Sèquia de les Argamasses

Les argamasses

El traçat de la sèquia de les Argamasses roman encara dempeus en alguns trams, malgrat el temps, la descura i les agressions que ha patit. Des de l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia eixint, la senda que s'endinsa per la vall del Millars, sempre a la seua vora, de camí cap al pont de Santa Quitèria, ressegueix fidelment la línia de la sèquia. Ací i allà, hom descobreix ara un perfil insinuat, ara un fragment de mur, que revelen el pas antic de les aigües per aquell indret. Però el tram més espectacular aguaita des de dins del pantanet de Santa Quitèria. Allí, la sèquia ja ha guanyat altura i s'enlaira al cim d'uns murs escalonats d'argamassa que li donen el nom.

L'obra original fou realitzada en temps de la Pax Augusta (segle I de la nostra era) amb la intenció de fornir d'aigua la zona que avui coneixem com l'Horta. A trams, està feta de maçoneria, entre la qual s'han trobat fragments de ceràmica industrial de l'època. Però en aquells indrets on així ho exigia la morfologia del terreny, els seus constructors excavaren directament en la roca. La seua història està ben documentada als llibres de Claveria del Consell, que recullen les distintes reparacions de què fou objecte.

En el repartiment de terres posterior a la concessió de la Carta Pobla a Vila-real, Jaume I dividí en dos la vella sèquia romana a partir d'un punt situat aigües avall del pont de Santa Quitèria. Des d'aleshores, l'antiga sèquia romana que discorria des de l'ermita als partidors, s'anomenaria sèquia Major construïda a càrrec de les rendes de Borriana a les que va renunciar el m,onarca. Les noves branques nascudes arran la bifurcació s'anomenarien sèquia Jussana la de baix i sèquia Sobirana la de dalt.

Les Argamasses s'usaren fins l'any 1869

La sèquia de les Argamasses, a diferència de les altres que integraven la xarxa de regs romana, ha estat en ple ús fins l'any 1869. Aleshores, es posà en funcionament el túnel que va del molí de Bisbal a les "Tres Penyetes", construït per evitar els constants trencaments que patia la sèquia romana. En 1871, la Comunitat de Regants ordenà fer un altre túnel que, prenent les aigües de l'assut, les conduïra en línia recta fins un punt situat més avall de l'ermitori de la Mare de Déu de Gràcia. Aquesta utilització continuada durant 19 segles ha provocat que l'obra presente avui aportacions d'èpoques distintes, sobretot pel que fa a la maçoneria. Tot i això, les excavacions fetes en la roca no han patit cap modificació des que foren practicades en època romana.

Localització al terme municipal. Vista aèria.

Font: Vicent Usó Mezquita