Comunitat de Regants
L'Ajuntament de Vila-real va acordar el 1841 la formació d'un organisme autònom, la Junta d'Aigües, per a la bona administració del reg. La Junta desenvoluparà aquestes funcions fins a l'aparició de les successives Lleis d'Aigües promogudes pel govern central. La Llei de 1866 va representar el primer intent de regular específicament les aigües territorials espanyoles, encara que no va arribar a entrar en vigor a causa el període revolucionari que va donar lloc a la Primera República. Els seus principis bàsics, però, van passar en gran part a la Llei de 1879, entre ells el del domini públic de les corrents naturals, els llits i les riberes dels rius.
Constitució de la Comunitat
Amb la posada en vigència d'aquestes normes comencen a formar-se en Espanya les diverses Comunitats de Regants. Una de les primeres és la de Vila-real, el primer Reglament de la qual s'aprova el 4 d'octubre de 1869. En ell s'assenyala com a funció prioritària l'administració de les aigües de reg, gestionant les obres hidràuliques d'aprovisionament, conducció i distribució dels cabals concedits, i finançant de manera associativa les obres realitzades i la seua explotació. El 6 de gener de 1870 se constitueix el primer Sindicat de Regs de Vila-real, presidit per l'advocat José Más Salvador
La Comunitat de Regants té personalitat jurídica pròpia, exercida de manera corporativa i participativa, a través dels seus càrrecs electes i amb tres actuacions fonamentals: policia, foment i servei públic. L'òrgan sobirà de la Comunitat és l'Assemblea General de Regants, formada ara per més de cinc mil comuners, que a més de funcions legislatives en normes i pressupostos, trien el President, el Sindicat de Regs, o Junta de Govern, amb funció executiva, i als deu comuners del Jurat de Reg encarregats, en funció de tribunal, de donar solucions ràpides als problemes que els regants poden plantejar.
Des del moment de la seua creació la Comunitat de Regants va impulsar notables millores en el sistema de distribució de les aigües: el 1871 s'obre una sèquia minada a la zona denominada "les Argamasses", en les proximitats de l'ermita de Santa Quitèria, i poc després es procedeix a la consolidació de l'assut i a obrir un altre túnel de 492 metres per reconduir de manera subterrània les aigües a partir de la gola de l'assut, travessant tot el Termet de la Mare de Déu de Gràcia.
En els primers anys la Comunitat utilitza instal·lacions municipals, però el 1887 es procedeix a la construcció d'un edifici social propi, dissenyat per l'arquitecte provincial Manuel Montesinos Arlandis, amb un magnífic Saló d'Actes que a principis del segle XX serà decorat en el seu sostre i murs pel pintor Joan Bosch amb ornamentacions modernistes i grans murals al·legòrics. A més del seu ús per la Comunitat, l'edifici serà seu d'importants actes socials i culturals. En ell va ser celebrat l'únic concert del guitarrista Tàrrega a Vila-real, va ser el marc per a la solemne estrena de l'Himne de la Ciutat, obra del mestre José Goterris i han tingut lloc conferències de tipus social, sanitari o d'impuls del cooperativisme, exposicions i assemblees.
Les noves oficines de l'entitat van ser inaugurades el febrer de 2010. En les dues primeres plantes de l'edifici, de caràcter molt funcional es dóna atenció personalitzada als comuners, es realitza la gestió del reg localitzat i l'activitat administrativa. A la planta superior es troben la sala de reunions i els arxius de l'entitat, conservadors d’una important documentació històrica. Una antena de comunicació a la coberta permet la connexió amb els diversos serveis externs. Els tradicionals bans públics a viva veu del pregoner han estat substituits per un eficient sistema aprofitant les noves tecnologies comunicatives.
Reg tradicional i per degoteig
L'àmbit territorial de la Comunitat abasta prop de trenta mil fanecades en els municipis de Vila-real, Borriana i Alqueries a través de la sèquia Major amb els seus dos ramals subsidiaris i una xarxa de canals i files revestides de formigó en els anys seixanta i setanta, per dotar de regadiu a dotze mil parcel·les mitjançant gairebé 300 quilòmetres de canalització. Fins al 1978 els dies i torns de reg eren anunciats mitjançant bans públics de viva veu pels pregoners de la Comunitat.
Des de 1981 la Comunitat de Regants pot complementar el seu cabal d'aigua en cas de sequera amb el bombeig d'uns 25 mil litres per minut des de l'estació depuradora municipal de Vora Riu fins a la capçalera de la sèquia Major, a uns dos quilòmetres. Igualment en la darrera dècada del segle XX se va procedir a la instal•lació de tres pous de sondeig per a moments d'escassetat i se va arribar a acords amb societats particulars per a l'ús d'altres quatre pous.
La Comunitat és copropietària des de 1985 de l'embassament del Millars situat al costat de l'ermita de Santa Quitèria. La seua construcció va permetre la millor regulació i control de les aigües del riu durant la nit i la millora de les condicions de treball de zeladors i regants en horari diürn.
La Junta General Extraordinària de febrer de 1999 va aprovar el canvi del sistema de reg tradicional a localitzat. Entre l'any 2000 i el 2009 i amb un cost de vint milions d'euros s'han realitzat les instal•lacions que permeten en l'actualitat la prestació del servei a més de 22 mil fanecades.
La construcció de tres basses en les partides de les Solades i Carinyena a Vila-real, i a la de Cap de Terme al municipi d’Alqueries, permet el reg per degoteig que proporciona als cítrics una major uniformitat i qualitat de la fruita, millor calibre i l'evitació de plagues provocades pel contacte directe amb l'aigua, a més d'un considerable estalvi d'aigua i de fertilitzants. Els tres capçals del reg localitzat consten d'un embassament, una estació de bombeig, una estació d'abonat sòlid, una estació de filtrat, calderons anticops d'ariet i tota una xarxa de canonades i hidrants.
La capacitat total de les basses s'aproxima als cinquanta mil metres cúbics. Els grups de bombeig pressionen l'aigua a 2,5 kg. per centímetre cúbic. Quant a les estacions d'abonat dels tres sectors, tenen un funcionament automatitzat, amb dues sitges de 35 metres cúbics i una menor de sis metres cúbics.
Projecció social
A l'estació de bombeig de les Solades, la Comunitat de Regants de Vila-real ha procurat la conservació de l'alqueria de Peiró, edificada a finals del segle XVII, integrant-la en el patrimoni rural del municipi. Així mateix, la recent rehabilitació de la casa de l'Assut, construïda el 1929, la possibilita com un important Centre d'Interpretació de l'aprofitament de les aigües del Millars per al regadiu.
Amb l'oferiment de les seues instal·lacions per a la realització d'exposicions, assemblees i actes de caire social, la Comunitat de Regants de Vila-real no només manté el rigor del seu servei al desenvolupament agrari a través de la història, sinó que procura obrir-se al món de l'educació i de la cultura, projectant els seus valors d'esforç solidari i de constant innovació al conjunt de la societat contemporània.
