Vila-real, i un més després, el 25 de juliol se realitza la primera imposició de medalles a les congregants, arribant a ser més de mil les components de les seues files.
La Congregació inicia el segle XX festejant el cinqüentenari del Dogma de la Puríssima Concepció. Era l’any 1904 i Vila-real va omplir d’ornaments i garlandes els seus carrers i va realitzar solemnes actes religiosos als quals participà tota la població. La dècada dels anys vint se caracteritza per l’expansió de la Congregació. Se celebren les Bodes d’Or de la imatge de la Immaculada i s’estrena la bandera i un gran tapís al•legòric del pintor Castell. El vila-realenc Francisco Moreno escriu l’himne de la Congregació que es canta per primera vegada. Per on passa la processó s’omplin els carrers de paperets i els balcons de les cases de cobertors blancs i blaus, un costum que perdura encara en l’actualitat.
Al 1928 va tenir lloc a Castelló la gran Assemblea de Congregacions Marianes, on la vila-realenca va aportar més de tres-centes representants. Aquest mateix any comença a publicar-se la “Mensajera de la Immaculada” el full informatiu de totes les congregants. Un any després, sent la presidenta Concepción Pesudo, s’adquireix una casa a la plaça de Sant Pasqual per a poder realitzar totes aquelles activitats que es feren fora de l’església. Era l’any marià, per commemorar-se el 75 aniversari del Dogma de la immaculada Concepció de Maria i es torna a festejar l’aconteixement adornant els carrers i adquirint unes noves andes amb figures de Sant Jaume i del Papa Pius IX, tot el conjunt obra de l’escultor català José Maria Ponsoda.
A l’entrar la dècada dels anys 30 del passat segle, comencen els conflictes que desembocaràn en la trista guerra civil espanyola durant la qual es va destruir el temple de Sant Pasqual, en el que es desenvolupava la vida religiosa de la Congregació, i es destrueix la major part del seu patrimoni i arxius, formant-se un parèntesi en la seua activitat que es tanca en la postguerra amb l’arribada a Vila-real al 1944 de l’arxiprest Vicente Enrique i Tarancón que rellança totes les organitzacions cristianes i marianes del poble. En ser anomenat el següent any bisbe de Solsona, el substitueix com a director de la Congregació el reverend Lucas Salomón. Durant la celebració del centenari del Dogma l’any 1954, sent presidenta Lourdes Corbató, s’estrena una nova imatge de la Puríssima, obra de l’escultor vila-realenc José Ortells, i se torna a publicar mensualment el butlletí “La Mensajera”.
Al 1956 la Congregació celebra el segon centenari de la seua fundació amb una participació multitudinària en tots els actes commemoratius tant religiosos com culturals. En constituir-se la diòcesi de Sogorb-Castelló i amb l’obertura del Concili Vaticà II, se dinamitza la vida congregacionista, se creen noves vocalíes i un altar propi en l’església Arxiprestal. L’any 1968 se reforma totalment la casa social i el bisbe Pont i Gol beneeix les noves instal·lacions.
Adaptació als nous temps
A partir d’eixe moment, el director i la nova junta directiva encapçalada per la jove Maria Pilar Mata comencen la transformació de l'entitat adaptant les activitats a les noves corrents religioses i socials. Comencen a preparar-se vetllades culturals, excursions, activitats a l’aire lliure, campaments d’estiu, classes de música, sense oblidar les essencials religioses. La cooperació amb les entitats socials i moviments apostòlics de la diòcesi sota la direcció del reverend Vicente Pascual Moliner és des d’aleshores una constant de les congregants.
A les festes de maig de 1972 es beneeix la imatge de la Immaculada de l’escultor Pedro Gil de Vila-real, instal·lada al temple de Sant Pasqual després de la seua reconstrucció, sufragada per la Congregació en senyal d’agraïment i record al lloc on la Congregació havia iniciat la seua activitat. El 1974 també és any extraordinari de celebració per les Bodes de Diamant de la primera vestició de medalles. A finals dels 70 es produeix un nou canvi de director amb l’arribada de mossén Juan Bautista Alba. I l’any 79 quan la imatge de l’escultor Ortells complia 25 anys, se va solemnitzar amb una serenata musical a la Immaculada, el dia 8 de desembre, la qual segueix realitzant-se cada any. Es va crear també el Cor juvenil, amb noranta veus, per a cantar la missa a les festes anuals, i es va realitzar una ofrena de flors formant una estora amb motius marians baix del templet.
Amb els canvis polítics produïts a finals dels setanta, la Congregació va seguir adaptant-se a la nova societat i va actualitzar els seus estatuts fent-los més democràtics, en temps de la presidenta Sari Pitarch Font. Van ser aprovats l’any 80 pel bisbe Cases Deordal i es van inscriure al Registre de l’Estat per tal d’obtenir personalitat jurídica. A continuació se van adquirir dos pisos en Montanejos, lloc on se realitzen els campaments d’estiu infantils i juvenils, gràcies al donatiu de la congregant Maria Amorós. Els anys huitanta se caracteritzen pel treball cara a la joventut, creant-se grups de balls regionals, un grup de tuna, el Festival Missioner i moltes altres activitats.
Al 1990 se renova la imatge que presideix l’altar de la Congregació a l’església Arxiprestal El 1999 és el Centenari de la Vestició de medalles de les primeres congregants, solemnitzant-se també les festes d’aquell any. El 2004 va ser el 150 aniversari del Dogma i les Bodes d’Or de la imatge actual, amb la seua Coronació Canònica; el 2005 se va celebrar l’any de la Immaculada instaurat pel Papa Joan Pau II, sent director Francisco José Cortés Blasco; i en arribar al 2006 la Congregació de Filles de Maria Immaculada va complir 250 anys d’història i de participació en la vida religiosa, social i cultural de la ciutat.
