Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, IV d'Aragó, II de València i III de Barcelona (Nàpols 1299 - Barcelona 1336). Rei d'Aragó, de València, de Sardenya i Rei titular de Còrsega (1327-1336); Comte de Barcelona.
Antecedents familiars
Entre 1329 i 1336 es va mantenir una guerra contra la República de Gènova que va permetre guanyar la ciutat de Sàsser, clau pel domini de Sardenya. Durant el seu regnat es van incorporar a la Corona el ducat d'Atenes i el Ducat de Neopàtria.
Comtat d'Urgell
Es casà el 1314 amb Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, d'aquesta manera aquest comtat -el darrer que encara era formalment independent- s'incorporà definitivament a Catalunya.
De fet, durant els segles XI i XII, els comtats de Barcelona i d'Urgell sempre van ser aliats contra els moros i enfront d'Aragó; i des del conveni de Tàrrega (1236), signat per Jaume el Conqueridor i Ponç I d'Urgell, aquest havia esdevingut vassall del primer a canvi que el reconegués com a hereu de la comtessa Aurembiaix, que havia mort sense descendència (1231).
Política amb Castella
El 1329 es casà amb Elionor de Castella, filla de Ferran IV de Castella. Amb aquesta unió s'arreglà el desaire sofert per Elionor el 1319 al prometre's en matrimoni amb el príncep Jaume d'Aragó, fill primogènit del rei Jaume II el Just de Aragó, i que aquest trencà en fugí el mateix dia de la boda per recloure's en un monestir i iniciar així una vida monàstica.
Descendents
Del seu matrimoni amb Teresa d'Entença, celebrat a la catedral de Lleida el 10 de setembre de 1314, en nasqueren:
- l'infant Alfons d'Aragó (1315-1317)
- la infanta Constança d'Aragó (1318-1346), casada el 1325 amb Jaume III de Mallorca
- l'infant Pere (1319-1387), Rei d'Aragó i Comte de Barcelona
- l'infant Jaume I d'Urgell (1320-1347), Comte d'Urgell
- l'infant Frederic d'Aragó (1325-?), mort molt jove.
- la infanta Elisabet d'Aragó (1323-1327)
- l'infant Sanç d'Aragó (1326-1327)
Del seu matrimoni amb Elionor de Castella, realitzat a la catedral de Tarragona el 5 de febrer de 1329, en nasqueren:
- l'infant Ferran d'Aragó (1329-1363), casat el 1354 amb Maria de Portugal, filla de Pere I de Portugal
- l'infant Joan d'Aragó (v1330-1358), casat amb Isabel Núñez de Lara i assassinat per ordre del seu cosí Pere I de Castella
El 1336 el succeí Pere, anomenat el Cerimoniós, el segon fill amb la seva primera muller Teresa d'Entença, perquè el primogènit Alfons havia mort quan tenia un any.
