Felip III

Felip III d'Àustria (1578 - 1621), anomenat el Pietós, monarca dels regnes espanyols i de Portugal des del 13 setembre 1598 fins a la seua mort.

Nascut a Madrid el 14 d’abril de 1978, era fill i successor de Felip II i d'Ana d'Àustria (1549-1580). Es va casar el 18 d'abril de 1599 a la catedral de València amb l'arxiduquesa Margarida d'Àustria, filla de l'arxiduc Carles II d'Àustria i germana de l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic. El seu regnat va suposar una transició entre l'apogeu de Carles I i Felip II i la decadència als regnes d’Espanya que representarien els últims anys de Felip IV i el regnat de Carles II.

Acció interior i exterior

Aficionat al teatre, a la pintura, i sobretot a la caça, va delegar els assumptes de govern en mans del seu valido, el duc de Lerma, el qual, al seu torn, va delegar en el seu valido personal Rodrigo Calderón ; per influència del duc, la cort espanyola es va traslladar temporalment a Valladolid (1601), tornant després a Madrid (1606). La política del duc de Lerma es va dirigir a mantenir la pau internacional, a expulsar als moriscos i al seu desig d'enriquiment personal, tant econòmic com polític.

Sota el seu regnat la Monarquia Hispànica va aconseguir la major hegemonia imperial i major expansió territorial, conseqüència de la denominada Pax Hispànica, encara que l'imperi arribaria a assolir el seu zenit durant el regnat de Carles IV, entorn de l'any 1790.

Al llarg del regnat es van succeir les reformes institucionals per solucionar els problemes de corrupció i inoperància que afligien a l'administració de la Monarquia: a part dels canvis introduïts en el tradicional sistema de Consells, es va estendre cada vegada més el recurs a les juntes, òrgans destinats a minvar el poder d'aquells en favor d'un govern més àgil i coherent, però que no van produir el resultat desitjat (Junta de Guerra d'Índies, Junta d'Acompliment, Junta d'Hisenda de Portugal ...). Els problemes financers, que s'arrossegaven des del regnat anterior, van fer al rei depenent de les Corts, a les quals va haver de reunir amb més freqüència que els seus antecessors perquè li atorguessin els recursos imprescindibles destinats a mantenir l'acció exterior de la Monarquia (serveis de millones).

Els fets més significatius de la política interior durant el regnat de Felip III van ser i l'adopció de la moneda de billó a gran escala per a les transaccions a l'interior del país i l'expulsió dels moriscos de la Península. Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de València, així com zones d'Aragó i les hortes del Regne de Múrcia. La pèrdua de mà d'obra i de propietaris que paguessin rendes en aquestes zones van disminuir considerablement. Els cultius de sucre i arròs van haver de ser substituïts per la morera, la vinya i el blat. Al drama humà de milers de persones obligades a abandonar les seues cases, se li va afegir la persecució soferta més tard al Marroc. A més de la pèrdua de molts súbdits, la varietat cultural, aconseguida abans del regnat dels Reis Catòlics, va desaparèixer durant segles.

A les Corts del Regne convocades a València l’any 1604 per Felip III va participar com a representant del braç reial l'advocat de Vila-real Geroni Marc Mascarell. Al 1618, el Papa Pau V va promoure la beatificació de sant Pasqual, demanada pel rei Felip III a instàncies del Provincial dels alcantarins de València fra Juan Ximénez l’any 1593. Molt devot del Sant, la tradició vol que el Rei i la seua esposa visitaren el sepulcre del frare alcantarí al convent del Roser de Vila-real en una data indeterminada, de la que no hi ha constància documental.

Balanç del regnat

Amb Felip III, malgrat haver estat en moltes ocasions un rei injuriat per la historiografia tradicional, la Monarquia hispànica va aconseguir gran expansió amb l'adquisició de nous territoris com ara Finale a Itàlia, diverses places nord-africanes com Larache o La Mamora, a més de les noves conquestes en terres americanes. Durant el seu regnat va tenir esplendor el que s'ha anomenat el Segle d'Or espanyol, tant en la literatura com en les arts plàstiques.

Tot i que molts historiadors han volgut veure un gest de debilitat per part de la Monarquia en la famosa Pax Hispànica, aquesta formava part d'una estratègia que permetria a Espanya recuperar la seua força militar i econòmica mitjançant enganyosos cimbells als seus adversaris per apartar-los de les seues empreses militars. De fet, tant Felip III com els seus consellers pretenien que la treva durés només fins que Espanya pogués reprendre les seues lluites i derrotar així els enemics. Felip III ha estat jutjat molt més severament que ho han estat el seu fill, Felip IV, i el valido d'aquest, el comte-duc d’Olivares, més favorablement que Lerma, cosa que resulta sorprenent si es comparen els resultats dels respectius governs. Felip III morí de forma prematura, per unes febres que va agafar durant un viatge a Portugal, el 31 de març de 1621 a l'Escorial, sent enterrat al panteó reial del propi Monestir.

Matrimoni i fills

Felip III i la reina Margarida d'Àustria-Estiria van tenir huit fills:

Ana María Mauricia (22 setembre 1601; † 20 gener 1666), reina consort de França, esposa de Luis XIII. Maria (* / † 1 de febrer de 1603). Felip (8 abril 1605; † 17 setembre 1665), futur Felip IV, casat amb Isabel de Borbó. Maria Anna (18 agost 1606; † 13 maig 1646), emperadriu del Sacre Imperi, esposa de Ferran III. Carles d'Àustria (15 setembre 1607; † 30 juliol 1632). Fernando (16 maig 1609 o 24 maig 1610; † 9 novembre 1641), conegut com el Cardenal-Infant. Margarita (* / † 24 maig 1610). Alfonso (* / † 22 setembre 1611).