Adoración Nocturna

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La primera vigília del col•lectiu religiós que a Vila-real va seguir el model fundat a Roma en 1810 per tal de fer vetlla nocturna d'oració davant el Sagrament Eucarístic, va ser celebrada a la parròquia de sant Jaume el 12 d’abril de 1886, promoguda pel devot Vicente Cortés Montoliu. La iniciativa va tenir tant d’èxit que quatre mesos més tard es varen establir dos torns d’adoradors de l’Eucaristia, que celebraven les respectives vigílies el primer i el tercer diumenge de cada mes. L’any 1909, l’associació va crear la secció de “Tarsicis”, és a dir, adoradors juvenils.

El moment de les Bodes d’Argent va coincidir amb la celebració a Madrid, al juny de 1911, del XII Congrés Eucarístic Internacional, al que els representants de Vila-real varen acudir portant les típiques bruses negres i l’estendard de sant Pasqual. La seua presència va crear expectació i va motivar la convocatòria d’una peregrinació nacional que el 7 de juliol següent va reunir a Vila-real una afluència de més de 10.000 persones. El cinquantenari de l’entitat va ser commemorat, amb molta dignitat i concurrència de fidels , però enmig de la forta tensió política que poc després desembocaria en el violent enfrontament civil. El 16 de maig de 1936 va haver una vigília especial al temple de sant Pasqual i en acabant, els adoradors procedents de tota Espanya varen ser obsequiats amb un esmorzar al casino de la Cooperativa Católico Agraria.

La restauració després de la guerra civil es va produir el 9 d’octubre de 1938, amb una vigília la nit del 30 al 31 d’aquell mes, en la festivitat de Crist Rei. Altres celebracions solemnes varen ser realitzades amb ocasió de la col•locació de la primera pedra del nou temple de sant Pasqual, i en la consagració al Immaculat Cor de Maria de la secció adoradora local. Anualment se celebrava una vigília a principis del mes de juliol en la capella de l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia, culminada per la celebració eucarística i la benedicció del terme, en una festa popularment coneguda com “de l’espiga”.


Bodes de Diamant.

Jublileo adoracion nocturna 1961.jpg
Jubileu.1961
Varen ser celebrades entre el 24 i el 30 d’abril de 1961. El pregó de les festes va ser pronunciat pel marqués de Vivel José Martínez Agulló, que era el vice-president del “Consejo Supremo de la Adoración Nocturna Española”. Varen predicar en el tridu els bisbes de València D. Rafael González, d’Albacete D. Arturo Tabera i de Solsona, D. Vicente Enrique i Tarancón. La gran vigília del dia 29 va culminar amb una Eucaristia presidida pel bisbe de Castelló D. José Pont i Gol, en la que se va repartir la comunió a més de huit mil persones. A continuació varen ser retornades les relíquies de sant Pasqual al seu temple en una magna concentració que va omplir tot el Raval i la plaça del Sant.

A començaments de 1975 les dones varen iniciar també els seus torns de vetlla, però la creació oficial de la secció va ser la nit del 17 de juny de 1978, en la primera vigília de l’Adoració Nocturna Femenina de Vila-real. Va ser beneïda la seua bandera, apadrinada pel Manuel Gil Rochera i María Vernia Carda, i pels seus noranta anys va ser homenatjat el veterà adorador Batiste Clausell.


Primer Centenari

Amb preparatius iniciats des d’un any abans, amb una vigília presidida pel bisbe D. José Mª Cases Deordal i altres vetlles efectuades mensualment a les diverses parròquies locals, l’associació va celebrar un segle d’existència els dies entre el 2 i el 15 d’abril de 1986. Les festivitats varen començar amb un acte literari que va tenir com a mantenidor a D. Vicente Pascual Moliner, prior del santuari de Lledó i on va intervenir amb un recital la Coral “Sant Jaume”. Els Tarsicis varen efectuar la seua vetlla la nit del dia 5 i varen predicar en el tridu l’arxiprest D. Juan Bta. Alba, l’arquebisbe de Tarragona D. José Pont i Gol, i el ja cardenal D. Vicente Enrique i Tarancón.

La culminació dels actes del Centenari va ser la Vigília Extraordinària Nacional de la nit del 12 d’abril, amb una desfilada de 147 banderes i milers de socis de seccions procedents de vint diòcesis espanyoles. Després del Te Deum inicial es van succeir els torns de vetlla davant el Sacrament a les diverses capelles i parròquies i, després d’una Missa concelebrada per 25 sacerdots, va ser portat el Santíssim amb la custòdia gòtica de l’Arxiprestal, en una impressionant processó silenciosa que va concloure en el temple sepulcre de sant Pasqual.