Junta Central de Setmana Santa

La Junta Central de Setmana Santa va celebrar la seua primera sessió el 12 de març de 1974 per tal de coordinar l’acció de totes les Confraries i Germandats locals en els actes processionals i religiosos durant aquest període de l’any litúrgic. Amb la Direcció espiritual i executiva d’un sacerdot, la Junta està conformada per cinc directius amb càrrec i un conjunt de vint representants, elegits pels membres de les deu associacions integrades, que s’aproximen a un total de quasi tres mil components.

La Junta Central, no sols estableix el protocol de celebració de les desfilades, sinó que manté els contactes amb les altres organitzacions diocesanes de caràcter semblant i promou activitats complementàries com un concurs de cartells anunciadors de les celebracions, el “Pregó” oficial dels actes, confiat a mantenidors literaris de relleu i amb intervencions musicals, l’edició d’un butlletí anual amb informacions generals i articles formatius, a més de resoldre totes les incidències organitzatives.

Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang de Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat

El seu funcionament està documentat des del segle XVI, sembla confirmada la seua creació cap a 1546 i consta que, des dels primers moments celebrava els oficis del Dijous Sant en la seua capella i realitzava una processó amb els confrares habillats amb la vesta roja i capa negra característica.

A les celebracions actuals els membres de la Molt Il·lustre Confraria de la Sang incorporen la presència material dels Improperis o emblemes de la Passió, el grup de tres clavaris, amb teula i vesta negra de llarga cua que són portadors de la creu alçada amb el sudari, i l’esquadra de soldats romans, de vistosos uniformes que en la processó del dimecres i en el Via Crucis del divendres matí acompanyen el Natzarè penitent amb la creu, i en la processó del Divendres Sant la imatge del Crist Jacent. L’escultor José Ortells va ser al 1958 el creador de l’actual imatge de l’Ecce Homo, escultura que encara es reserva a la xicoteta capella de la Sang, memòria de l’antic temple.

En temps més recents varen crear una nova secció sota l’advocació de la Mare de Déu de la Soledat, amb imatge estrenada al 1945, que processiona amb els colors negre a la túnica i roig a la capa, mentre que la secció de "la Sang" porta blanca la capa.

Germandat Franciscana de Terra Santa

Relacionada amb la Tercera Orde Franciscana, sembla haver començat la seua activitat al 1609 i tenia la seu al convent alcantarí de Sant Pasqual i, fins als anys trenta iniciava la seua desfilada pel raval i el carrer Major des d’on, unida als confrares de la Sang, arribava a l’Arxiprestal. En temps passats organitzava el “Via Crucis” que, pel carrer de Santa Clara anava fins al Calvari i tornava pel de l’Ermita. Ara continua la tradició en la matinada del Divendres, des del convent dels franciscans, pels ravals i el carrer Major fins a la basílica. Fins a l’any 1928 els membres portaven vestimenta seglar, però aleshores van adoptar una túnica blanca. Des del 1955 els confrares porten vesta i caputxó morat, amb vores grogues, i capa de color blau. En el seu emblema uneixen els braços encreuats dels franciscans amb la creu potençada de Jerusalem, significant la devoció als Llocs de Terra Santa. Desfilen amb els passos de “Jesús flagel•lat” (antiga talla d’Olot), l’anomenada “Dolorosa de sant Pasqual” (obra escultòrica de l’artista valencià Carmelo Vicent), “Jesús amb la creu” (de Pasqual Amorós) i "L'oració de Jesús a l'hort", que habitualment està exposada a la basílica de Sant Pasqual.

