Reis de València

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Casal d'Aragó

Senyera.jpg

Jaume I, el Conqueridor, fundador del Regne de València (1238-1276)

Pere I, el Gran (1276-1285)

Alfons I, el Franc (1285-1291)

Jaume II, el Just (1291-1327)

Alfons II, el Benigne (1327-1336)

Pere II, el Cerimoniós (1336-1387)

Joan I, el Caçador (1387-1396)

Martí l'Humà (1396-1410)


Mort sense descendència el rei Martí, els representants dels distints territoris de la Corona es reuniren a la vila de Casp per tal de designar un hereu, i acordaren el nomenament del príncep castellà Ferran d’Antequera, nebot del rei Martí l’Humà.


Casal de Trastàmara

Ferran I d'Antequera (1410-1416)

Alfons III, el Magnànim (1416-1458)

Joan II d'Aragó, el Gran| (1458-1479)

Ferran II, el Catòlic (1479-1516)


A la mort del rei Catòlic, i incapacitada la seua filla Joana, vídua de Felip el Bell, després d’un breu període de regència del Cardenal Cisneros, els diversos regnes peninsulars foren heretats pel seu net Carles, nascut a Gant i educat en la cort del seu altre avi, Maximilià d’Àustria.


Casal d’Habsburg

Mapa REGNE.jpg

Carles I (1518-1556)

Felip II (1556-1598)

Felip III (1598-1621)

Felip IV (1621-1665)

Carles II (1665-1700)


El darrer monarca de la dinastia dels Habsburg, incapacitat de tenir descendència, va designar com a hereu de tots els seus regnes, en testament atorgat el 3 d’octubre de 1700, al príncep francès Felip d’Anjou, besnét del rei Felip IV i net de Lluís XIV de França.


Casal de Borbò

Felip V (1701-1707)

La sublevació al 1705 dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó en contra del rei Felip de Borbó, inclinant les seues preferències per altre dels pretenents a la monarquia espanyola, l’arxiduc Carles d’Àustria, motivades per interessos econòmics en el Principat davant la possible competència francesa, el temor per una possible inclinació centralista del nou Rei, i el recolzament de les potències europees antiborbòniques (l’Imperi dels Habsburg, Anglaterra i Holanda), va motivar la guerra, anomenada de Successió, en recolzament dels respectius pretenents a la Corona d'Espanya, i que una vegada acabada la contesa Felip V de Borbò unificara tots els territoris espanyols en l’administració i la legislació donant fi, mitjançant els Decrets de Nova Planta, a l’històric Regne de València.