La festa anual a la Mare de Déu de Gràcia
El Vicari visitador Gaspar Amella, canonge tortosí, no presta en la seua visita pastoral a començaments del segle XVIII tanta atenció a la capella de la Mare de Déu de Gràcia vora el Millars com per fer l’esforç de desplaçar-se fins allí, creuant els horts, però “por fidedigna relación visitó la hermita de Nª Sª de Gracia que está a media legua de esta villa y halló que está con la desencia devida y con ornamentos bastantes”.
L’inventari de l’aixovar que realitzen els regidors amb motiu de la festa de la Visitació l’any 1720, confirmen tant un notable increment de joies i ornaments respecte de revisions anteriors com el fet que l’edifici ha estat ampliat per tal d’atendre l’allotjament de possibles pelegrins, i al 1739 se decora l’arc del presbiteri amb un relleu de l’Anunciació que subratlla l’advocació de “plena de gràcia” de la titular del recinte.
L’acció de l’administrador Vives de Portes
Quan el 22 de juny de 1741 el regidor Major de la vila, Bartolomé Mundina, nomena com a Administrador de l’Ermitori a Geroni Vives de Portes, prevere beneficiat de la parroquial i Comissari del Sant Ofici de la Inquisició a València, s’assenten realment les bases fonamentals per a generalitzar la devoció a la Mare de Déu de Gràcia, promocionant de manera oficial l’ermitori i la imatge que albergava.
Deixant a banda la seua tendència fabuladora i les seues limitacions com a historiador rigorós, cal reconèixer a Vives el mèrit de dedicar-se en cos i ànima a la tasca encomanada fins al seu cessament al 1771. No sols va sistematitzar el control i registre dels ingressos i despeses de funcionament de l’ermitori, sinó que entre altres millores, en el temps d’Administració, mana lluir en alabastre tot l’ermitori, fa daurar el plafó de l’Anunciació, encarrega als Ochando els altarets laterals (relacionats amb les festes de sant Antoni i de la Visitació) i crida al pintor valencià Luciano Calado per a pintar els llenços de tots els retaules i decorar l’absis de la capella.
Rogatives i trasllats de la imatge
Molt prompte la imatge de la Verge de Gràcia, que ja havia estat portada ocasionalment a la vila, és visitant habitual de la població: a l’agost de 1746 la porten per a celebrar la proclamació del rei Ferran VI de Borbó i al següent novembre altra vegada en “rogatives de serenitat”, del 25 de març al 23 de juny del 1748 torna “per enfermetats”, del 13 de gener al 2 de febrer de 1755 és portada a la capella de la Sang (perquè en aquells moments l’antiga parròquia medieval havia estat enderrocada i el nou temple parroquial en procés de construcció), a causa de les intenses pluges hagudes, i del 21 de novembre del mateix any fins al 18 de gener de 1756 per la tribulació haguda a causa dels terratrèmols de Lisboa.
El 21 d’abril de 1757 el Consell de la vila torna a acordar la presència de la imatge, atribuint-li una vegada més efectes mirífics i curatius per als afectats per un imprecís cúmul de febres i pestilències del que no consten altres casos en tota la Plana, sinó sols a la nostra població. La documentació de l’Arxiu Municipal tampoc no registra especialment els efectes del que qualifica com “calenturas malignas”, i altres autors difereixen en els afectats, entre el frare alcantarí Juan Bautista Inza ("La ribera del Mijares habitada por la divina Gracia", 1792) que diu “no fueron muchos los muertos” i el prevere Juan Bautista Candau ("La Gracia en Villarreal", 1907) que en testimonia de manera indirecta més de noranta.
A la fi, veient que la plaga no cessava, el Consell determina fer d’antuvi una processó de rogatives pels carrers de la vila amb les imatges de sant Albert, sant Pasqual, sant Jaume, sant Roc, la Verge de Gràcia i altres, i per altra banda, instituir una festa anual per tal de fer una novena a la imatge de la Nostra Senyora portada des de la seua ermita cada primer diumenge de setembre.
Compliment del vot anual
I encara aquest darrer any tornà a estar present a la vila per semblants motius des del 17 de juny fins al 13 de setembre. La devoció és ja tan intensa i les misses encarregades en l’ermita son tantes que el 10 de novembre de 1770 el clergat local escriu al Bisbe queixant-se de l’esforç d’anar continuadament a un lloc que està “molt lluny” i demanant un augment de les retribucions. Al 1783 la imatge participa en la processó del Corpus Christi i al 1794 per noves rogatives.
La demanda dels devots farà que en tots aquests anys els administradors de l’ermitori s’esforcen en subministrar estampes, medalles, gravats, làmines amb els goigs i tires de tela amb la mesura de la imatge, passades per aquesta i, tot i que en la visita del bisbe tortosí de 1816 els capellans es queixen de que a les nombroses misses encarregades no assisteixen més que els ermitans i sovint no troben qui els ajude a celebrar, la festa anual del mes de setembre pren una força cada vegada més intensa, eclipsant en bastants períodes a l’antiga celebració del mes de juliol, i el poble participa amb gran gatzara en la recepció de la imatge cada divendres abans del primer diumenge de setembre i, durant els dies del novenari, incrementa la festivitat amb balls populars, porrats i coets, corregudes de bous, concerts musicals, competicions esportives i tot tipus de diversions que culminen en els completíssims programes de festes actuals, organitzats per l’Ajuntament en honor i lloança de Nostra Senyora la Mare de Déu de Gràcia que l’any 2007 ha estat declarada oficialment Patrona de la Ciutat per petició expressa al Pare Sant Benet XVI dels regidors municipals, i la seua actual imatge coronada de manera canònica per tal de commemorar el 250 aniversari d’aquella promesa devota feta l’any 1757.