Venerable Orde Tercera del Carme

Des de la seua creació a Vila-real, els membres terciaris carmelitans varen participar en les processons del diumenge de Rams i de Divendres Sant, acompanyant una imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Fins no fa molt de temps un grup de cantors acompanyava les andes cantant les “Lamentacions”, el “Miserere” i l'“Stabat Mater”. L’any 1953 es va decidir la participació d’una secció amb vestes, que en l’actualitat s’han uniformitzat portant túnica i caputxó de color marró i capa blanca, corretja de cuir negre i guants blancs. Desfilen amb el pas de la “Pietat” o dels Dolors, amb una imatge original de Julio Fuster que durant tot l’any és venerada a l’altar corresponen de l’Església Arxiprestal i presideix la Junta dels confrares, que porten l’emblema de la Orde Carmelitana, un religiós representant de la comunitat local.

Germandat del Sant Sepulcre

Fitxer:Sepulcre.jpg

250px

Es va originar el 14 de març de 1944, formada per diversos membres del col•lectiu local d’Acció Catòlica, dirigits en aquells moments per qui era l’arxiprest Mossèn Vicente Enrique y Tarancón. La nova germandat va elegir com emblema la creu dels croats de Terra Santa que porta encastada una corona d’espines com a símbol de la Passió. La vesta consisteix en túnica i caputxó morat, capa blanca amb guants i cíngol del mateix color i sandàlies negres. Amb aquest uniforme van la vetlla del Sagrament el Dijous Sant i, amb la col·laboració de la Confraria de la Santa Faç, foren els organitzadors del tradicional sermó de les “Set Paraules” a l’Arxiprestal, pronunciat per eminents oradors. El “Crist jacent” que acompanyen a la processó de Divendres Sant és obra mestra de l’escultor José Ortells i es conserva a l’Església Arxiprestal, a l’altar de la Mare de Déu del Rosari.

Germandat de la Santa Faç

Sorgida per iniciativa d’un grup d’amics al 1945, a l’any següent ja participaren a les desfilades processionals amb una senzilla creu amb el llenç del Sant Rostre, vestits de seglar i amb el medalló de la germandat que reprodueix igualment la Faç de Crist. Des de 1949 i juntament amb els membres del Sant Sepulcre promogueren la predicació de les “Set Paraules”, solemne acte al que eren convidats eminents oradors sagrats i que va decaure pels canvis litúrgics. Els membres adoptaren com a vesta una túnica blava representant la glòria i la capa roja com a símbol de sacrifici. Al 1954 estrenaren la imatge de la “Verònica” tallada per José Ortells, a la qual el mateix escultor va afegir la de “Jesús amb la creu” formant un grup que es pot admirar habitualment a l’Església Arxiprestal. Varen crear una secció infantil masculina de natzarens que desfilaven amb creus de cartró i de xiquetes amb diverses representacions de personatges evangèlics.

Germandat de la Santa Creu i de la Mare de Déu de les Angústies

A partir d’un grup de joves membres de l’Adoració Nocturna, del torn de Sant Jaume, va ser fundada el 17 d’abril de 1952. Sense tenir passos propis encara, en la primera ocasió varen desfilar amb una imatge prestada. Més tard varen adquirir una representació de Maria al peu de la creu, obra de l’escultor valencià Octavio Vicent (1959). En un primer moment volgueren anomenar la imatge i la confraria amb el nom de la “Soledat”, però en haver-se creat la nova secció de la “Sang”, es posaren un nom distint. Portaven als primers moments túnica malva i capa reversible de colors blanc i verd, però al 1966 adoptaren exclusivament el color verd per a l’uniforme amb caputxó blanc. A l’emblema combinaren la creu de l’orde de Sant Jaume, amb la corona d’espines, la forma hexagonal pròpia de les associacions marianes, i una lletra “A” (d’angoixa”) travessada per l’extrem inferior de la creu, simbolitzant el dolor. Entre altres innovacions varen realitzar l’ornament de la carrossa de talla sobredaurada amb multitud de clavells, a l’estil andalús, i els cremallers elèctrics.

