Amorós Vicent, Pascual

Imatger (1876-1943)

De família molt humil, va nàixer el 18 de juny de 1876 i, desprès dels primers anys a la localitat on va mostrar ja certa inclinació per al modelat i el dibuix, va marxar a estudiar alguns cursos a l’escola de Belles Arts de València, gràcies a l’ajuda econòmica de familiars i amics. La seua carrera podria haver marxat per camins més destacats però, havent conegut els apreciables treballs d’imatgeria dels mestres valencians Vicent Tena i José Aixa, en els estudis dels quals va fer pràctiques com ajudant, i en una època de notable devoció religiosa, va orientar les seues aptituds artístiques a les figures escultòriques per encàrrec.

A Vila-real va obrir obrint un obrador al carrer de Bayarri, on, al temps que atenia les freqüents comandes, va ajudar a formar-se un grup d’aprenents i oficials, que amb el temps arribarien a ser també notables pintors, escultors i imatgers, com ara Ortells, Nicomedes, Gil, Gumbau o Fuster. La producció de talles de totes les mides i representacions originada en el seu obrador, destinada a parròquies, ermites, confraries i comunitats religioses, es va estendre tant per molts llocs d’Espanya com pel mercat hispanoamericà.

Talles artístiques

Mentre mantenia aquest procés quasi industrial, però molt professional i minuciós, de figures devotes policromades, Amorós no va descurar la seua creativitat artística més personal. Al Certamen Literari convocat amb ocasió de la peregrinació nacional al sepulcre de sant Pasqual, que es va celebrar al 1899, obtingué el primer premi en la modalitat d’Escultura amb un projecte de monument al Sant que el representava en èxtasi sobre un carruatge arrossegat per cavalls portant-lo en moviment ascendent cap a una custòdia situada entre núvols i sostinguda per un grup d’àngels.

Per encàrrec de les confraries de Setmana Santa de Linares (Jaén) va realitzar un pas monumental del “Davallament de la creu”, lamentablement desaparegut durant la guerra del 36, el mateix que va passar amb altre dels conjunts més importants que va crear, el retaule de la Declaració Dogmàtica de la Immaculada Concepció per a la capella de la comunitat de religioses Josefines de Vila-real.

Imatgeria

Als moments de la postguerra, Pascual Amorós va tornar a intensificar el treball de recuperació d’imatges pietoses. Una de les primeres va ser la de la Mare de Déu de Gràcia, de la que va tallar els caps de Maria i Jesús i esbossant la resta per a ser vestida, de manera que l’any 1938 va ser possible el trasllat de la imatge per a la festa patronal del mes de setembre. A esta van seguir la creació d’un nou Crist Crucificat per a la capella de l’Hospital, i la reposició de diversos retaules a l’església Arxiprestal.

En ella es poden admirar encara les imatges de sant Jaume a l’altar major, de sant Isidre llaurador, de sant Miquel arcàngel o la de la Verge de l’Aurora, recuperades amb la col.laboració del seu deixeble Pedro Gil. A més d’altres escultures processionals a diversos llocs de la província, com ara la dels Sants de la Pedra a la Vilavella, o la de la Verge “del Niño Perdido” a les Alqueries, a Vila-real destaquen els bustos dels germans Fenollosa al Museu de la Ciutat, o grups escultòrics com el del Natzarè i Simó Cirineu, de la confraria de la Puríssima Sang, i el de sant Joaquim, santa Anna i Maria, per a les celebracions populars dels carrers d’aquells noms.

Figura molt estimada pel veïnat local, que el coneixia habitualment amb el renom de “el Santero”, l'escultor Amorós va morir el 8 de desembre de 1943, quan encara es mantenia molt actiu en el seu cèntric obrador artístic del carrer de Bayarri.

L'escultor Pascual Amorós	Sant Isidre, llaurador	Sant Xoxim, santa Anna i Maria