Congregació de Maria Immaculada, Sant Lluís Gonzaga i Sant Joan Berchmans
La Congregació Mariana masculina de Vila-real, acollida a l’advocació de Maria Immaculada, Sant Lluís Gonzaga i Sant Joan Berchmans, va ser fundada el dia 1 de gener de 1873.
Contingut
Els inicis
En el seu origen va estar la Santa Missió predicada a la parròquia de Sant Jaume pels pares jesuïtes Vinader i March, les paraules dels quals sobre el missatge a la joventut del Pontífex Benet XIII, van incitar al retor Mn. Modesto Dellà a transformar l’anomenada “Asociación de San Elías”, o “dels alieros” permanència de la desapareguda comunitat de pares Carmelites ala localitat, en una Congregació Mariana segons la doctrina contemporània i com a complement de les associacions apostòliques femenines ja existents.
Baix la seua direcció, i després de moltes sessions doctrinals als locals de la parròquia, un grup de 124 homes joves varen constituir la nova Congregació sent designat com a primer President el jove Vicente Eixea Pitarch, que posteriorment ingressaria a l’Orde dominicana. Les pràctiques de pietat, misses, catequesis, etc. en els primers anys se celebraven a la capella del Santíssim Crist de l’Hospital. Al 1881, sent President Vicente Monfort i director espiritual Mn. Pedro Gil, la Congregació adquireix una imatge del seu patró Sant Lluís i realitza la primera festa anual el tercer diumenge de setembre i la primera processó pública dels congregants, que ja arriben als 639.
El primer estendard de la Congregació va ser estrenat el 1886 i quan la capella de la Sang, que havia estat desamortitzada i emprada per a usos cívics, és recuperada per al culte el 20 de març de 1895 fent-se càrrec de la mateixa l’antiga Confraria de la Sang i lliurat un dels altars laterals de la capella a la Congregació, en el qual junt a la imatge de Sant Lluís Gonzaga se situa també una altra de Sant Joan Berchmans, obra del valencià Modesto Pastor, com aquella. L’Ajuntament va retolar el vell carrer “de la Jueria” annex a la capella amb el nom de Sant Lluís.
Anys d'expansió
El 8 d’agost de 1896 la Congregació masculina de Vila-real és agregada amb el patrocini de Maria Immaculada a la Congregació “Prima Primaria” de Roma. A començament de segle l'entitat arriba a superar els mil membres i comença la seua organització en diverses Seccions: Catequesis, Caritat, Bona Premsa, Cercles d’Estudi, Grup Teatral, Schola Cantorum, etc. Al 1906 se funda el “Círculo de la Inmaculada de Jóvenes Obreros” i obri seu pròpia per a moltes d’aquestes activitats de formació i d’esbarjo a la plaça de la Vila, que posteriorment seran traslladades a un altre local al carrer de Sant Domènec.
Al 1911 s’adquireix una imatge de Maria Immaculada, obra de l’imatger Pascual Amorós, i poc després la Congregació es converteix en la seu de la “Federació Comarcal de Congregacions Marianes de la Plana i la Serra de Castelló”, i comença a editar la revista mensual “Azul y Blanco”, predecessora de les posteriors publicacions “Tú” (1945) i “Exágono” (1964). El 30 de gener de 1919 se crea en els locals de la Congregació el “Sindicato Agrícola Católico” que realitzarà en el “Círculo” les seues primeres activitats fins que aconsegueix un edifici propi al carrer dels Desamparats.
L’expansió de la Congregació continua als anys següents fins arribar als 1853 membres al 1936, mentre que amplia el ventall d’activitats amb una secció esportiva amb dos equips de futbol, una Penya Ciclista i Excursionista i un Club d’Escacs. Però l’esclat del Cop d’Estat militar i el tràgic caos social que el va seguir, del quan son les primeres víctimes a Vila-real el President de la Congregació Manuel Usó Ayet, i el seu Director l’eminent sacerdot Mn. Enrique Asencio Llorca, trenca de manera radical el creixement de l'entitat, mentre que son embargades totes les possessions materials congregacionistes, incloent la seu social.