Confraria de la Verge dels Dolors

Va ser fundada al 1952, a la mateixa data que la de la Santa Creu, i amb una motivació eminentment mariana, en no existir encara cap confraria dedicada a la Mare de Déu, per la qual cosa en el seu emblema varen situar l'hexàgon de les associacions marianes, rodejat amb set punyals, significant els diferents Dolors atribuïts tradicionalment com patits per Maria en veure la Passió del seu fill. La imatge (1953) de la Verge dels Dolors que acompanyen els confrares va ser la primera talla feta per José Ortells per a la Setmana Santa de Vila-real. Per fer front a les despeses la confraria va organitzar una recaptació de fons amb una campanya a nivell estatal, i especialment des de l’àmbit local, entre totes les dones que portaren el nom de Dolors en totes les seues variants. En record d’aquestes aportacions la imatge porta una joia de plata en forma de cor. El primer any la imatge va portar tan sols un vel de color blanc, però al següent va estrenar el magnífic mant de vellut negre brodat en or que la caracteritza, renovat al 2012. Els membres porten túnica i caputxó malva amb capa blava i solen anar acompanyats de nombrosos penitents seglars que han fet promesa.

Confraria del Santíssim Crist de l’Hospital

Creada al 2001 per un col·lectiu de veïns del barri de l’Hospital, devots de la imatge venerada a la capella barroca d’aquell antic edifici, durant un curt de temps recent monestir de religioses dominiques, i ara propietat del bisbat. La seua intenció va ser la d’aportar un increment de seriositat i espiritualitat a les desfilades locals, creant per la seua banda la “processó del silenci” que a la mitjanit del Dijous recorre diferents carrers del barri, enmig d’una respectuosa quietud. En un principi es plantejaren emprar per als actes processionals la imatge del Crist tallada per Pasqual Amorós, però desprès d'haver intervingut els primers anys amb la imatge del "Crist dels Afligits", van encarregar la seua pròpia representació del crucificat, el "Crist del Silenci" talla policromada dels tallers de Luis Salmerón (2005), que és portada a l’esquena per grups dels seus membres, de manera que es va respectar així la tradició que fa que aquella imatge solament siga mostrada per la via pública en ocasions excepcionals. Els confrares varen elegir per a la seua vesta i capa el color morat.

Confraria de Santa Maria Magdalena

Acollida des de 2002 a la parròquia de Santa Isabel d’Aragó, on celebra totes les activitats litúrgiques i devocionals, la nova confraria va aportar a les desfilades de la Setmana Santa local la figura d’un dels personatges femenins més representatius del relat evangèlic de la Passió, obra de l'escultor Manuel Ramos Corona. Al 2009 han incorporat a les desfilades una imatge del mateix autor, representant la figura de Sant Joan Evangelista. Els confrares porten caputxó de color os i capa morada. Té una secció infantil, amb joves confrares que realitzen una processó especialment dedicada, i que son portadors del seu propi pas i imatge de reduïda grandària.

Venerable Confraria del Nostre Pare Jesús el Natzarè i de Maria Santíssima de la Caritat

Feligresos de la parròquia dels Sants Evangelistes, en bona proporció immigrants procedents de terres andaluses, es van plantejar al 2003 la seua integració en la Setmana Santa local, enriquint-la amb els matisos diferencials del seu origen. Així, la imatge de “Jesús portant la creu” és arrossegada per “costalers” en una plataforma de gran alçada ornamentada amb flors i fanals, que es mou amb l’esforç dels confrares dirigits per un capatàs i a toc de campana. L'obra és original de l'imatger José Mª García Gallardo. També l’uniforme dels “natzarens”, en color bordeus i negre, difereix dels tradicionals per l’ús de grans cirials i d’un gran medalló barroc amb l’emblema de la confraria, gran creu potençada amb quatre creus menors. La confraria ha aportat un grup juvenil d’escolanets amb dalmàtiques i banda de música pròpia. Des de novembre de 2006 la confraria disposa igualment d’una nova de la imatge de la Mare de Déu de la Caritat, realitzada per l'esmentat artista, i que va processionar per primera vegada a la Setmana Santa de l'any 2009.