El mercat de la vila
A diferència de la fira anual, celebrada sempre extramurs, primer front al portal d'Onda i després de 1730, quan va ser traslladada a les dates de les celebracions festives en honor de sant Pasqual, a la replaça davant del convent del Roser, el mercat de cada dissabte, concedit per Jaume I des de la Carta Pobla fundacional, va trobar als cantons i porxes de la plaça Major el seu lloc preferent des dels primers temps de la vila. Cal dir també que era a l’entorn de la plaça porxada on es trobaven les carnisseries (del cabró i del moltó), els hostals i les tavernes, l’almodí o “botiga del forment” i l’estanc de la sal.
Sota el control del “mustasaf”, oficial del Consell municipal encarregat de vigilar la precisió del pes i de les mesures, el mercat setmanal oferia, com queda reflectit a les Ordenances medievals recopilades per l'advocat i polític local Manuel Montesinos, una heterogènia varietat de productes per al consum quotidià que anaven des de les espardenyes fins a l’aviram (“polls, gallines, oques, ànecs, perdius”).
Amb el temps, inclús, la pluralitat de les mercaderies va anar augmentant i així, per exemple, al 1424 es prenen acords per tal de gravar amb imposts productes del mercat com ara “oli, figues, llegums, fruits secs, safrà i altres espècies, cera, formatges, roba, llana, estam, lli, cuir, sagí, pells, mels, teixits de seda i cotó, joies, pells, pesca salada, armes i eines” entre altres moltíssims més.
A la plaça de Colom
 El mercat, a principis del segle XX |
L’increment del comerç va fer així mateix, necessàries, nombroses disposicions del control de les vendes, de l’accés de mercaderies foranies i inclús en temps d’epidèmies, regulacions per a la realització de compravendes amb els comerciants extramurs, fora dels portals de la vila.
El mercat setmanal, establert des del seu origen per al dia dissabte (tot i que al 1427 ha haver un intent de desplaçar-lo als dimecres), és manté durant sis segles ben acollit als porxes ogivals de la plaça, amb les parades de tant diversos objectes separades per cortines de roba, fins a l’any 1867, tot i alguna vacil•lació ocasional. Aleshores és decideix el seu trasllat a la plaça de sant Miquel, annexa a l’Església Major, i que ocupava l’espai de l’antic cementeri municipal, traslladat ja al 1816 al camí de l’Ermita, immediat al calvari.
A un costat de la plaça, ombrejada per diversos arbres, es va edificar al 1895, amb disseny de l'arquitecte provincial Manuel Montesinos, una galeria porxada per als dies de pluja i, sobre aquesta, diverses sales que foren durant prou temps utilitzades com a escoles municipals complementàries de les “del Campanar”, i més tard com a seu dels jutjats locals, mentre que la plaça canviava la seua denominació en ser dedicada al 1892 a Cristòfor Colom.
 Interior de l'antic mercat |
Aquest centre comercial va tancar definitivament les portes al novembre de 1970 a la fi de ser enderrocada tota l’estructura i procedir a l’edificació d’una nova construcció tancada que encara persisteix, tot i que el declivi de l’activitat diària al seu entorn haja provocat la cessió de la major part dels espais per a altres serveis ciutadans, fent conviure novament l’activitat judicial, cada vegada més intensa, amb les escasses parades de venda que testimonien l’antic ús comercial.
Durant el procés de renovació de l’edifici, l’activitat del mercat va passar al solar d’un antic cinema d’estiu (“El Caserío”), a la confluència del camí de la Mar amb l’actual avinguda Tàrrega, mentre que la saturació de les parades de dissabte aconsellaren el desdoblament a una altra sessió de venda els dimecres i que la venda ambulant de fruites i verdures se segregara, portant-la a diverses ubicacions, com el vell Barranquet, la plaça de Sagunt o la del Llaurador. A hores d’ara, ambdós mercats populars, tenen lloc a l’aparcament de l’avinguda d’Europa, a les afores del sud de la ciutat.
La pescateria
 Pescateria, a la placeta al costat de l'esglèsia Major |
Allí va estar fins a l’any 1870, quan amb l’intent de replantar de plàtans tot el passeig de “l’Alameda”, va fer aconsellable evitar les aglomeracions de la gent i se destina com a lloc de venda de la pesca l’anomenada placeta “de la calç” a prop del campanar, compartint-la en dies diversos amb els ferrers i manyans que també al mateix punt exposaven les seues habilitats artesanals (tot i que per algunes protestes sembla que preferien la protecció dels porxes de la plaça Major).
El cobertís de teules que en aquest lloc allotjava dos grans bancs de pedra per a la venda dels diversos pescaters, va ser enderrocat l’any 1960 en traslladar-se l’activitat a les porxades de la plaça de Colom, al costat del mercat general, i posteriorment a l’interior del nou edifici. Cal esmentar que als anys de la II República es va planificar una pescateria aprofitant el solar de la fàbrica de l’Església i algunes cases expropiades al carrer dels Àngels, però el projecte de la nou, tot i que dissenyat per complet, no va arribar mai a executar-se.
Altres mercats
Front a aquell vell cobertís i l’entorn de la torre de les campanes varen instal•lar-se també, a finals del segle XIX i començament del XX, les casetes per a la venda de la carn, mercat que arribava al seu apogeu la vespra del Nadal quan també els particulars que havia criat animals idonis per a la celebració: corders, cabrits i inclús algun porc, els sacrificaven i, amb les corresponents garanties sanitàries, exposaven els productes derivats de la matança durant un dia sencer.
En aquesta mateixa zona, ara carrer del Comte d’Albay, tenia lloc als matins dominicals de la tardor la venda d’aus cantores (verderols, merles, caderneres, etc.) i, al peu mateix del campanar, acostumaven a concentrar-se segons la temporada els venedors de grà, pinsos i forratge per a les cavalleries, mentre que la força dels animals de tir va ser imprescindible per a les tasques agràries. A la volta del cantó, al carrer de sant Roc, acodiren igualment els esparters i sarriers per a vendre espardenyes, sogues, cabassos, cistells i tota mena de realitzacions artesanals en palma i cànem.
L'ùnic d'aquests mercats populars que encara perdura és el porrat de joguines, de dolços, de turrons i fruits secs, que des de la segona meitat del XIX se celebra com a preparatori de les festes nadalenques el darrer diumenge de novembre. Una errònia interpretació històrica fa que se'l conega com a "fira de santa Caterina", atribuint-li una antiguitat que no té, en confondre'l amb la fira medieval assignada per Jaume I en la Carta Pobla, i que al 1730 va ser afegida a les celebracions de Sant Pasqual, on encara continua.
La venda d’animals vius, per la seua part, va perdurar fins a ben avançats els anys cinquanta del passat segle a la “Murà”, al final de l’eixample, el matí dels dissabtes. A l’esquerra de la carretera cap a Borriana s’exposaven cabrits, corders i porcells, mentre que en la direcció contrària se concentraven les gàbies de tots els tamanys de l’aviram: pollastres, gallines, oques, així com gran quantitat de conills criats als domicilis particulars i destinats, habitualment, als dinars del cap de setmana.
El tipisme d’aquests mercadets ocasionals, que compartien protagonisme comercial amb el mercat central, es complementava amb la venda a les vaqueries, tavernes i la dels particulars que oferien a la porta de casa diversos productes de l’horta (tomaques, carabassa, bajoques, de cultiu propi) es complementava amb els venedors ambulants (oli, gelats, terra d’escurar, gelats, gambeta, terrissa, etc.) que pregonaven de viva veu pels carrers i cantons l’excel•lència dels seus productes.
