Sèquia del Diable
Documents de totes les èpoques testimonien la importància del sistema d'aprofitament agrícola de les aigües del Millars per a l'evolució de la vila. Jaume I en els mesos immediats a l'atorgament de la Carta Pobla, ja fa contínues referències al sistema de regs, el qual li serveix per delimitar alguns dels límits de les particions dels termes municipals.
La xarxa de sèquies que fornia d'aigua els horts s'origina, com demostren les nombroses restes arqueològiques que encara perviuen, en l'època de la dominació romana de la península (segle I de la nostra era). Però la seua importància no radica únicament en la seua antiguitat, sinó també en el fet que ben aviat, almenys en època medieval, els habitants d'aquestes comarques es doten ja dels instruments jurídics adequats per a resoldre els conflictes que genera l'usdefruit de les aigües.
D'entre totes les mesures destaca la que, en 1346, promulga el rei Pere II. Es tracta de la Sentència Arbitral, en la qual estableix les quantitats d'aigua que pertoquen a Almassora, Castelló, Vila-real i Borriana, les 4 poblacions que prenen aigua del Millars, en temps de sequera. Es una regulació senzilla i eficaç alhora que ha merescut l'atenció de nombrosos estudis científics.
Font: Vicent Usó Mezquita
