La fira de sant Pasqual

El dia 31 de desembre de 1730, després d’haver estat celebrada durant 456 anys al mes de novembre, el Consell Municipal va derogar la fira coneguda com de Santa Caterina (denominada així popularment per acabar el dia 25, festivitat litúrgica de la màrtir, al termini de les habituals quinze jornades iniciades el dia 11, festa de sant Martí), intentant una reactivació econòmica de l’antic mercat anual. D’aquesta fira d’hivern originada al 1347, quedaran des d'aleshores solament alguns residus, però molt decaiguts en el seu contingut comercial pel fet que els governants locals varen suprimir les exempcions dels imposts amb els quals estimulaven als mercaders que a la fira havien acudit durant segles, aplicant-los a la nova convocatòria firal per tal de potenciar-la.

A les dates prèvies al Nadal sorgiren amb el temps algunes jornades de venda de productes alimentaris derivats de la matança del porc i del moltò, com ara les típiques llonganisses, de joguines, de dolços i de fruits secs. Sols al darrer terç del segle XX, el porrat d'un sol dia celebrat l'últim diumenge de novembre (la major part de les vegades en data posterior al dia 25 i per tant fora del context de l'antiga celebració firal) prendrà un cert alè, mitificat per la idea de respondre a la convocatòria comercial medieval, a partir dels errors d'interpretació difosos per mossèn Benito Traver en la seua "Historia de Villarreal" (1909).

L’autèntica fira local, originada al període medieval per concessió de Jaume I el Conqueridor en la seua Carta Pobla de fundació de Vila-real, va ser traslladada al 1730 (Judiciari, fol, 12 vº, AMV)a començaments del mes de setembre, amb l'objectiu de reforçar la festa de sant Pasqual que en aquells moments se celebrava en eixes dates, tot i que va anar canviant els anys successius. El sant alcanterí mort al convent del Roser l'any 1592, va ser beatificat 26 anys després i, en menys d’un segle, al 1691, canonitzat pel Papa Alexandre VIII, de manera que la seua devoció havia anat creixent de manera extraordinària, concentrant tots els fastos i celebracions de la vila.

El recinte firal

Les instal•lacions de la fira es van ubicar en un primer moment al raval anomenat de Castelló, a prop del convent del Roser, malgrat formar part del Camí Real que creuava la població pel seu eix principal, mentre que l’esplanada immediata al temple i el sepulcre del Sant es va destinar, durant els períodes en que foren autoritzades per les autoritats reials, per a la celebració en aquelles mateixes dates de diverses corregudes de bous en una plaça amb cadafals de fusta, amb la recaptació de les quals sufragava l’administració municipal diverses millores en el convent, la construcció de la Capella barroca per a la conservació de les despulles de sant Pasqual, i les necessitats dels pobres acollits a l'Hospital municipal.

Els dies de celebració de la fira varen seguir els desplaçaments de la festivitat litúrgica que, segons les conveniències econòmiques de la vila, pateix diverses modificacions fins a estabilitzar-se al mes de juliol, el diumenge posterior a la festa de sant Jaume, a la primera meitat del segle XIX, mentre que les velles parades de les mercaderies, amb cobertes de tela, son substituïdes per casetes de fusta pagades per l’Ajuntament i després subhastades entre els firers, els quals paguen a mig real el pam d’espai ocupat, a benefici com queda dit de l’Hospital del municipi.

Al 1850 la fira se trasllada a la plaça de sant Pasqual, per tal de no entorpir la creixent circulació de vehicles però, després d’uns anys en que va ser suspesa pels riscs que comportava l’aglomeració de gent en temps de freqüents epidèmies colèriques, va tornar a fer-se al Raval.

Al 1891, la fira es fa al passeig de la Murà, ja mitjanament urbanitzat, i allí va continuar, desplaçant-se i estenent-se en una i altra direcció, fins que les transformacions urbanístiques i la seua conversió pràcticament total en un parc d’atraccions ambulant, ja sense les tradicionals parades de venda de bijuteria, marroquineria, joguines, coltelleria, xicotetes eines de treball, etc. va fer necessari acomodar-la en llocs més espaiosos i cada vegada més allunyats del centre urbà, atenent encara a principis del segle XXI la conformació d’un espai firal definitiu.

Les dates de la festa de sant Pasqual

Les modificacions de la data de celebració en honor del Sant van ser abundants. Si en les primeres ocasions després de la canonització els festeigs es van produir al mes de maig, al 1732 se traslladen al darrer diumenge de setembre; després, com dalt ha quedat dit, al juliol; i al 1854 als dies 2, 3 i 4 d’agost.

Així roman fins a que en 1876, amb la justificació de l’excessiu calor del moment, la festa de sant Pasqual torna als dies 17, 18 i 19 de maig, tot i que tres anys més tard és portada a les dates entre el 27 de juliol i el 4 d’agost. El motiu va ser que, malgrat que la taronja era ja el producte agrari predominant a la localitat, l’economia dels pobles de la contornada s’incrementava en el moment de les collites estiuenques, la qual cosa podia afavorir l’afluència de visitants a la fira de Vila-real.

Així va quedar amb lleugeres variacions i cada vegada més reduïda en la seua durada fins a començaments del passat segle. El 12 d’abril de 1901 l’Ajuntament determina tornar a potenciar-la, i la trasllada així als dies compresos entre el 12 i el 19 de maig.

Després, la petició municipal i la concessió de la Santa Seu el 14 de novembre de 1917 declarant sant Pasqual patró de la ciutat (en substitució de sant Jaume que ho era des dels orígens de la vila fins a aquest any), vincularien ja, fins als nostres dies en que les jornades de festa al maig abasten ja pràcticament dues setmanes, la commemoració litúrgica en honor de sant Pasqual i la celebració annexa de la seua fira, continuadora natural de la concedida pel rei Jaume I en la Carta fundacional de Vila-real .

Font: Jacinto Heredia Robres, "Ferias y mercados" ("Cadafal", maig 2005).

Documentació: "La carta pobla de Vila-real", Arcadi García Sanz i Vicent García Edo. Ajuntament de Vila-real, 1995.