"Ecce Homo" (de José Pascual Ortells)

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ecce Homo
Aquesta obra escultòrica, propietat de la Confraria de la Puríssima Sang, desfila habitualment durant les celebracions de la Setmana Santa i se conserva en l’actualitat a l’Església Arxiprestal de Sant Jaume. Va ser una de les darreres obres d’imatgeria modelades per Josep Ortells quan l’any 1956 la Confraria va decidir la substitució de la imatge de l’Ecce Homo que ja tenia, obra de Pasqual Amorós, per una representació de major tamany i a la vista de les que l’escultor havia ja realitzat per a la "Hermandad Franciscana de Tierra Santa" (l’Oració a l’Hort), la Confraria del Sant Sepulcre (Crist Jacent) i altres entitats religioses locals.

Ortells va presentar als responsables de la Confraria al març de 1956 quatre esbossos a l’aquarel•la, amb diverses perspectives de l’escena de la Passió de Crist, unes vegades amb el personatge central de peu i altres assentat, entre les quals aquells prefereixen el conjunt format per Jesús, situat entre el procurador Ponç Pilat i un soldat romà, tot i que motius econòmics inclinaren els dirigents, després de quasi un any de dubtes, a fer l’encàrrec exclusiu de la figura central pensant en completar el conjunt en un moment posterior.

L’escultor realitza el modelat durant l’estiu de 1957, quan tenia ja complits els setanta anys i havia estat recentment jubilat dels seus càrrecs com a Escultor Anatòmic de la Facultat de Medicina a la Universitat Central de Madrid i de Catedràtic de Modelat d’Estàtua a l’Escola Central de Belles Arts de San Fernando. Les condicions del contracte assenyalaren un cost de quaranta cinc mil pessetes i, després d’haver passat la figura a matèria definitiva i el corresponent procés de policromat, la imatge va desfilar processionalment per primera vegada a la Setmana Santa de 1958.

La imatge de l’Ecce Homo, de ple volum, té una alçada de 180 cm. i se situa sobre un pedestal daurat de 65 per 50 cm. d’uns vint centímetres d’elevació. La imponent figura, major del natural, se representa coberta únicament amb un gran mantell porpra que forma grans plecs descendint del muscle esquerre i rodejant la cintura, al temps que li proporciona dinamisme a la representació anatòmica de minuciosos detalls que mostren la tortura de la flagel•lació que el personatge acaba de sofrir.

La posició dreta del cos presenta el característic moviment de flexió de les cames, fent avançar un dels genolls, que Ortells acostumava a donar a les seues figures. El rostre de Jesucrist, portant una corona d’espines, amb una suau inclinació cap al seu muscle dret, transmet a l’espectador una sensació de digna acceptació del sofriment, que no exclou la magnificència d’un autèntic rei malgrat la terrible corona de la que cauen gotes de sang la corda que li subjecta les mans en les que porta un rústic tros de canya que evoca com un ceptre, el mateix que el color de la roba que el cobreix, el burlesc caràcter reial al que Jesús és sotmès pels seus torturadors segons els textos evangèlics.

Este rostre de Jesucrist coronat d’espines serà traslladat poc de temps després a la làpida sepulcral del matrimoni format pel senyor Miquel Cantavella i la seua esposa Rosario Pitarch al cementeri de Vila-real, constituida per una peça rectangular de marbre negre sobre la qual se situa un relleu del bust de Jesús en marbre blanc, amb les corresponents inscripcions a ambdós costats.


Documentació: V. Lloréns Poy, "El escultor Ortells. Vida y obra de un maestro" (1989)