Carta Pobla

La documentació cancelleresca conservada a l’Arxiu de la Corona d'Aragó mostra com, al menys des de 1272, tant Jaume I com el seu fill l'infant Pere, com a senyor de Borriana, va anar concedint l'establiment de cases, solars i terres en el terme de Borriana, en vistes de crear una nova població i en favor de diversos particulars, la major part persones que treballaven al servei de la casa reial, bé del propi monarca, o bé de l’hereu de la corona. En aquest conjunt de donacions cal destacar dos aspectes: l’obligatorietat quasi general d’establir residència a la nova vila; i la impossibilitat de vendre les heretats rebudes durant un període entre els deu i els vint anys següents, a la fi de consolidar una població estable.

Si no es consideren alguns establiments de data dubtosa que semblen fets per l’infant Pere, la primera d’aquestes donacions reials prèvies és la feta en favor de Na Clara Paris, filla de l’argenter reial, datada el 8 de juliol de 1272. La darrera coneguda d'aquesta sèrie és la concessió de quatre jovades de terra i un solar per edificar al jueu Salomó Vidal, habitant de Borriana, feta el 16 de febrer de 1274, quatre dies abans de l’atorgament de la Carta Pobla.

Arxiu Municipal de Vila-real (doc. 10). Còpia en pergamí de la Carta Pobla. Any 1340.

• La morfologia jurídica d'aquest document que dona origen al nou municipi correspon a la dels anomenats “establiments veïnals”, que es distingeix dels establiments agraris col•lectius, característics de les zones de repoblació, per no descendir a precisar les condicions de l’establiment de cada poblador, cosa que queda determinada en cada concessió particular; i també de les “cartes de franquesa”, donant per suposat que la vila que es funda manté l’estatut jurídic de Borriana, afegint sols unes concessions específiques que li donen condicions d’autonomia i una personalitat pròpia en el context general. El monarca signa el document, a València estant, el 20 de febrer de 1274 (dia dècim de les calendes de març del 1273, segons el text, perquè en aquells moments el començament de cada any se situava encara el dia 25 de març, data de l’Encarnació del Senyor).

• L’original de la Carta Pobla es va perdre, el mateix que els de molts privilegis concedits pels reis, molt possiblement al 1366 durant una evacuació general de la vila davant l’amenaça de tropes castellanes que havien atacat Sagunt, de manera que el rei Pere el Cerimoniós va haver de confirmar-los en successives ratificacions. El contingut del text és, de totes maneres, perfectament conegut a partir de la matriu conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (registre 19 de Jaume I, folis 105 recte i vers), i per la transcripció al peu de la lletra d’aquest i d’altres escrits, en un pergamí datat el 25 de maig de 1340 i dipositat a l’Arxiu Municipal de Vila-real, així com en altres còpies fetes durant els segles XV i XVI.

• El contingut del document s’inicia, després de la crida d’atenció i la justificació del poder reial, amb l’assignació del terme de la nova vila. La descripció d’aquest no és presenta de manera circular com de vegades s’ha afirmat, sinó marcant exclusivament les fites de separació amb els termes de Nules, Betxí i Onda. La resta del terme quedava ja establert per dos límits clars i coneguts: el llit del riu Millars i la sèquia vella de Borriana.

El segon paràgraf determina l’ús lliure i pacífic de les necessitats bàsiques de la població: aigua, llenya, pastures, pedra i calç, de manera explícita, establint correspondència compartida amb els pobladors de Borriana i concedint als de Vila-real les mateixes franqueses que aquells tenien atorgades, aplicades segons el Fur d’Aragó de 1247, i també determinant les mateixes obligacions contributives per a tots els futurs habitants de la vila.

La protecció especial que el monarca concedeix a Vila-real se mostra clarament en les condicions econòmiques amb les quals afavoreix la seua nova fundació: mercat tots els dissabtes i fira cada any, protegint amb dades específiques tota l’activitat comercial. En aquest mateix sentit cal considerar el fet de que el monarca, malgrat retenir en un moment inicial el conjunt de les regalies a les quals tenia dret: forns, molins, carnisseries, tendes, obradors, pes i almodí, deixa exempts els nous habitants de Vila-real de tot tipus d’exaccions i imposts durant els següents deu anys.

El document es tanca amb la ferma obligatorietat d’acompliment de les decisions de Jaume I per tots els estaments oficials del Regne, la signatura del monarca i dels testimonis i la rúbrica notarial de Simó de Sant Feliu.

• Dos dies després d’emetre aquesta Carta, el rei concedeix la rectoria de la parròquia local al prevere Joan Gutiérrez, familiar de l’escrivà reial Bartomeu Tomás. L’escrivania de la vila havia estat concedida amb data 1 de març de 1273 en favor de Jaume de Cascant, de manera que ja era exercida per aquest en el moment de la fundació oficial. Al març de 1276 apareix ja esmentat com a batlle de la vila el jueu Salomó Vidal, al qual mana el rei que convoque enèrgicament els pobladors absents per a que ocupen les heretats que els havien estat assignades. El mateix any, Pere Rubim es documenta com a primer Justícia amb jurisdicció a la nova vila, en un plet sobre la distribució de terres.

El 4 de març de 1274 Jaume I va atorgar franquesa d’impostos per sis anys a tots els qui assistiren a la fira de Vila-real, i en un segon privilegi de la mateixa data concedeix la tinença de la gabella de la sal (autoritzant així el control local d’altre producte essencial en aquella època), així com la delimitació d’un espai al terme destinat a bovalar, això és, lloc de pastures per als ramats dels pobladors de la vila. I el dia 6 de març de 1274 per un nou privilegi, confirma la totalitat de les donacions de solars per a la construcció de noves cases que, en el seu nom havien anat atorgant els compromissaris Arnau Escrivà, batlle de València, fra Pere Peironet, comanador de l’orde del Temple a Borriana i el notari Pere de Juneda.

• El 12 de maig de 1274 el rei fa renúncia de les seues rendes personals a Borriana, manant que foren destinades a la construcció d’una nova sèquia en profit de Vila-real i de la posada en producció de noves terres de regadiu a l’espai entre la nova població i el límit amb el terme de Borriana. Finalment, el 18 d’abril de 1275, Jaume I concedeix al poblador Pere Dahera l’edificació d’un hospital per atendre els malalts pobres, així com la construcció d’un pont de pedra sobre el riu Millars, al pas del camí reial. La darrera donació del rei fundador la fa el 10 d’abril de 1276, tres mesos i mig abans de morir, en favor del poblador aragonès Marc de Calaceit (iniciador, juntament amb els seus germans Saurina i Bernat, lloctinent que va ser del governador del Regne, d’una important nissaga local que es projectaria políticament a Vila-real durant el segle XIV).

Font:: Jacinto Heredia Robres.

*Text en llatí del document fundacional.

*Traducció al valencià del text de la Carta Pobla.