El porrat
"Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer", diu el refranyer popular, la qual cosa significa que amb la celebració del dia de Sant Antoni Abat, se presenta el primer dels porrats valencians que se celebren a llarg de l'any, entre altres el de Sant Vicent Màrtir, el de Sant Josep, el de Sant Blai i, en desembre, el de Santa Llúcia. A molts llocs les firetes de porrat se complementen amb actes religiosos, menjars populars, o mercats amb activitats artesanals a l’estil de les fires medievals, però amb la diferència que els porrats tenen la duració d’una sola jornada, i no quinze com aleshores.
Tradició històrica
Remuntar-se a la història del porrat és, com quasi sempre a terres valencianes, viatjar al l'època musulmana . Alguns historiadors atribueixen l'origen del porrat a "coses dels moros", a propòsit de que sembla que el cigrons torrats -torrat o porrat- formava part del menú de les celebracions dels musulmans valencians, i especialment en els casaments, a manera de tribut a les núvies, coneguda la preferència dels musulmans pels fruits secs. Altres, per la seua banda, remunten el costum de vendre porrat ni més ni menys que a l'època dels romans, assenyalant que autors clàssics com Horaci, en la seua “Epístola als Pisons”, esmenta el costum d'aquells de comprar cigrons torrats com a distracció i llaminadura.
El porrat entra en la tradició pròpiament valenciana després de la Conquesta, en torn al dia nou d’octubre, festivitat de sant Donís, en què la capital del regne celebrava la triomfal entrada de Jaume I el Conqueridor a València. Se situa l’inici del costum de fer porrats als primers temps d'esta celebració i que a la festiva data havia costum d'obsequiar amb xufes, tramussos, faves bullides, ametles i cigrons torrats, tradició que va anar variant en quant als productes objecte d'obsequi, però que va arrelar i es va estendre, tal qual, a altres festivitats, especialment a les nombroses i populars festes de carrer que celebraven els bulliciosos barris medievals. Son especialment importants els porrats de Gandia, Oliva, Tavernes de la Valldigna i la Font d’en Carrós.
Imitant el costum musulmà, els joves feien obsequi a les xiques durant els porrats d’un grapat de dolços i de fruits secs envoltats amb un mocador, de manera que “la mocadorà” se va convertir en símbol de la galania, i sant Donís considerat tradicionalment per aquest motiu entre els valencians com patró dels enamorats, fins que costums alienes el van substituir per altres patronatges més comercialitzats.
El porrat de Vila-real
A Vila-real, el costum del porrat i de la “mocadorà” a les dones, se va situar des del segle XIX al darrer diumenge de novembre, amb una fireta pre-nadalenca en la que a la plaça Major i els carreres del voltant se venien senzilles joguines, productes derivats de la matança dels porcs (per la qual cosa se l'anomenava "fira de la llonganissa"), fruits secs, dàtils, orellanes, arrops, torrons, i altres dolços. Aquest mercat d’un sol dia se complementava amb el de la carn o “del moltó” a les setmanes següents, tot preparant el Nadal.
La coincidència de les dates, pròximes a la festivitat de santa Caterina d’Alexandria que litúrgicament se celebra el dia 25 de novembre, va fer pensar alguns autors a començaments del passat segle que aquest porrat era una continuïtat de la històrica fira anual de la vila, que habitualment era iniciada el dia 11 de novembre (festa de sant Martí) i clausurada aquell dia 25 després de quinze jornades de duració, però la realitat és que l’antiga fira ja havia estat traslladada pel Consell de la Vila a l’entorn de les festivitats en honor de sant Pasqual Baylón al segle XVIII, per la qual cosa resulta evident que no hi ha relació entre els dos fets comercials i festius.
