Fuster Rubert, Julio Pascual

Artista imatger (1910-1967)

Naix a Vila-real el 8 de novembre de 1910, al carrer del Pare Espuig. Els seus pares eren estatgers a la finca de “La Cènia”, propietat de Consuelo Font de Mora i Giner, “la Majorasga”. Després d’assistir a les escoles de la plaça Colom, les necessitats familiars i les seues inclinacions artístiques, fan que als catorze anys comence a assistir com a aprenent al taller de l’imatger Pasqual Amorós, al carrer de Bayarri, on ja havia donat els seus primers passos l’escultor José Ortells i on també se formaria Pedro Gil.

Amb Amorós coneix les tècniques essencials del modelat i la talla d’imatges, fins arribar a ser el deixeble que millor seguia les directrius del mestre, assumint el seu estil monumental i l’academicisme rigorós, i a més també pren contacte amb els artistes castellonencs amics de l’imatger, amb els quals mantindrà amb els anys una cordial relació i freqüent correspondència: Adsuara, Clará, Porcar i el mateix Ortells. Acabada la contesa civil, Fuster continua sent ajudant i pupil d’Amorós en els difícils anys de la postguerra, i l’ajudarà a refer moltes de les imatges religioses malmeses durant el conflicte.

Son anys en que les directrius polítiques, la influència nacional-catòlica en la societat i les exigències de les institucions demanen amb urgència la reposició d’imatges religioses i oficials, la qual cosa determina el seu camí artístic, allunyat de les noves tendències artístiques. Sota la direcció del seu mestre talla el rostre i les mans del Crist de l’Hospital (1942) i per si mateixa comença a elaborar obres personals, la primera de les quals (1939) és la imatge de Sant Pere en fusta policromada per a l’Arxiprestal, a la que seguiran la de Sant Vicent Ferrer a l’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, les de Sant Lluís Gonzaga i Sant Joan Berchmans per a la Congregació mariana dels Lluïsos, i successivament moltes altres imatges devotes per a confraries i clavaris de festes de carrer.

En morir Pasqual Amorós, obri el seu propi estudi taller al raval de sant Pasqual, on realitza per encàrrec retrats i obres de major relleu, com la Verge amb el Nen Jesús (1947), talla en fusta realitzada per a la seua pròpia contemplació i amb la que va participar a la Biennal d’escultura de Madrid a l’any següent, coneguda ara com “Madona Mater Dei” per trobar-se a aquest Seminari Diocesà, el gran “Crist per la Pau” (obra inacabada, destinada a la catedral de Burgos), o el crani reliquiari en argent per a les despulles de sant Pasqual amb el qual van ser portades al Congrés Eucarístic de Munic (Alemanya)l’any 1961.

La fama de Fuster, conegut popularment amb el renom familiar de “Mim”, s’estén per les comarques castellonenques des d’on li encarreguen la realització de trons i andes com ara els de la Immaculada a Vila-real i Almassora, el de la Mare de Déu de la Soledat a Nules, Santa Maria Magdalena a Moncofa, Sant Blai a Borriana, o el conjunt que sustenta la Mare de Déu de Lledó a la Basílica de Castelló.

Seues son també les monumentals andes processionals de la Mare de Déu de Gràcia, imatge de la que l’any 1964 va fer una personal reinterpretació, en substitució de l’antiga talla medieval destruïda a començaments de la guerra civil, que es pot apreciar a la capella del seu ermitori.

Altres obres destacades de Julio Fuster son la imatge del Santíssim Salvador a Onda, i obres en pedra tallades a “Industrias Pètreas” com el bust del botànic Carlos Pau a Sogorb, i, sobretot la monumental imatge de la Mare de Déu del Carme, de més de dos metres d’alçada, ubicada sobre un pedestal de huit metres a prop del far de l’illa Gran de les Columbretes. Fuster té igualment obres en centres religiosos i col•leccions particulars de Madrid, València, Alacant, Linares, Solsona, Vilavella i altres.

Mort el 8 de desembre de 1967, una de les seues darreres obres va ser el relleu en bronze del Cor de Jesús que presideix el seu sepulcre al cementeri de Vila-real.