Carles I
Contingut
Orígens familiars
Segon fill de la reina Joana la Boja i Felip el Bell, va néixer el 24 de febrer de 1500 a Gant. El 1506 fou designat hereu del seu pare, el qual havia mort per febres aquell mateix any, mentre que el 1504 ja havia estat nomenat amb el títol de príncep d'Astúries hereu de sa mare, la qual embogí a la mort del seu espòs. Fins el 1516 va tenir la regència del seu avi Ferran d’Aragó, el Catòlic.
L'Imperi de Carles
Carles I va rebre quatre herències per part dels seus avis: els materns Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, i els paterns: Maximilià I, emperador romanogermànic i Maria de Borgonya.
De Ferran II el Catòlic: la Corona d'Aragó, el Regne de Nàpols, Sardenya i Sicília. D'Isabel I: Castella i Lleó, el Regne de Navarra, les illes Canàries, les places del Nord d'Àfrica, els territoris americans i el regne de Granada.
De Maximilià I: Àustria i els drets de la corona imperial. De Maria de Borgonya: Borgonya, Artois, Luxemburg, els Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat.
Tant a la Corona d'Aragó com a Castella, Carles I va haver d'acceptar un cogovern teòric amb la seua mare Joana, la qual, però, a causa de l’alienació mental que patia, va viure allunyada del govern dels regnes, reclosa a Tordesillas. Per mantenir tot aquest imperi, Carles I i els seus successors van haver de fer llargues i costoses guerres durant el seus respectius regnats. També a causa de les guerres i l'absorció de totes les riqueses que arribaven d'Amèrica, van provocar l'esgotament i decadència de Castella.
Ferran II, al morir el 22 de gener de 1516, conscient que el seu successor Carles trigaria en venir fins a acabar la seva formació, va nomenar el seu fill natural Alfons d'Aragó regent dels regnes de la Corona d'Aragó, i al Cardenal Cisneros, regent de Castella, fins a l'arribada a la península de Carles que es produí el 19 de setembre de 1517. Durant l'interregne es produïren conflictes socials per la manca d'autoritat, com ara la revolta de les Germanies.
Núpcies i descendents
Carles va casar a Sevilla el 10 de març de 1526 amb Isabel de Portugal, filla del rei Manel I de Portugal i de Maria d'Aragó, filla dels Reis Catòlics. D'aquesta unió nasqueren:
• l'infant Felip II de Castella (1527-1598)
• la infanta Maria d'Espanya (1528-1603), casada el 1548 amb l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic
• la infanta Isabel d'Habsburg (1529-?), morta jove.
• l'infant Ferran d'Habsburg (1530)
• la infanta Joana d'Habsburg (1537-1573), casada el 1552 amb l'infant Joan de Portugal, fill de Joan III de Portugal
• l'infant Joan d'Habsburg (1538-?), mort jove
• l'infant Ferran d'Habsburg (1539)
Tingué diversos fills il•legítims, entre ells: Margarida de Parma (1522-1586), governadora dels Països Baixos i Joan d'Àustria (1547-1578), militar i artífex de la victòria a la Batalla de Lepant de 1571, i reconegut com a fill legítim pel testament de Carles I.
Política interior
Carles I va ser educat a Flandes fins que amb disset anys va traslladar-se a Castella per governar. Havent estat educat a l'estranger i venint amb una cort estrangera, de seguida es va trobar amb l'oposició de la noblesa davant el seu ascens al tron: a les primeres corts (Valladolid, 1518), els nobles li van exigir un jurament de respecte a les lleis del regne.
Al 1519, després de la mort de Maximilià I d'Àustria, el seu avi, Carles hagué de demanar a les ciutats un impost extraordinari per fer front a les despeses ocasionades per l'accés a la dignitat imperial alemanya. Aquesta petició va ser la que va provocar la revolta de les Comunitats de Castella protagonitzada sobretot per classes urbanes, comerciants, artesans i noblesa de la majoria de ciutats de Castella. Els comuners foren derrotats el 1523 a Villalar de los Comuneros i tots els seus capitosts executats.