Recuperació desprès de la Guerra Civil
En acabant la cruel contesa civil la Congregació inicia una dura recuperació, celebra novament la seua festa anual el diumenge 18 de setembre de 1938 i organitza molt prompte la Secció de Pietat al Convent de Monges Dominiques, mentre que efectua un nou pla d’afiliació entre els joves i retorna a les activitats devocionals, formatives i culturals. Dels 500 congregants que resten al 1939 se passarà als 1502 al 1944.
Se retorna al culte a la capella de la Sang amb l’adquisició de noves imatges encarregades a l’imatger vila-realenc Julio Pascual Fuster, i se realitza la venta de l’antic immoble per tal de cancel·lar els deutes pendents, passant a una nova seu social al carrer de Sant Jaume, amb la creació d’una Secció de Teatre amb interessants representacions (sainets, sarsueles, la Passió de Crist, el Betlem, etc. així com projeccions cinematogràfiques), i d’un casino recreatiu. Al 1945, sent Director de la Congregació mossén Vicente Enrique i Tarancón en aquells moments rector de la parròquia de Sant Jaume de Vila-real, se crea la Secció d’Organització i Propaganda, dividint la població en sectors al front dels quals se situen “caps de colla” que estructuren el funcionament dels nombrosos congregants. Al 1954 adquireixen la talla en fusta policromada de Maria Immaculada, obra de l’escultor José Ortells.
Les dècades següents, malgrat el necessari canvi d’ubicació de la seu a una nova direcció amb menys espai, significaren una ampliació de les activitats especialment en les àrees socials i culturals, amb gran implicació en la vida ciutadana, sense deixar el contingut apostòlic: “Setmanes de la Joventut” i “dels Xiquets”, “Revista Parlada Camino” (1961), “Revista Musical Acorde” (1971), rellançament del “Certamen Literari” anual amb convocatòria de premis de poesia i assaig, "Salons de Pintura Jove", campaments estivals (iniciats al 1969 a Argelita), cursos de Valencià, celebració del primer "Aplec de la Plana" a l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, cicles de conferències formatives, excursions culturals, etc. La publicació "Exágono" es manifesta capdavantera de les noves idees eclesials, socials i juvenils, i rep inclús advertències en diverses ocasions per part de la censura oficial governativa a causa dels seus articles i reportatges.
Els darrers anys
Greus dificultats econòmiques varen obligar però a la venda del solar i assumir la redacció d’un nou projecte de la diòcesi, compartit amb altres institucions parroquials, sobre el solar de l’antiga capella de la Sang, enderrocada amb aquest objectiu al febrer de 1968.
La nova Casa Social de la Congregació va ser inaugurada el 24 d’abril de 1971, disposant de nous espais com saló d’actes, saló recreatiu, sala d’exposicions, sales d’estudi, cafeteria, etc. a banda de la capella compartida amb la Confraria de la Sang que manté la portalada del segle XVI originària de l’antiga església.
Les tensions internes que per aquells anys afecten a molts moviments eclesials, entre partidaris de mantenir intactes les essències del nacionalcatolicisme i altres cristians seguidors de les doctrines d’obertura a la societat derivades del Concili Vaticà II, afecten també a la Congregació que inicia als anys següents una continua davallada en la participació activa dels seus membres, parcialment pal·liada pel treball dels anomenats “congregants actius”, alguns veterans, i inclús la incorporació de membres femenins fins i tot en els càrrecs directius.
Al 1998, reconeixent la seua tasca d'apostolat juvenil i la seua influència en diverses àrees municipals, l'Ajuntament li va concedir la Medalla d'Or de la Ciutat, commemorant el 125 aniversari de la fundació de la Congregació. Malgrat les dificultats temporals, i a banda de les celebracions religioses, la Congregació segueix mantenint en el moment present algunes de les seues activitats de referència, així com incorporant altres de tipus tradicional com la “Matxà de Sant Antoni” o les acampades juvenils de cap de setmana, a la vegada que participa socialment a distints nivells, tant en els Consells Interparroquials, en coordinació d'activitats caritatives o de formació espiritual, com en la Junta Municipal de Festes.
