Capella de la Mare de Déu dels Àngels

Capella dels Àngels

No hi ha constància segura de la data de fundació d’aquesta capella del raval d'Onda, tot i que la devoció per l’advocació d’arrel franciscana de Nostra Senyora dels Àngels ha estat prou afermada a Vila-real. A l’antiga església parroquial d’origen medieval consta la presència d’un altar així dedicat almenys entre els anys 1613 i 1645.

Al llibre de Visites Pastorals de la parròquia de sant Jaume, no consta encara la seua existència quan el bisbe Borrull de Tortosa revisa les ermites de la vila en la visita de 1758. Però al Padró de Propietats de 1770 ja queda registrada una casa al seu costat, la qual cosa suggereix una incipient alienació viària i el fet de trobar-se bastida amb alguna anterioritat.

Marededéu dels Àngels

Es pot dir així que la capella va ser erigida amb probabilitat en la dècada de 1760, precisament durant el període de construcció del nou temple parroquial, per a les obres del qual es portava l’aigua per un ramal de la “sequieta” que partia davant mateix del punt on la capella va estar inicialment situada, tancant el pas al carrer de la Comunió.

En un informe demanat pel Comte d’Aranda sobre el funcionament de confraries religioses a Vila-real, l’Ajuntament de la vila contesta al novembre de 1770, entre altres informacions al respecte, que existeix “una capilla de Nuestra Señora de los Ángeles en el arraval nombrado de Onda”, en la qual fan festa tots els anys els veïns, designant un clavari i dos majorals, i per a la que realitzen despesa d’unes quinze lliures gastades en oli per a les llànties i cera per al rés del Sant Rosari totes les nits, i altres trenta lliures aportades igualment entre tot el veïnat per a les celebracions profanes: bous o vaques, focs d’artifici, balls i demés.

S'acostumava celebrar la missa en ella, fins que al juliol de 1783 va ser prohibida per l’autoritat diocesana, pel fet que les reduïdes dimensions del recinte obligaven els assistents a romandre a l’exterior, i per la falta d’ornaments canònics. Tot i això no va impedir que els veïns continuaren fent les reunions devotes i la festa del carrer que portava el nom de l’advocació mariana “dels Àngels”. L'Ajuntament inscriu la capella al seu nom, com a part del patrimoni municipal el dia 5 de maig de 1906.

La capella actual

Enderrocament de l'antiga capella

El projecte d’eixample del carrer per a donar accés a la carretera de comunicació entre Onda a Borriana, va determinar la necessitat d’enderrocament d’aquesta capella que, el mateix que un parell de cases adjacents, tancava el pas per a la nova via.

L’acte d’inici de les obres es va produir el 27 de desembre de 1908, amb la presència del polític conservador Pedro Govantes Azcárraga, comte d’Albay, que havia tingut un important paper en la promoció del projecte per la qual cosa va ser nomenat Fill Adoptiu de la ciutat. Dos anys després i sufragada pels veïns del barri, va ser inaugurada una nova capella bastida sobre un solar triangular a la banda esquerra d’on es trobava l’original, molt més reduïda que aquella, però que testimonia encara l’antiga devoció (J.H.R.).