Pont de Santa Quitèria
 El pont medieval sobre el Millars |
Es tracta d'un pont del Camí Real, proper a l'ermita de Santa Quitèria, sobre el riu Millars entre els municipis d'Almassora i Vila-real. Està inclòs en l'entorn de protecció del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars (Ordre de 13 de juliol de 2004, de la Conselleria de Territori i Habitatge, DOGV de 27 Juliol 2004).
No es coneix la data exacta de construcció del pont, i la primera referència històrica trobada data de 1275, quan Jaume I concedeix a Pere Dahera, veí de Vila-real, la fundació d'un hospital i la supervisió de les obres d'un pont de pedra que ha de fer sobre el riu Millars. El pont com a tal constitueix una peça única entre les tipologies de ponts medievals en estar construït amb arcs en lloc de voltes.
La longitud total és de 154'88 metres, i l'amplada mitjana de 3'37 metres. El pont està format per dos estreps extrems, set piles intermèdies amb esperons i huit vans, set d'ells semblants, amb llums entre 11,59 i 12,65 metres, i un altre més curt de 6,80 metres de llum. Cada arcada la formen, al seu torn, quatre arcs independents que es reparteixen el pes de l'estructura. La part superior consta d'un viaducte de 3,60 metres d'amplària i una barana massissa a cada costat.
Els tallamars aigües amunt es prolonguen fins a l'altura dels ampits, formant en la calçada uns espais laterals de forma triangular anomenats arrambadors, que fan compatible el pas de vehicles i vianants. El prisma triangular sobreix de l'estructura i afronta amb la seua punta la força dinàmica del corrent, de manera que la puga dividir i resulte esmorteït així l'impacte de l'aigua sobre l'obra.
Els tallamars i piles són de carreuat fins a l'arrencada dels arcs, alçada a partir de la qual s'utilitza maçoneria, excepte en les cantonades on es continua amb carreus. Els arcs són d'una sola rosca de dovelles de marès. Sobre aquesta rosca s'eleven els carcanyols amb una fàbrica de pedres irregulars fins a assolir el nivell del tauler, format per lloses de pedra que es recolzen en forma de llindes. Els ampits estan construïts també amb fàbrica de pedres. En l'última restauració realitzada es va reposar el paviment de llambordes. Actualment, el pas sobre la calçada, asfaltada amb tècniques modernes, està restringit per uns limitadors d'altura als vehicles menys pesats.
El que fa excepcional aquest pont és el sistema estructural: en lloc d'utilitzar l'habitual sistema de volta contínua, les obertures es cobreixen mitjançant quatre arcs diafragma independents, sobre els quals es recolzen unes lloses-llinda de pedra d'arc a arc, formant la base del tauler. Aquesta tipologia té poques referències de ponts a Espanya (antic pont de Jérica sobre el riu Palància, pont a Onda sobre el riu Sonella), encara que sí ve descrita en el “Diccionari raonat de l’arquitectura” de Viollet-le-Duc, amb exemples realitzats entre els segles XII i XIII a la regió francesa de Poitou.
El 21 de juny de 1652, la caiguda d'un llamp va destruir la creu de terme col·locada eal 1583 sobre un dels tallamars centrals en record d’una gran avinguda d’aigües, fet que es recull en una inscripció sobre la base de l’antic peiró. Les tasques de reparació posteriors afecten tant el pedestal de la creu com als ampits i arrambadors.
