La troballa
Als descampats que al segle XVIII s’estenien a mà esquerra del
Camí Real, poc abans que aquest arribara a la vora de l’antiga sequieta, hi havia un dels rajolars artesanals que proveïen de teules i maons a la població. Un dia de l’any 1746, quan el rajoler Vicente Martín estava movent l’argila acompanyat per un dels seus fills a la fi de disposar de matèria suficient per al seu treball, va trobar entre els terrossos una figureta de terra cuita que per la seua conformació, i segons la seua pietosa mentalitat, ell va identificar com una imatge de la Marededéu del Pilar. La tradició popular diu que, a la vista de la troballa, s’agenollaren per resar devotament una Salve, i així se’ls representa en el llenç del pintor Gumbau que es conserva a la capella del Pilar, centre i símbol d’un dels barris més populosos i significats de Vila-real.
A l’any següent, Vicente Martín i la seua família alçaren un peiró davant de sa casa, molt a prop del punt on ara està la capella, per donar veneració a la imatge, iniciant el culte popular no sols en la seua contornada, sinó en tota la vila. Només tres anys després, al 1750, el religiós pare Faci, en un llibre que va publicar a Saragossa, ja es va fer ressò del fet, destacant la devoció que per tot arreu havia despertat la troballa del rajoler.
La capella
El peiró amb, amb una cupuleta de teules i l’altaret amb la tosca imatge, va continuar existint fins al 1922, any en que una comissió de cinc veïns del barri, presidits pel reverend D. Juan Bautista López Avellana que promogué la idea, va acordar l’erecció de l’actual ermita en un solar cedit per la senyora Ana Pobo i mitjançant les aportacions econòmiques del veïnat del sector, ja prou urbanitzat en eixe període.
La capella va ser inaugurada i beneïda de manera solemne i molt concorreguda el dia 12 d’octubre del mateix any. Al nínxol central del retaule de l’altar es va situar una imatge reliquiari d’estil barroc, dins de la qual es va disposar, protegida per un cristall, la figureta trobada. Als passats anys seixanta aquesta imatge va ser substituïda per una altra més convencional i aproximada a la representació de la Marededéu del Pilar de Saragossa. El recint va ser acuradament decorat i ornat amb la pintura de José Gumbau, ja esmentada, i un altre oli amb la representació de l’aparició de Maria a sant Jaume, obra de Juan Nicomedes. Aprofitant l’antic atri de l’ermita es va realitzar una ampliació per donar-li més capacitat al temple i posar-lo al nivell del pany del carrer quan aquest va ser alineat. Lamentablement el conjunt arquitectònic no ha pogut quedar exempt i a hores d’ara es troba absorbit pel creixement urbà del barri.
Les festes
Les celebracions la capella del Pilar varen tenir tres vessants: la festa popular del barri, al mes d’octubre, única que ara se conserva alenada per l’Associació de Veïns, la dels Cavallers del Pilar, i la de la Guàrdia Civil.
La festa del barri, que des de fa quasi un segle era promoguda pels tres Clavaris elegits anualment entre el veïnat, tenia la tradicional missa, rosari i processó amb una talla original de Julio Fuster, que arribava fins a la zona de les eres de Briset i de Patxuga, però també bous de carrer, balls i festes de disfresses, jocs populars, porrats i sopar de xulla. Després d’un període d’ensopiment, als darrers anys la festa ha reviscolat de manera intensa constituint unes jornades d’intercanvi i coneixement personal entre els habitants d’una zona ciutadana cada vegada més extensa i amb gent de molt variada procedència, mantenint els actes religiosos als quals s’han afegit els musicals, culturals, gastronòmics, infantils, esportius, etc.
Al 1945 va ser creada la confraria dels Cavallers del Pilar, de caire molt tradicionalista, l’acte més destacat dels quals era el “Rosari dels Farolets” al capvespre del dia 11 d’octubre, que sortint des de l’església Arxiprestal, portava creu alçada i estendards per cadascú dels misteris del Rosari, farols que representaven els Parenostres, i altres tants corresponents amb cada Avemaria i Glòria. Les activitats d’aquesta associació religiosa, que té també la seua vessant femenina fundada al 1964, les Dames del Pilar, se centra ara a la parròquia de sant Jaume on tenen altar propi. La Guàrdia Civil, finalment, celebrava solemne missa cantada a la seua patrona, amb tots els efectius locals disposats sota un envelat al mateix carrer, amb els uniformes de gala i, en el seu moment, amb la presència de l’esquadró de cavalleria que primer al vell quarter del camí de la Travessa, i després al nou edifici, tenia seu a Vila-real.
