La fira de Santa Caterina

La fira de Santa Caterina, celebrada cada any el darrer diumenge del mes de novembre, és un mercat popular amb més d’un segle d’antiguitat que a les darreres dècades ha anat assolint una gran força comercial i de participació.

En el seu origen, a mitjans del segle XIX, era un porrat de preparació del Nadal en el que, a més de la venda dels productes derivats de la matança dels porcs, motiu pel qual ha estat coneguda de manera col·loquial com fira de la llonganissa, es posaven a l’abast dels compradors dolços, torrons, fruits secs, alguns productes artesanals i menudes joguines per als xiquets. La seua ubicació tradicional va ser la plaça de la vila, estenent-se poc més enllà de la propera torre campanar de l’Església Arxiprestal. A diferència de la significació popular, la seua mínima projecció econòmica té nula repercussió als mitjans de comunicació local durant la primera part del segle XX ni tampoc als registres municipals.

En incrementar-se el nombre de venedors, especialment a partir dels anys seixanta del passat segle, la fira va ser traslladada a l’avinguda de La Murà, ocasionalment en qualsevol d’ambdues direccions, i al moment present abasta des de la plaça Major fins al barri de l’Hospital, creixent també per bona part del barranquet, avinguda de José Ramón Batalla, amb la venda no sols dels productes originaris, sinó de gran pluralitat de productes alimentaris, artesania de variada procedència, diversitat de joguines (durant un temps i en posar-se de moda el seu ús va ser també coneguda com la fira del pito), i inclús reclam de moltes organitzacions i entitats socials.

La coincidència de la data de celebració, pròxima a la festa litúrgica de Santa Caterina d’Alexandria el dia 25 de novembre, i una errada d’interpretació difosa per mossèn Benito Traver en la seua obra Historia de Villarreal (1909), sense cap base documental, fa que sovint continue confonent-se este simple mercat pre-nadalenc amb la històrica fira medieval atorgada per Jaume I a la vila en la Carta Pobla de 1274, que tenia una duració de quinze dies.

En realitat, està documentat el trasllat d’aquella antiga celebració comercial al període de festes en honor de Sant Pasqual, almenys des de l’any 1730 (Judiciari de 1730, fol. 12 vº, AMV). De manera que la continuïtat de la fira medieval li correspon a la fira que en l'actualitat se celebra durant el mes de maig, associada des de fa quasi tres segles a les festes patronals, tot i que ara derivada exclussivament en parc d’atraccions infantils per la desaparició de les parades de bijuteria, marroquineria, ganiveteria, articles de basar, etc, que van perdurar en barracons de fusta fins a l'ùltim terç del passat segle, i que eren la darrera manifestació del que va ser la gran celebració comercial anual de la vila.

La popular fireta de Santa Caterina, ja tan profundament arrelada en el cicle festiu anual i en l’activitat comercial local, no té així relació amb la fira medieval més enllà de la continuïtat de les dates (de finalització en aquell cas el 25 de novembre, i de celebració en un sol dia en l’altre, habitualment posterior al dia 25) o de la remota possibilitat defensada encara per alguns de manera tòpica però aferrisada, de ser un tènue residu puntual d’aquella notable activitat econòmica.