Joan el Caçador
Orígens familiars
Va ser el primer fill de Pere el Cerimoniós amb Elionor de Sicília, igual que el seu germà Martí l'Humà, nascut l'any 1356.
El 1351 el seu pare creà per a ell el títol de duc de Girona, per a l'any següent ser nomenat primogènit del regne. El 1363 fou nomenat lloctinent general del regne.
De ben jovenet s'enemistà amb el seu pare, el rei Pere el Cerimoniós, pel seu nou matrimoni amb Sibil·la de Fortià. Així mateix el 1385 Joan es negà a lluitar contra el seu cunyat, Joan I d'Empúries, revoltat un any abans.
Política interior
El 1387 va fer empresonar la reina Sibil·la, però per les pressions del cardenal Pere de Luna l'alliberà. Aquest mateix any retornà el comtat d'Empúries al seu cunyat Joan I d'Empúries, comtat que li havia sostret el rei Cerimoniós.
Un cop rei, tingué diferències amb el seu sogre, el comte d'Armanyac, les tropes del qual, a les ordres de Bernat, germà del comte d'Armanyac, envaïren l'Empordà i arribaren fins a Girona (1389-90); foren rebutjats per les tropes que comandava l'infant Martí, germà i futur successor seu. Hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya.
El seu regnat es caracteritza pel desordre administratiu i financer, deixant inconcloses les Corts de Montsó, iniciades el 1383.
El 1391 arribà l'onada antisemita que havia recorregut ja el Regne de Castella, i que es traduí en l'assalt als calls jueus de Girona, Barcelona, València, Perpinyà, Palma de Mallorca, Lleida, entre d'altres, amb la mort de molts jueus i la conversió forçada de molts altres. El responsables dels atacs foren condemnats a la pena capital.
Instituí el Consistori de Barcelona, o Jocs Florals, a imitació del de Tolosa el 1393.
Política exterior
Prengué partit en el Cisma d'Occident a favor del Papa d'Avinyó Climent VII, trencant la posició d'indiferència que havia adoptat el seu pare.
El 1387 s'alià amb el Regne de Castella i el Regne de França, i el 1388 signà un tractat amb el Regne de Navarra. Així mateix es reconcilià amb els Anjou, prometent la seva filla Violant amb Lluís II de Nàpols. El 1390 signà les paus amb Gènova
Al Regne de Sardenya la revolta de la jutgessa Elionor d'Arborea i el seu marit, Brancaleone Doria, amenaçà la continuïtat catalana a l'illa. El 1392 el príncep Martí havia d'encapçalar una expedició vers l'illa sarda, però fou abandonada davant una greu revoltat a l'illa de Sicília, on la jove d'aquest, Maria de Sicília, havia estat instaurada com a reina.
Núpcies i descendents
El 1373 es casà amb Mata d'Armanyac, filla del comte d'Armanyac, Joan I, amb la qual tingué:
- l'infant Jaume d'Aragó (1374)
- la infanta Joana d'Aragó (1375-1407), casada el 1392 amb Mateu I de Foix, Comte de Foix.
- l'infant Joan d'Aragó (1376)
- l'infant Alfons d'Aragó (1377)
- la infanta Elionor d'Aragó (1378)
En morir aquesta es casà a Montpeller el 1380 amb Violant de Bar, neboda de Carles V de França, amb la qual va tenir:
- l'infant Jaume d'Aragó (1382-1388), nomenat Duc de Girona i Comte de Cervera el 1387
- la infanta Violant d'Aragó (1384-1442), casada el 1400 amb Lluís II de Nàpols
- l'infant Ferran d'Aragó (1389), Duc de Girona i Comte de Cervera
- la infanta Antònia d'Aragó (1391-1392)
- la infanta Elionor d'Aragó (1393)
- l'infant Pere d'Aragó (1394), Duc de Girona i Comte de Cervera
- la infanta Joana d'Aragó (1396)
Joan I va morir sobtadament tot caçant a Foixà el 19 de maig de 1396. En no haver-li sobreviscut descendència masculina alguna, fou succeït pel seu germà Martí l'Humà.