A la corona d'Aragó, els primers anys del regnat de Carles I, València i Mallorca van ser les regions de més conflicte social, perquè estaven afectats per un malestar social i una crisi econòmica. A València, aquest moviment, anomenat la revolta de les Germanies, es va iniciar el 1519 per la falta de direcció del país ja que els dirigents n'havien marxat per por de la pesta. Representants de les classes populars van crear la Junta dels Tretze i van assumir el poder municipal. Del 1521 al 1523 va ser la fase més radical d'aquesta revolta, quan s'hi van afegir els camperols i, dirigits per Vicent Peris, van aconseguir ocupar el castell de Xàtiva i derrotar els senyors de Gandia al sud. No obstant això, van ser vençuts (a València el 1521, i a Xàtiva i Alzira el 1522) i van ser durament reprimits. Al nord no van durar tant i van ser vençuts per les tropes senyorials.
A Mallorca hi va haver un moviment semblant que també tingué una fase fluixa i una de radical dirigida per Joanot Colom i que va aconseguir fer refugiar els senyors i els va assetjar. El 1523, però, van ser vençuts a Mallorca per les tropes reials.
Política exterior
En la política exterior, a Carles I se li plantejaven greus problemes a causa de la gran extensió del seu Imperi. Mentre que ell volia l'aliança dels sobirans cristians sota l'hegemonia de l'emperador alemany i amb l'ajut del pontificat, el Regne de França no hi va estar d'acord, com tampoc els prínceps alemanys ni el papat.
Per tant, ell tot sol va haver de fer front a l'expansió de l'imperi Otomà, que amenaçava Europa. Carles va organitzar dues operacions de diferent fortuna contra ells. La primera va ser la coneguda com la Jornada de Tunis, al 1535, per la qual se li va arrabassar Tunis a Barba-rossa i la segona, la Jornada d'Alger, en 1541, que va fracassar a causa del mal temps.
Carles I va mantenir vint-i-cinc anys de guerra amb Francesc I de França. El 1525 el va vèncer i el va fer presoner, però un any després, com que el rei francès va renunciar a Milà (que va ocupar el 1535), Nàpols i Gènova, el va deixar anar. El 1529, el papa Climent VII el va nomenar emperador del Sacre Imperi com a Carles V. L'imperi turc de Solimà I el Magnífic, amb el suport de Francesc I de França, va ser una gran amenaça per l'imperi de Carles. Del 1529 al 1532, els turcs van assetjar Viena i en la Mediterrània assetjaven els vaixells hispànics.
Carles V, defensor de la unitat religiosa catòlica, va veure distorsionada la seua tasca a causa del luteranisme que estava sorgint a Alemanya. Intentà negociar amb els protestants, però no va ser possible i finalment va combatre'ls. Malgrat que els va derrotar en algunes batalles (el 1547 a Mühlberg, per exemple), el luteranisme s'havia afermat a gran part de l'imperi i finalment Carles ho hagué de reconèixer el 1555 en la dieta d'Augsburg.
Abdicació i herència
Cansat de les nombroses guerres, en les abdicacions de Brussel•les de 1555-1556, Carles I va deixar la corona Imperial del Sacre Imperi Romanogermànic al seu germà Ferran I d'Àustria i les de Castella i Lleó i Aragó, juntament amb les Índies Occidentals i les places nord-africanes al seu fill gran Felip II de Castella. Va retornar a Castella i el dia 3 de febrer de 1557 es va recloure al monestir de Yuste, Càceres, on va morir el 21 de setembre de 1558.
Carles I a Vila-real
El rei Carles I va visitar la vila en dues ocasions, al maig de 1528 després d'haver efectuat la seua entrada triomfal a València i camí de Montsó per a celebrar les sessions de les Corts, i el 29 de setembre de 1542, de retorn d'aquella mateixa vila. Les relacions amb el monarca varen tenir diferents daltabaixos. Només arribar a la península el jove hereu, el Consell de Vila-real li va fer presentar els seus temors per la indefensió davant els abusos de la noblesa de la contornada, i al 1520 va donar mostres d'alegria per la seua entronització. Però l'actitud de Vila-real durant la questió de les Germanioes va ser molt vacil·lant i malgrat que el rei va instar la vila que es mantinguera fidel i no fera costat als agermanats, al 1521 les tropes reials comandades pel duc de Sogorb varen atacar la població, incendiant-la i produïnt greus prejudicis als habitants. Tot i aixó, les relacions varen ser restablertes i la vila va respondre a l'octubre de 1558 amb grans despeses en els funerals i les jornades de dol per la mort del monarca el mes anterior.
