La festa "de la Visitació", o "del Termet"
L'advocació mariana "de Gràcia"
Es tractava del primer acord municipal relatiu a “les ermites” de la vora del riu Millars i s’estableix un lligam de relació entre dos àmbits que fins aquell moment havien viscut una relació molt ocasional.
D’una banda la pròpia vila, que centrava la seua indubtable devoció a “madona Sancta Maria de Gràcia” en la capella lateral que la Mere de Déu tenia consagrada des de sempre a la pròpia església parroquial de sant Jaume, amb rics ornaments, tresor de joies, altar tancat amb reixa i bací d’almoines. La denominació de “Nostra Senyora de Gràcia” era en aquells temps una forma genèrica per referir-se a la Verge Maria, que no designava cap advocació en concret. El dir que Maria estava “plena de gràcia” era un fet essencial en el seu concepte i aplicable a qualsevol de les seues representacions i imatges. Sols el temps, els mites devocionals i les circumstàncies històriques anirien fent distingir en cada cas les diverses advocacions marianes: “de la Font”, “de Lledó”, “de la Cova”, “de la Balma”, “del Llossar”.
D’altra el territori de “les ermites” a la vora del riu Millars, terra comunal de la vila emprada com a bovalar, vinyet, morerar, canyar, molí, etc. on s’ubicava des dels primers temps l’assut que subministrava mitjançant les sèquies aigua de reg a la població i on el Consell aniria autoritzant la presència de diversos penitents a les coves de la pedrera primer, i en xicotetes construccions després. Alguns eren eremites solitaris com el primer de nom conegut, al 1375, el frare Bernat Fabra, i molts altres que estan documentats al transcurs dels anys: Jacme Ferrer (1430), fra Queretes (1502), els frares Nicolau i Hilari (1508), Lorenç de la Torre i Berthomeu de Castro (1515), Miquel Civella i Juan de Santa María (1529) o fra Matheu (1552).
Però també hi va haver algun col·lectiu com el grup de franciscans alcantarins que varen formar comunitat conventual, durant uns pocs mesos, el temps just per organitzar el seu propi monestir a les rodalies de la vila, a l’ermita del Roser que estava al raval de Castelló. Amb aquesta presència va anar creixent en especial una de les edificacions inicials, en especial al segle XVI, i a algun d’aquests eremites es deu probablement la possessió de l’escultura de la Verge de Gràcia per tots coneguda i que aportarà la seua denominació al santuari.
La Visitació de Maria a Santa Isabel
Fins al 1603 la vila va anar celebrant processons ocasionals, petitòries, festives o expiatòries, per acomboiar a la “Gloriossísima Verge Maria de Gràcia” en aquell indret de “les ermites” a vora riu, però serà amb aquest acord municipal quan la celebració se consolida i la imatge de Maria és plenament venerada en el seu ermitori, que s’amplia i transforma constantment fins a l’estat actual.
La festa de la Visitació consisteix essencialment en la celebració de la Missa, una processó rogatòria pels camps i un àpat que reuneix el clergat amb les autoritats municipals. La representació de la “Visitació a Santa Isabel” tindrà un altar dedicat a la part de l’Evangeli de la capella, fins al 1889, en que va ser substituït per una imatge de Sant Vicent.
Temps a venir, al juny de 1757, el Consell de la Vila va acordar una nova festa, la del primer diumenge de setembre, i la “festa de la Visitació” va anar decaient lleugerament, amb afegits ocasionals com la presència del Rosari de l’Aurora des de finals del segle XIX, o superposicions com la vetlla de membres de l’Adoració Nocturna a començaments de juliol, en els anys de la postguerra, coneguda com “la festa de l’espiga” en la qual se realitzava la benedicció del terme. Aquest darrer fet va produir la confusió de les celebracions entre molta gent, que erròniament va atribuir el concepte “de la espiga” al que era pròpiament l’antiga festa dedicada a la Mare de Déu de Gràcia.
Recuperació de la festa
A partir de 1987, un cop acabada la rehabilitació de l'ermita, l'Ajuntament va donar un impuls a la històrica festa, recuperant la celebració de la Missa i la processó en el matí del primer diumenge de juliol, seguides d'un refresc per als assistents i d'un concert de la Banda de Música. L'any 2003, per commemorar el quart centenari de la festa "de la Visitació", s’iniciaren les Serenates a la patrona, en la vesprada del mateix diumenge amb la participació de nombroses entitats musicals, socials i culturals de Vila-real i amb guions poètics elaborats per diversos escriptors.
