Traver García, Benito

Prevere, escriptor i compositor (1866-1933)

Va nàixer el 30 de desembre de 1868 i, ordenat sacerdot el 4 de juny de 1898, després de seguir estudis als seminari de Tortosa, Siguenza i València, va destacar especialment per les seues aptituds musicals i ocupà durant trenta-huit anys la plaça d'organista de l'església Arxiprestal de Vila-real, activitat que ja havia realitzat el seu pare José Traver Font (1836-1910) que al seu torn havia estat successor en tal càrrec del seu oncle Blas García Batalla (1818-1883), funcionari municipal i fundador de la Banda de Música de Vila-real.

La producció musical realitzada per mossèn Benito és molt extensa: quatre sonates per a orquestra; col·leccions de vals, polques i masurques per a piano; tres misses, entre les quals una de Requiem; nombrosos motets, marxes, goigs, trisagis i composicions devotes circumstancials. Entre les més de 200 peces cal destacar: "Les festes a la patrona del poble" (5 veus mixtes), "La despertà de l'Aurora" (4 veus mixtes), "El mercat del meu poble" (6 veus mixtes), "La gruta de Lourdes", "Los cuervos" i "El pavo" (sarsueles), "Ave Maris Stella" (marxa) i els himnes "A Santa Cecília", "A San Pascual", "A Nuestra Señora del Rosario" i "A la Inmaculada Concepción". Des del punt de vista didàctic va publicar "Reglas pedagógicas para el canto de los niños" (1920) i "La influencia de la música en la educación popular" (1926).

Benito Traver va ser pioner de la fotografia, com el seu amic Carlos Sarthou amb qui va col·laborar en algunes obres, i va intentar també algunes experiències literàries com "El violín de Pepín" i "La fava, o el sastre Put". Com a escriptor interessat en els temes locals va tenir notable ressò popular la publicació d'una "Historia de Villarreal" (1909), elaborada per mossèn Traver a partir de diversos manuscrits d'altres autors dipositats a l'Arxiu Municipal, encara que les presses per publicar-la i el caràcter divulgatiu que va pretendre donar a l'obra, editada de manera inicial en forma de fascicles col·leccionables, li impediren posar en ella tot el rigor documental necessari, per la qual cosa l'obra resulta prou obsoleta en els seus plantejaments historiogràfics als moments actuals, tot i el considerable valor anecdòtic d'alguns dels seus apartats.

En altres treballs ocasionals, guardonats als certàmens literaris de la societat valencianista "Lo Rat Penat" com: "Villarreal en la guerra de Sucesión", "La paz de la Iglesia y la milagrosa imagen de Cristo Crucificado del Rey D. Jaime el Conquistador venerada en Villarreal", "Part que prengué Villarreal en la guerra contra els moros rebels de la serra d'Espadà", insisteix en la seua visió romàntica i pietosa dels fets històrics, repetint amb dubtós criteri molts dels tòpics locals recollits amb anterioritat per diversos autors, tot i que sense arribar a contrastar-los documentalment. En aquest sentit, potser la seua obra de major interès siga la sèrie de xicotetes biografies "Los músicos de la provincia de Castellón" (1918), que li varen merèixer la concessió del títol d'Acadèmic corresponent de l'Acadèmia d'Història, així com unes "Efemèrides villarrealenses", guardonades als Jocs Florals de Castelló al 1920, i difoses de manera parcial l'any 1935 a la publicació periòdica "Villarreal", òrgan informatiu de les dretes locals als anys de la Segona República, en les quals havia deixat reflectides de manera ordenada les dades ja incloses en la seua "Història" editada uns anys abans.

Va ser així mateix col·laborador ocasional del "Diccionari General de la Llengua Catalana", i de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya, soci de "Lo Rat Penat" i director del Centre de Cultura Valenciana, Cronista Oficial de la Ciutat i membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Benito Traver va morir el dia 11 de juny de 1933.