Joventut Antoniana
Inicis
 Primera cavalcada dels Reis d'Orient. 1928 |
La seua intenció va ser integrar la gent jove en l’acció en favor de les persones més necessitades. Les primeres juntes van estar constituïdes per 26 components, tretze xiques i altres tants xics joves que prenien al seu càrrec cadascú alguna de les famílies més humils de la població. Van ser els primers presidents Maria Gimeno Pla i Joaquin Font de Mora.
A partir dels ingressos recaptats mitjançant donatius i almoines, els components de l’associació procuraven l’assistència material de les famílies, lliurant aliments i roba (la “canastilla”) per als nadons, així com la catequesis de xiquets als que preparaven per a rebre la Primera Comunió, assumint també les despeses de la indumentària per a l’acte, i als quals obsequiaven amb llibres formatius, roba i joguines el dia de Reis.
A la fi de potenciar les celebracions nadalenques, i seguint la iniciativa del directiu Eduardo Roses que havia conegut les defilades que se celebraven a Alcoi, el 6 de gener de 1928 organitzen per primera vegada una Cavalcada dels Reis d’Orient, amb la finalitat d’incrementar la recaptació econòmica per tal d'atendre les creixents necessitats de l’Associació.
El pare Càlper va fomentar també pels mateixos anys la realització d’excursions juvenils, l’organització de dinars benèfics en la celebració de la festa de sant Antoni de Pàdua cada 13 de juny, la convocatòria dels primers Jocs Florals (que en l’apartat musical premiaren la peça de José Goterris “Marxa de la Ciutat”) i la creació d’un grup teatral que destacava especialment en les representacions nadalenques del “Betlem”. A la festa de l’any 1930 els Antonians varen estrenar una carrossa processional per a la imatge del sant, realitzades per l’escultor valencià Josep Ponsoda.
La postguerra
Acabada la guerra civil, l’any 1938 es produeix la reorganització de la Joventut Antoniana, dirigida pel P. Leonardo Vilanova i amb la presidència de Carmen Broch i d'Eduardo Roses. Les dificultats econòmiques i socials de la postguerra varen fer imprescindible la seua activitat humanitària i assistencial. Els Antonians promouen noves seccions de treball, com les visites domiciliàries a les famílies amb problemes de salut i de subsistència, la “Infancia Antoniana” per a la integració de xiquets entre els set i els onze anys, i a partir de 1942 continuen amb l'organització de la Cavalcada dels Reis la vespra del 6 de gener.
Les circumstàncies del moment retarden la commemoració de les Bodes de Plata de l’entitat, però els nombrosos joves que s’integren continuen portant endavant les seues activitats espirituals i culturals compaginades amb l’acció caritativa del repartiment d’aliments, roba i objectes de primera necessitat entre els veïns més humils, malgrat la freqüent escassesa pública de provisions, que obliga sovint els membres a fer aportacions personals de blat i de farina per mantenir la donació setmanal del “pa dels pobres”.
Al 1951 l’organització integrava unes 750 xiques i uns 450 barons. En els anys següents se van incorporant millores en la Cavalcada: una carrossa amb la representació del Naixement, una estrella de grans dimensions que és portada per un camió, i una cova amb un naixement vivent a la plaça del convent del Carme, on els Reis d'Orient fan l’adoració en acabar la desfilada. Se distribueixen entre els necessitats cent kg. de llet en pols, altres tants de formatge i vint de mantega concedits pel govern d’Estats Units l’any 1954 a petició de l’associació, el mateix que passa dos anys més tard. A començaments dels seixanta els associats realitzen visites mensuals a ancians i malalts de la localitat, així com als de l’Asil, la Beneficència i el Sanatori Antituberculós de Castelló.
Innovacions
En el 50 aniversari de la realització de la Cavalcada de Reis, l’any 1978, comença a celebrar-se el segon dia de Nadal una vetllada cultural (la “velaeta”) com a pregó de les festivitats, i durant la dècada següent, malgrat la crisi de nou voluntariat, l’Associació intensifica l’esforç en la formació espiritual dels seus membres, potenciant la celebració de la festa del sant patró en la parròquia de Sant Francesc, coordinant-se amb altres associacions confessionals locals de caritat i participant en la Coordinadora Interparroquial.
Arribant a acord econòmics amb l’Ajuntament de la ciutat, a finals dels anys huitanta se procuren millores en la celebració de la Cavalcada, s’incorporen nous grups de participants i se renova de manera continuada la decoració de les carrosses, millorant l’espectacularitat de la desfilada dels Reis, a partir del treball directe dels membres de l’Associació des de moltes setmanes abans de les festes nadalenques. A més del tradicional repartiment de joguines per encàrrec en la matinada del dia 6 de gener, que havia estat una tradicional font d’ingressos, s’incrementen les visites nocturnes dels Reis i dels patges als domicilis de les famílies que fan els encàrrecs, amb la formació de major quantitat d’equips col·laboradors i l’adquisició en propietat de tot l’equipament i vestuari dels participants.
Acció social
Al moment present l’Associació atén unes vint-i-cinc famílies al mes, els problemes de les quals son estudiats en les reunions setmanals de cada dimarts desprès d’analitzar les demandes rebudes. Les ajudes se centren en la donació d’aliments, calçat, pagament de lloguers, rebuts de llum, gas i aigua, etc. Altra de les tasques habituals dels membres consisteix en la replega, classificació i distribució de la roba que arriba a la parròquia de Sant Francesc per donació de particulars, deixant-la en estat d’ús, així com altra que arriba de magatzems comercials quan aquests fan reestructuració del negoci.
Per realitzar aquestes accions, els ingressos econòmics fonamentals continuen procedint de les almoines anònimes (moltes d’elles en les tradicionals “capelletes de sant Antoni” portades durant uns dies als domicilis particulars) i de les aportacions de les persones que encarreguen les visites i lliurament dels regals en la jornada de Reis.
La Joventut Antoniana, fidel al seu objectiu d’ajuda a les famílies amb problemes econòmics, diversificats amb l’arribada successiva de diversos col•lectius d’emigrants i l’aparició de nous problemes sanitaris i assistencials en la societat contemporània, va celebrar les Bodes de Diamant de la seua fundació a l’any 1993, convertida en un referent essencial en el calendari festiu de Vila-real, creadora d’una tradició màgica per a la il·lusió dels xiquets, però sobretot, amb el treball discret i constant dels seus membres en favor dels més humils, un exemple de coherència moral per als joves en un temps de conflicte de valors.
